divendres, 9 de novembre del 2018

WECKERLIN, Jean-Baptiste (1821-1910) - La Laitiere de Trianon (1858)

Jean Béraud - Le monologue
Obra de Jean Béraud (1849-1935), pintor francès (1)


- Recordatori de Jean-Baptiste Weckerlin -
En el dia de la celebració del seu 197è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jean Béraud (Sant Petersburg, 12 de de gener de 1849 - Paris, 4 d'octubre de 1935) va ser un pintor francès. Va néixer a Sant Petersburg on el seu pare, escultor, va treballar en la construcció de la Catedral de Sant Isaac. Després de la mort del seu pare el 1853, amb la seva família va tornar a París. Allà va fer la carrera de dret i va començar a treballar com advocat però la Guerra Francoprussiana el va obligar a deixar aquesta feina. El 1872 va començar a rebre classes de pintura al taller de Léon Bonnat en el barri de Montmartre. Un any després, va deixar el taller i va exposar al Saló de París. Després de realitzar alguns retrats, el 1875 va pintar un tema mitològic en un temps en què només era considerat com a retratista. A partir del 1876, i després de l'èxit amb "Le Retour de l'enterrement" on va representar una escena posterior a una cerimònia fúnebre, el seu nom va començar a despertar un renovat interès. El 1887 va ser nomenat cavaller de la Legió d'Honor, exposant regularment i augmentant la seva activitat i el 1894 va ser ascendit a funcionari de la Legió d'Honor. A partir de 1910 va centrar la seva activitat a la Societat Nacional de les Belles Arts i en els comitès d'organització d'exposicions on va treballar-hi com a membre del jurat. Jean Béraud va morir a París l'octubre de 1935.



Parlem de Música...

Jean-Baptiste (Théodore) Weckerlin [Wekerlin] (Guebwiller, 9 de novembre de 1821 - Guebwiller, 20 de maig de 1910) va ser un compositor francès. Es va formar en química abans de traslladar-se el 1843 a París per estudiar música. Allà va entrar al conservatori on va estudiar composició amb Halévy i cant amb Ponchard. Després de finalitzar la seva formació, va començar a treballar com a professor i a partir del 1850, i fins el 1855, va servir com a director coral de la Société Ste Cécile, dirigida en aquell temps per François Seghers. Precisament, va ser allà on va publicar les seves primeres obres, principalment operetes i obres orquestrals. El 1863 va entrar com a bibliotecari de la Société des Compositeurs de Musique, el 1869 va accedir al mateix càrrec en el Conservatori de París i el 1876 va succeir a Felician David. El seu treball aleshores va ser, entre altres, de catalogació i bibliografia. En aquest sentit, la seva feina va ser notablement apreciada per la recopilació d'edicions antigues, moltes de les quals amb manuscrits de cançons populars. Com a compositor, se'l va considerar menor, no tant per volum i qualitat sinó pel seu poc interès a l'hora de publicar la seva pròpia obra sent anys després de la seva mort més conegut i admirat per la seva labor literària que pròpiament musical. Jean Baptiste Weckerlin va morir a Guebwiller el maig de 1910.

Jean-Baptiste Weckerlin (2)

OBRA:

Editions:
C. Janequin: La bataille de Marignan, 4vv, pf (Paris, 1874)
J.-B. Lully: Le bourgeois gentilhomme, vs (Paris, 1876)
R. Cambert: Les peines et les plaisirs de l'amour (Paris, 1881)
R. Cambert: Pomone (Paris, 1881)
L. de Beaulieu and J. Salmon: music for Balthasar de Beaujoyeux' Balet comique de la Royne [1581], vs (Paris, 1881)
C.W. Gluck: La rencontre imprévue, vs (Paris, 1891)

Chansons populaires de l'Alsace (Paris, 1883); ed. G. Klein and R. Schneider (Schirmeck, 1984)
L'ancienne chanson populaire en France: 16e et 17e siècles (Paris, 1887)

Folksong collections:
Harmonized by Weckerlin with piano accompaniment:
Echos du temps passé (Paris, 1853–7)
Chansons populaires des provinces de France (Paris, 1860); commentary by Champfleury [J. Fleury-Husson] (Paris, 1860)
Chants des Alpes: 20 tyroliennes (Paris, 1863)
Souvenirs du temps passé (Paris, 1863)
Echos d'Angleterre (Paris, 1877)
Bergerettes, romances et chansons du XVIIIe siècle (Paris, 1894)
Pastourelles, romances et chansons du XVIIIe siècle (Paris, 1898)

Literatura:

Opuscules sur la chanson populaire et sur la musique (Paris, 1874)
Musiciana (Paris, 1877)
Bibliothèque du Conservatoire national de musique et de déclamation: catalogue bibliographique … de la Réserve (Paris, 1885/R)
La chanson populaire (Paris, 1886)
Nouveau musiciana (Paris, 1890)
Dernier musiciana (Paris, 1899)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Jeff Cohen (piano); Joan Rodgers (soprano); Yann Beuron (tenor)
OPERA-RARA: WEKERLIN - La Laitière de Trianon
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris:

  1. Si tuviese que decidir que, por el resto de mi vida debo dar vueltas en un lago ó transitar por un rio largo, preferiría lo segundo. Mas de lo histérico que de lo obsesivo. Disfrutar de tan diversas obras musicales y pictoricas, que amablemente usted nos ofrece, ha hecho que tenga ventaja el autor sobre el interprete, algo que en ocasiones lo considero necesario, dada la manifiesta tendencia que observo en alguna ilustración al escuchar o ver mismas obras en diferentes versiones. También lo hago: vuelvo a escuchar y a ver obras preferidas con alguna regularidad pero suelen ser muy espaciadas en el tiempo e intento no confundir el acto creativo con el interpretativo.

    Le reitero mis agradecimientos por su generosidad y que de manera limpia ofrece estas maravillas, siempre novedosas para mi pues no soy de formacion musical ni artistica. Con lo de limpia me refiero al acceso comodo para escuchar previamente, sin publicidad, sin servidores ruidosos y sin demanda de fidelidad o membresia.


    En particular esta música y pintura (ambos franceses) me recuerdan los salones que narra Proust en Busca del tiempo perdido.



    Magua,
    Colombia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Magua por tus palabras, alegóricas en cierto modo de la esencia última de este espacio. El reconocimiento al compositor y no tanto al intérprete con el fin de iluminar, aunque sea fugazmente, la vida de tantos creadores de música injustamente olvidados.
      Hablando en primera persona, coincido contigo hasta el punto de que casi nunca voy a las salas de concierto, hastiado de escuchar mil veces el mismo repertorio año tras año.

      Gracias de nuevo.
      Pau

      Elimina