dimecres, 28 de novembre del 2018

HAHN, Reynaldo (1874-1947) - Songs

Emile Claus - Vlaswieden in Vlaanderen (1887)
Obra d'Emile Claus (1849-1924), pintor belga (1)




Parlem de Pintura...

Emile Claus (Sint-Eloois-Vijve, 27 de setembre de 1849 - Astene, 14 de juny de 1924) va ser un pintor belga. Es va formar de ben petit a una acadèmia de Waremgem abans d'entrar, a partir del 1869, a l'Acadèmia de Belles Arts d'Anvers. A partir del 1882 va començar a exposar regularment, primer a Anvers i més tard al Saló de París on va ser guardonat amb una medalla d'or. El 1883 es va instal·lar a Astene, ciutat on va desenvolupar la seva carrera com a pintor. En aquest sentit, es va especialitzar en retrats i escenes de gènere. Gràcies al seu èxit, va establir contacte amb grans mestres de l'època com Auguste Rodin, Émile Zola, Cyriel Buysse i Emile Verhaeren. També des d'Astene va viatjar arreu del món exposant les seves obres. A partir de la dècada de 1890 va rebre la influència de Monet sent a partir d'aleshores quan es va iniciar en la tècnica del luminisme. El 1904 va fundar el grup Vie et Lumière en un temps de gran activitat artística. No obstant, la Primera Guerra Mundial el va obligar a fugir a Londres, ciutat on hi va viure fins el 1918. Al seu retorn a Bèlgica, el seu art s'havia devaluat considerablement tot i el gran èxit de la seva darrera exposició de l'any 1921. Emile Claus, considerat el precursor del luminisme belga, va morir a Astene el juny de 1924.



Parlem de Música...

Reynaldo Hahn (Caracas, 9 d'agost de 1874 - Paris, 28 de gener de 1947) va ser un pianista, director i compositor veneçolà. Fill de Carlos Hahn i Elena María Echenagucia, es va formar a París, ciutat on el 1884 va entrar en el conservatori. Allà va estudiar solfeig amb Granjany, piano amb Descombes, harmonía amb Dubois i Lavignac i composició amb Massenet. Ben aviat, va començar a compondre música amb la qual va rebre el seu primer reconeixement a partir del 1892. El 1909 va iniciar la seva carrera com a crític musical ocupant la plaça vacant del Journal de l'Université des Annales. A l'entorn del 1912 va reiniciar la seva activitat com a músic, especialment com a cantant, pianista i director d'orquestra especialitzat en la representació de les òperes de Mozart. El 1914 es va allistar com a voluntari en la Primera Guerra Mundial tornant a París el 1918. En aquell temps va treballar com a compositor però especialment com a director d'òperes dels festivals de París, Cannes i Salzburg. El 1934 va ser nomenat crític musical del diari Le Figaro de París i durant la Segona Guerra Mundial es va refugiar a Mònaco. El 1945 va tornar a París on va ser rebut amb els màxims honors sent nomenat membre numerari de l'Acadèmia de Belles Arts i director de l'Òpera de París. Reynaldo Hahn va morir a París el gener de 1947.

Reynaldo Hahn (1898) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Fin d'amour (ballet-pantomime), 1892
L'île du rêve (idylle polynésienne, 3, A. Alexandre and G. Hartmann, after P. Loti), OC (Favart), 23 March 1898
La Carmélite (comédie musicale, 4, C. Mendès), OC (Favart), 16 Dec 1902
La pastorale de Noël (Christmas mystery, 3, La Tourasse and de Taurines), Arts, 23 Dec 1908
Le bal de Béatrice d'Este (ballet), 1909
La fête chez Thérèse (ballet, Mendès), Opéra, 1910
Le bois sacré (ballet-pantomime), 1912
Le dieu bleu (ballet, J. Cocteau, F. de Madrazo), Châtelet, 13 May 1912
Miousic (opérette, 3, P. Ferreir), Olympia, 22 March 1914 [incl. music by Saint-Saëns, Lecocq, Messager and others]
Nausicaa (oc, 3, R. Fauchois), Monte Carlo, Opéra, 10 April 1919
Fête triomphale (op, 3, St Georges de Bouhélier), Opéra, 14 July 1919
La colombe de Bouddha (conte lyrique, 1, Alexandre), Cannes, 21 March 1921
Ciboulette (opérette, 3, R. de Flers and F. de Croisset), Variétés, 7 April 1923
Mozart (comédie musicale, 3, S. Guitry), Edouard VII, 2 Dec 1925
Degas (spectacle de danses), 1925
La reine de Scheba (scène lyrique, 1, E. Fleg), Châtelet, 6 March 1926
Une revue (comédie musicale, 1, M. Donnay and H. Duvernois), Porte-St-Martin, 28 Oct 1926
Le temps d'aimer (comédie musicale, 3, P. Wolff, Duvernois and H. Delorme), Michodière, 7 Nov 1926
Brummell (opérette, 3, Rip and R. Dieudonné), Folies Wagram, 16 Jan 1931
Valses (ballet), 1932
O mon bel inconnu (comédie musicale, 3, Guitry), Bouffes-Parisiens, 5 Oct 1933
Malvina (opérette, Donnay and Duvernois), Gaîte-Lyrique, 23 March 1935
Le marchand de Venise (3, M. Zamacoïs, after W. Shakespeare), Opéra, 25 March 1935
Beaucoup de bruit pour rien (comédie musicale, 4, J. Sarment, after Shakespeare), Madeleine, March 1936
Aux bosquets d'Italie (ballet, A. Hermant), Opéra, 1937–8
Le oui des jeunes filles (op, Fauchois, after Moratin), orchd Büsser, OC (Favart), 21 June 1949

Incid music:
L'obstacle (A. Daudet), 1890;
Nocturne (M. Star), 1895;
Esther (J. Racine), 1898;
Dalila (O. Feuillet), 1899;
Les deux courtisanes (F. de Croisset), 1902;
Werther (Decourcelle and Grisafulli), 1902;
Angelo, tyran de Padoue (V. Hugo), 1905; Scarron (Mendès), 1905;
La vierge d'Avilla (Mendès), 1906;
Méduse (M. Magre), 1911;
L'homme à la rose (H. Bataille), 1919;
Andrea del Sarto (A. de Musset), 1920;
Manon, fille galante (Bataille and A. Flament), 1923;
Seigneur Polichinelle (Zamacoïs), 1925;
L'homme avec dix femmes (Zamacoïs), 1937

Film scores:
La dame aux camelias, 1934;
Sapho, 1934

Songs:
for solo voice and piano unless otherwise stated
Song cycles:
Chansons grises (P. Verlaine), 1887–90;
Rondels (C. d'Orléans, T. de Banville, Mendès), 1898–9;
Etudes latines (Leconte de Lisle), 1900;
Venezia (Venetian dialect, trans. M. Léna), 1901;
Les feuilles blessés (J. Moréas), 1901–6;
Chansons et madrigaux (d'Orléans, J.A. de Baïf, A. d'Aubigné, A. Boesset), 1907;
Amour sans ailes (M. Robinson), 1911;
5 petites chansons (R.L. Stevenson), 1915;
Chansons espagnoles (1947)

