Obra de Giuseppe Bernardino Bison (1762-1844), pintor italià (1)
- Recordatori de Gioachino Rossini -
En el dia de la commemoració del seu 150è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Giuseppe Bernardino Bison (Palmanova, 16 de juny de 1762 - Milano, 24 d'agost de 1844) va ser un pintor italià. De ben petit i juntament amb la seva família es va traslladar a Brescia on després de veure les obres de Girolamo Romani va decidir dedicar-se a la pintura. Poc després va viatjar a Venècia on va estudiar amb Anton Maria Zanetti II i amb Costantino Cedini a l'Accademia di Belle Arti. Allà va conèixer a l'arquitecte Gian Antonio Selva amb qui el 1787 va viatjar a Ferrara per tal que l'ajudés en la decoració del Palazzo Bottoni. Més tard es va traslladar a Pàdua on va treballar com a escenògraf per a la família Obizzi. Aquells anys va viatjar arreu d'Itàlia en funció dels encàrrecs que rebia els quals, entre altres, es corresponien sovint en la realització de frescs per esglésies i palaus. A l'entorn de la dècada de 1810 es va orientar progressivament a la pintura a l'oli treballant, principalment, per a aristòcrates italians. La seva obra, sovint de gran format, va ser de temàtica paisatgística, tant d'entorns naturals com de vistes urbanes, tot i que també es va adaptar els diferents gustos locals. El 1831 va retornar a Brescia des d'on ben aviat es va traslladar a Milà per a seguir treballant si bé la manca d'èxit i l'oblit del seu nom el van condemnar a la pobresa la resta de la seva vida, morint en aquesta ciutat l'agost de 1844.
Parlem de Música...
Gioachino Antonio Rossini (Pesaro, 29 de febrer de 1792 - Passy, 13 de novembre de 1868) va ser un compositor italià considerat una de les figures cabdals de l'òpera del segle XIX. Fill d'un trompetista del municipi de Pesaro que col·laborava amb les orquestres dels teatres de la província, i d'una soprano que va dur a terme una curta carrera com a seconda donna, l'existència de Rossini es va veure lligada, des de la infància, a l'univers operístic. Alumne del Liceu Musical de Bolonya des de 1806, en aquesta institució va tenir com a mestre de contrapunt al pare Mattei i va entrar en contacte amb la producció simfònica dels clàssics vienesos, Mozart i Haydn, que van exercir una notable influència en la fisonomia instrumental de les seves grans òperes, d'una riquesa tímbrica i de recursos (els cèlebres i característics crescendi rossinians) desconeguts en l'Itàlia del seu temps. Després de diverses òperes escrites segons el model seriós, com Demetrio i Polibio o Ciro in Babilonia, ja en decadència, i bufo com La cambiale di matrimoni o L'inganno felice, sense excessives innovacions, el geni de Rossini va començar a manifestar-se en tota la seva grandesa a partir de 1813, any de l'estrena de Il signor Bruschino. Dotat d'una gran facilitat per a la composició, els títols van anar succeint un darrere l'altre sense pausa fins el punt d'estrenar fins a quatre obres en un mateix any. A París, ciutat en la qual es va establir el 1824, va compondre i va donar a conèixer la que seria la seva última partitura per a l'escena, Guglielmo Tell (1829). Rossini va ser recordat especialment per obres com El barber de Sevilla, però la seva notorietat va anar més enllà fruit de la seva passió per l'estil vocal virtuós. La seva vida va ser en certa manera comparable a la dels seus cèlebres crescendi. Va compondre la primera òpera a l'edat de catorze anys, però després, en el cim de la seva popularitat i fama, va abandonar la composició, i es va dedicar a una jubilació tranquil·la a la campanya parisenca. Finalment, va morir a Passy el novembre de 1868.
Gioacchino Rossini (2)
Informació addicional...
RECICLASSICAT: ROSSINI, Gioacchino (1792-1868)
AMAZON: Rossini - Overtures
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada