dimarts, 8 d’octubre del 2013

BOIELDIEU, François-Adrien (1775-1834) - Harp Sonata & Romances

Johan Joseph Zoffany - The Gore Family with George, 3rd Earl Cowper (c.1775)
Obra de Johan Joseph Zoffany (1733-1810), pintor alemany (1)


- Recordatori de François Adrien Boieldieu -
En el dia de la commemoració del seu 179è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Johann Zoffany, Zoffani o Zauffelij (13 de març de 1733 - 11 de novembre de 1810) va ser un pintor neoclàssic alemany, actiu principalment a Anglaterra. Les seves obres estan exposades en diverses galeries nacionals angleses com la National Gallery de Londres i la Tate Gallery. Johan Zoffany, d'origen bohemi, va néixer a Frankfurt. Va començar els seus estudis en el taller d'un escultor a Ellwangen durant la dècada de 1740 (possiblement al taller de l'escultor Melchor Paulus) i més tard a Regensburg amb l'artista Martin Speer. El 1750, va viatjar a Roma i va entrar a l'estudi d'Agostino Masucci. A la tardor de 1760, va arribar a Anglaterra a la recerca d'una feina amb el rellotger Stephen Rimbault (el retrat del qual està a la Tate Gallery), pintant vinyetes per als seus rellotges. El 1764 ja havia signat un contracte de patrocini amb la família reial, el rei Jordi III del Regne Unit i la reina Carlota de Mecklenburg-Strelitz, per les seves escenes encantadorament informals com, per exemple, el retrat de la reina amb els seus dos fills grans (1765). També va ser popular entre la família imperial d'Àustria i el 1776 va ser nomenat Baró per l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria. Zoffany va ser, també, membre fundador de la nova Reial Acadèmia el 1769 i va gaudir de gran popularitat per la seva societat i retrats teatrals, tot pintant, sovint, molts actors i actrius destacats, en particular, David Garrick, l'actor més famós de la seva època sovint amb la seva vestimenta característica. Els últims anys de vida, Zoffany va ser especialment conegut per la producció d'enormes quadres amb la presència de personatges del món artístic i juntament amb gran quantitat d'obres d'art.

Font: En català: Johan Joseph Zoffany (1733-1810) - En castellano: Johan Joseph Zoffany (1733-1810) - In english: Johan Joseph Zoffany (1733-1810) - Altres: Johan Joseph Zoffany (1733-1810)


Parlem de Música...

François-Adrien Boïeldieu (Rouen, 16 de desembre de 1775 - Varennes-Jarcy, 8 d'octubre de 1834), compositor francès. Nascut en l'Antic Règim, Boïeldieu va ser iniciat en la música inicialment pel mestre de capella de la catedral de Notre-Dame de Rouen i després per l'organista del mateix temple. La Revolució no va frenar l'activitat musical del teatre de Rouen, que va continuar estrenant obres de joves autors com Étienne Nicolas Méhul. Durant el Terror, Rouen va ser fins i tot una de les poques ciutats que van conservar una activitat musical d'importància. Boïeldieu va compondre llavors les seves primeres obres sobre texts escrits pel seu pare, La Fille coupable el 1793 i després Rosalie i Mirza el 1795, que van suposar per al jove compositor un èxit immediat. Hem de tenir ben present que François Adrien Boïeldieu , abans de compondre per a arpa, es va dedicar fonamentalment a l'òpera. Als 18 anys d'edat va presentar una de les seves òperes a Rouen, amb tant èxit que va poder anar-se'n a París on, amb l'ajuda del cavaller Erard, constructor d'instruments musicals, es va introduir en els més selectes cercles musicals de la capital francesa. De la seva vasta producció operística destaquen obres com El califa de Bagdad (1800) i La dama blanca (1825), que van ser els seus majors èxits a París i que van situar-lo al capdamunt de la història de la òpera còmica francesa. Havent tingut a Cherubini com el seu mestre de contrapunt, Boïeldieu es va convertir al seu torn en mestre de piano i de composició al Conservatori de París, on va substituir a Méhul en la seva càtedra. Cap el 1805, Boïeldieu va ser contractat com a compositor de la cort de Sant Petersburg i com a director de l'Òpera Imperial. A la seva producció operística, Boïeldieu va afegir algunes sonates per a piano i altres peces de música de cambra. Cap als últims anys de la seva vida el compositor va passar èpoques de malaltia i privacions econòmiques que van ser alleujades, en part, per una pensió del govern. Atès que al llarg de la història la collita d'arpistes virtuosos no ha estat molt abundant, és difícil saber si Boïeldieu va compondre el seu bell Concert per a arpa amb dedicatòria per algun intèrpret en particular fet, per altra banda, probable. És possible que la seva relació amb el constructor Erard l'hagués posat en contacte amb un bon solista ja que a més d'aquest concert, Boïeldieu va escriure altres peces per a arpa: duos i sonates per a arpa i violí, per a arpa i piano i una sonata per arpa sola que data de 1795 any en què també va compondre el seu preciós concert.



Parlem amb veu pròpia...

La primera representació gràfica d'una arpa de la qual es té notícia data, aproximadament de l'any 300, abans de Crist i es troba a Sumèria. Altres exemples d'arpes molt antigues han estat trobats a Egipte, a l'Àfrica Oriental i a l'Afganistan. Una de les característiques fonamentals de l'arpa en el seu desenvolupament a través dels segles ha estat que el nombre de notes que podia produir estava limitat pel nombre de cordes de l'instrument, a falta de trasts o altres recursos tècnics propis d'altres instruments de corda, l'arpa podia produir només tantes notes com cordes tingués, ni una més ni una menys. Una solució parcial a aquesta restricció, davant la impossibilitat de construir una arpa amb tantes cordes com un piano va ser l'anomenada arpa doble, que tenia dues fileres paral·leles de cordes. Aquesta arpa doble és l'instrument que està especificat en la partitura de l'Orfeo (1607) de Claudio Monteverdi. La solució no va resultar molt pràctica i posteriorment alguns constructors famosos com Hochbrucker, Cousineau i Erard van treballar dur i sense descans per aproximar-se a la que avui és la solució universalment acceptada: l'arpa de set pedals que permet tocar els sostinguts i els bemolls necessaris per a qualsevol partitura. Val a dir que noms com els Bochsa, Dizi i Parish-Alvars són dels pocs representants, més enllà de Boieldieu, que podrem trobar íntimament relacionats amb la història de la vida musical de l'arpa. Resulta singular observar la poca difusió d'un instrument que sonorament parlant és molt expressiu tot assolint una de les quotes més elevades d'emotivitat i delicadesa de tota la instrumentació existent. En qualsevol cas, Boieldieu n'és un dels més dignes promotors i en nom seu recuperarem la seva Sonata d'arpa en Sol major de 1795 i de dos moviments allegro i rondeau. L'acompanyarà, un parell de romances per a veu i arpa, curtes però d'una elevada sensibilitat que ens ajudaran a entendre, una mica més, la història de vida d'aquest simpàtic francès! 

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

INTÈRPRETS: Isabelle Perrin; Christine Pauchet; Le Collège Musical
CPDL: No disponible 

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

2 comentaris:

  1. Anònim8 d’octubre del 2013, a les 13:04

    Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Anònim7 de gener del 2018, a les 11:05

    Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)