El judici de París, obra de Peter Paul Rubens, pintor flamenc del segle XVII
Wilhelm Friedrich Ernst Bach (1759-1845) compositor i pianista alemany nascut a Bückeburg. Nou anys més tard de la desconsolada mort del gran mestre de la música Johann Sebastian Bach naixeria el que seria l'últim dels cognoms Bach vinculats a la més extraordinària família artística de la història. Wilhelm, de qui n'havia tingut l'enorme plaer de parlar-ne en relació amb una bellíssima cantata "Westphalens Freude, Kantate auf die Rückkunft des Königs", va ser compositor, cantant i pianista a la vegada intercalant períodes compositius amb moments d'interpretació amb una reputació més que consolidada. I si bé, tot i haver de recorre Europa amb la responsabilitat i la llosa del què significa i del què significava en aquell temps el cognom Bach, el cert és que ho assumiria amb la més absoluta de les normalitats tot i ser ell un dels Bach menys representats actualment. I per mi resulta absolutament incomprensible tenint en compte les poquíssimes partitures de les quals he tingut el gratificant privilegi d'escoltar. No només la cantata que en el seu dia recuperava sinó els exemples d'avui en seran prou eloqüents. Alhora, tenint coneixement que en el seu repertori hi trobarem a banda de simfonies i cantates, fins a quatre concerts de piano i un d'ells a sis mans, em pregunto com es possible que encara no s'hagin editat. Ara bé, que la seva longevitat no ens confongui ja que la majoria de la seva obra l'hauríem de situar de ple en el classicisme ja que fou escrita, principalment, abans de 1810. Imaginem a la manera de Rossini que, cansat de tanta història i potser histèria musical, decidís penjar la batuta, el piano i la veu i dedicar-se a viure. Pura elucubració sense ciència ni fonament però observant el seu silenci més enllà de 1815 hem de pensar en una jubilació anticipada que en qualsevol cas es justifica de bona manera.
De fet, costa imaginar un personatge amb el privilegi de viure de ple la irrupció de Mozart, Haydn, Beethoven, Schubert i Mendelssohn, a qui agrairia l'esforç en la recuperació i l'enorme devoció pel seu avi Sebastian Bach. Doncs bé, la música del dia la iniciarem amb una sonata per a piano a sis mans marca de la casa amb el títol de Das Dreyblatt i escrita, per l'estil i la forma, en una data desconeguda però situada, probablement, en un període de maduresa de l'autor i ben entrat el segle XIX. Una divertida forma d'iniciar-se al primer i segon plat del dia. La simfonia en Do escrita a finals del XVIII i estructurada en quatre moviments. Quasi concertant en el primer moviment per la presència protagonista de l'oboè i dels instruments de vent, és un exemple "classiquisim" del més petit dels Bach. Fins i tot, el final allegro amb una certa aroma "alla turca" tant típica, per altra banda, en aquell temps. Bona al·legoria del classicisme per anticipar-nos a la preciosa cantata "Vater unser" (Lord our Father) on el cant coral s'entrellaça perfectament amb les veus solistes del tenor i del baix en un diàleg operístic quasi mozartià. Estupenda música de camí al penúltim cap de setmana de juliol efemèride que, per molts, és sinònim de la proximitat inexorable de les vacances. Observant en perspectiva deu ni do la quantitat de música recuperada en aquest espai de multitud de noms, colors i paisatges. No obstant, el més gratificant de tot plegat és que en volum quantitatiu representa una molt petita mostra del que la música ha disposat en un temps i en un espai on l'art n'era l'absolut protagonista. Honor i glòria al més petit dels Bach!
A la interpretació de la sonata de piano el Baynov Piano Ensemble.
La simfonia i la cantata interpretada per Das Kleine Konzert amb el cor i solistes de la Rheinische Kantorei sota la batuta de l'immens Hermann Max.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
BIOGRAFIA: Wilhelm Friedrich Ernst Bach (Bückeburg, Alemanya, 27 de maig de 1759 - 25 de desembre de 1845)
RECICLASSICAT: BACH, Wilhelm Friedrich Ernst (1759-1845)
CPDL: No disponible.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina