ReciClassíCat: TAUSIG, Carl (1841-1871) - Nouvelles soirées de Vienne

dilluns, 5 de novembre del 2018

TAUSIG, Carl (1841-1871) - Nouvelles soirées de Vienne

Wladyslaw Bakalowicz - A flower market at la Madeleine, Paris

Obra de Władysław Bakałowicz (1831-1904), pintor polonès (1)

- Recordatori de Carl Tausig -

En el dia de la celebració del seu 177è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

Władysław Bakałowicz (Chrzanów, 1831 - Paris, 1904) va ser un pintor polonès. A partir del 1846 va entrar a l'Acadèmia de Belles Arts de Varsòvia on hi va estudiar fins el 1852. Inicialment, es va especialitzar en retrats, principalment de nobles polonesos, per posteriorment realitzar obres de gènere o de temàtica històrica. El 1863 es va traslladar a París, on es va nacionalitzar francès. Allà es va especialitzar en miniatures costumistes dels segles XVI i XVII. Més tard, va treballar com a pintor d'escenes literàries i a partir del 1865 va exposar al Saló de París. El 1856 es va casar amb l'actriu Wiktoryna Bakałowiczowa. El seu fill Stefan Bakałowicz també va ser pintor. Władysław Bakałowicz va morir a París el 1904.

Parlem de Música...

Carl [Karol] Tausig (Warszawa, 4 de novembre de 1841 - Leipzig, 17 de juliol de 1871) va ser un pianista i compositor polonès. Fill del pianista i compositor Aloys Tausig (1820-1885), es va formar inicialment amb el seu pare. El 1855 la seva família el va enviar a Weimar on va entrar com alumne de Liszt. Amb ell va participar en recitals i concerts i va ser el promotor del seu primer debut públic el 1858 a Berlín. Un any després va iniciar una gira com a pianista per Alemanya establint-se a Dresden. El 1862 es va traslladar a Viena on a banda de participar com a pianista, va presentar algunes de les seves obres. El seu èxit va ser desigual motiu pel qual va viure greus dificultats econòmiques. El 1864 es va casar amb la pianista Seraphine von Vrabely (1841-1931) amb qui el 1865 es va instal·lar a Berlín, ciutat on el 1866 va fundar una escola de piano. A la capital alemanya es va dedicar en exclusiva a la docència i interpretació amb la qual es va construir una brillant carrera com a pianista virtuós hereu de la tècnica de Liszt. Com a compositor, va ser autor d'obra diversa destacant les seves peces per a piano i els seus arranjaments d'obres d'altres autors. De salut precària tota la seva vida, va morir de febre tifoide a Leipzig el juliol de 1871.