Mélodies:
Rêverie (Hugo), 1888:
Si mes vers avaient des ailes (Hugo), 1888;
Mai (F. Coppée), 1889;
Aubade espagnol (Daudet), 1890;
Paysage (A. Theuriet), 1890;
Dernier voeu (de Banville), 1891;
Infidélité (T. Gautier), 1891;
La nuit (de Banville), 1891;
Offrande (Verlaine), 1891;
Trois jours de vendange (Daudet), 1891;
D'une prison (Verlaine), 1892;
Fêtes galantes (Verlaine), 1892;
Séraphine (H. Heine), 1892;
L'énamourée (de Banville) (1892);
Seule (Gautier) (1892);
Cimetière de campagne (G. Vicaire), 1893;
L'incrédule (Verlaine), 1893;
Nocturne (J. Lahor), 1893;
Les cygnes (A. Renaud), 1893–4;
Fleur fanée (L. Dierx) (1894);
A Phidylé (Leconte de Lisle), B, 6 S, 4 T, pf 4 hands, 1895;
Cantique (Racine), 1v/women's chorus, pf (1896);
Naguère, au temps des églantines (Mendès), 1896;
Théone (J. Moréas) (1897);
La délaissée (Mme Blanchechotte) (1898);
Le souvenir d'avoir chanté (Mendès) (1898);
Le marchand des marrons (P. Collin), 1899;
Le printemps (de Banville) (1899);
Quand je fus pris au pavillon (d'Orléans) (1899)
La chère blessure (Blanchechotte) (1900);
Quand la nuit n'est pas étoilée (Hugo) (1900);
J'ai caché dans la rose en pleurs (A. Silvestre) (1903);
O fons Bandusiae (Horace), ?1905;
Au pays musulman (H. de Régnier), 1906;
Les fontaines (de Régnier) (1910);
A une étoile (de Musset), ?1911;
Avoir des ailes de colombe (Robinson, trans. Duclaux) (1911);
Chanson au bord de la fontaine (M. Magre) (1912);
Le rossignol des lilas (L. Dauphin) (1913);
A Chloris (T. de Viau) (1916);
Le plus beau présent (Magre) (1917);
Puisque j'ai mis ma lèvre (Hugo) (1917);
Ma jeunesse (H. Vacaresco) (1918);
A nos morts ignorées (L. Hennevé) (1918);
Dans la nuit (J. Moréas) (1921);
La douce paix (G. de Saix) (1921);
Fumée (Moréas) (1921);
Sur l'eau (Sully-Prudhomme) (1921);
Au rossignol (de Saix) (1955);
L'amitié (1955);
Chanson (1955);
Je me souviens (de Saix) (1955);
La nymphe et la source (1955);
Sous l'oranger (1955);
Ta main (1955);
La vie est belle (1955);
Dans l'été

Choral:
Prométhée triomphant (P. Reboux), solo vv, chorus, orch, 1908;
Le pauvre d'Assise (orat, Rivollet), c1918–33

Instrumental:

Orch:
Nuit d'amour bergamasque, sym. poem, 1893;
Marine, chbr orch, 1898;
Vn Conc., 1927;
Pf Conc., 1931;
Conc., 5 insts, orch, 1942;
Conc. provençal, fl, cl, bn, hn, str, 1945;
Vc Conc. ‘Révision et cadence de Ferdinand Pollain’ (Paris, 1955), unfinished;
Suite honogroise, vn, pf, perc, str

---

Chbr:
Pf Trio, f, 1896;
Romance, A, vn, pf, 1901;
Sarabande, thème variée, cl, pf, 1903;
Variations chantantes, vc, pf, 1905;
Nocturne, vn, pf, 1906;
Danse pour une déesse, fl, pf, 1913;
Pf Qnt, 1921;
Sonata C, vn, pf, 1926;
Divertissement pour une fête de nuit, str qt, 1931;
Eglogue, wind trio, 1936;
Soliloque et forlane, va, pf, 1937;
Str Qt, a, 1939;
Romance, fl, va, vc;
2 préludes, org

Pf:
Une abeille, 1889;
Suite concertante, 1889;
Hippomène et Atalante, 1890;
Les impressions, 1890;
Scherzo lent, 1891;
Notturno alla italiana, 1891;
Variations sur un thème de Charles Levadé, pf 4 hands, 1892;
3 préludes sur des airs populaires irlandaises, pf 4 hands, 1895;
Portraits de peintres, 1896;
Premières valses, 1897;
Le rossignol éperdu, 1902–10;
Berceuses, pf 4 hands, 1904;
Variations puériles sur une mélodie de Carl Reinecke, 1905;
Bacchante, 1905;
Les jeunes lauriers, 1915;
Pour vercer un convalescent, 1915;
Le ruban dénoué, 1915;
2 études, 1927;
other pieces

Literatura:

Du chant (Paris, 1920, 2/1957; Eng. trans., 1990, as On Singers and Singing)
La grande Sarah (Paris, 1930; Eng. trans., 1932, as Sarah Bernhardt)
Journal d'un musicien (Paris, 1933)
L'oreille au guet (Paris, 1937)
Thèmes variés (Paris, 1946)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Susan Graham (mezzo-soprano); Roger Vignoles (piano) 
AMAZON: Hahn - The Songs
SPOTIFY: Hahn - The Songs



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada