Obra de Giovanni Domenico Tiepolo (1727-1804), pintor italià (1)
- Recordatori de Jaume Balius -
En el dia de la commemoració del seu 196è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Giovanni Domenico Tiepolo (Venezia, 30 d'agost de 1727 - Venezia, 3 de març de 1804) va ser un pintor i gravador italià, fill gran del famós pintor Giambattista Tiepolo i germà del també pintor Lorenzo Baldissera Tiepolo. De la mateixa manera que el seu germà Lorenzo, es va formar amb el seu pare Giambattista i ambdós van col·laborar en el taller familiar, principalment completant encàrrecs del seu pare. A l'haver de produir obres amb una estètica homogènia, no va poder manifestar un estil propi fins que el seu pare va morir. Va ser a partir del 1750 que va començar a treballar de forma independent, destacant la sèrie Via Crucis per l'Oratori de San Polo de Venècia. Va seguir treballant amb el seu pare fins i tot quan aquest va treballar al servei de Carles III d'Espanya el 1762, on van decorar diversos salons del Palau Reial de Madrid. Després de la mort de Giambattista, va tornar a Venècia, mentre que Lorenzo va continuar a Madrid, on va morir pocs anys després. El seu estil va canviar sobtadament, dedicant-se a escenes de gènere i personatges populars i de caràcter més profà. Precisament va ser aquesta obra, en què destaquen els esbossos que va fer de Polichinela, la que va influenciar a Goya quan va visitar Itàlia. Giovanni Domenico va ser també un important gravador, fet que va potenciar el ressò de la seva obra però especialment la del seu pare. Resident gran part de la seva vida a Venècia, va morir en aquesta ciutat el març de 1804.
Parlem de Música...
Jaume Balius i Vila (Barcelona, 1750 - Córdoba, 3 de novembre de 1822) va ser un compositor català. Es va formar a l'Escolania de Montserrat abans d'assolir, el 1780, el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Santa Maria d'Urgell de la Seu d'Urgell. Des d'allà es va traslladar a Burgo de Osma on va ser nomenat mestre de capella de la catedral de la ciutat. No obstant, poc temps després va ser reclamat a Girona on el 9 de febrer de 1781 va ser nomenat mestre de capella en substitució de Francesc Juncà. El 1785 va rebre una oferta de la Catedral de Còrdova la qual va acceptar i es va oficialitzar el 25 de juny d'aquell any en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. No obstant, durant el període comprès entre el 1787 i 1789 va treballar com a mestre de capella del Monestir de la Encarnación de Madrid. Com a compositor va ser notablement prolífic amb centenars d'obres en gèneres diversos si bé la seva producció religiosa va ser la més abundant i admirada. Jaume Balius va morir a Còrdova el novembre de 1822.
Informació addicional...
MAGIRONA: BALIUS - Oratorio a Santo Tomás de Aquino
IFMUC: Jaume Balius (1750-1822)
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaThanx a lot for this one ! I hope the others titles of this passionate collection will follow !
ResponEliminaPulzuzu
Estimado amigo Pau, no conocía esta joya, millones de gracias !!!
ResponEliminaObserva tu correo.
Abrazo fraterno !!!
Yehu
Dear Pau
ResponEliminaCould you upload on youtube : COMPTA Saltando y brincando (villancico) from Musica Antiga de Girona, please ? (CD : Girona i Napoleo)
Thanx in advance
Pulzuzu
Ok ;-)
Elimina