dijous, 5 de gener del 2012

KROMMER, Franz (1759-1831) - Clarinet Concerto Op.35

Obra de Claude Lorrain, pintor francès del segle XVII




Franz Krommer (1759-1831) compositor txec nascut a Kamenice, antiga Bohèmia. Territori del qual en parlem sovint tot i que la seva influència hagi estat, tradicionalment, escassa a la mediterrània. Bé, de F. Krommer en parlàvem fa uns mesos en relació amb un altre dels seus extraordinaris i brillants concerts per a clarinet, l'opus 91. Avui recuperaré aquesta figura concertant, el concert per a clarinet que, particularment, tant m'agrada i que va viure una autèntica edat d'or en el període entre els segles XVIII i XIX, principalment en compositors com el mateix Krommer, C.M. von Weber, B.H. Crusell (de qui també en parlàvem fa uns dies en relació amb un dels seus concerts, l'opus 1), L. Spohr, els germans Stamitz o el mateix Mozart. El clarinet és un instrument de vent-fusta molt popular en la orquestra simfònica, en les bandes musicals i popularment conegut per ser l'instrument predilecte del director de cine Woddy Allen i la seva banda. És un instrument d'un timbre molt particular i està format per diverses peces desmuntables. Fet aquest apunt en relació amb l'instrument protagonista del concert del dia d'avui, comentaré el fantàstic concert que sentirem. Krommer va escriure multitud d'obres de cambra, concerts i simfonies, tanmateix, les seves obres més valorades són les escrites per a instruments de vent i concretament les de la família del clarinet. El concert triat es corresponent a l'Opus 35 del seu catàleg el qual consta de més de 110 obres referenciades. És un concert monumental i contundent en la orquestració i d'un elevat grau de perfeccionisme en la interpretació del clarinet, concretament, és un concert per a dos clarinets solistes i orquestra en la tonalitat de Mi bemoll major. Essencialment clàssic, es divideix en tres moviments molt característics de l'època:

1. Allegro - 10:13
2. Adagio - 4:53
3. Rondo - 4:48

Ens l'interpreta la Nicolaus Esterhazy Sinfonia sota la conducció al clarinet de Kálmán Berkes i amb Kaori Tsutsui al segon clarinet.

Gaudiu i compartiu... i avui tots a dormir aviat!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):




Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 4 de gener del 2012

MOZART, Wolfgang Amadeus (1756-1791) - Thamos, Konig in Agypten & Jesu, Rex tremendae majestatis

Descans en la fugida a Egipte amb St Justí, obra de Lorenzo Lotto, pintor italià del segle XVI





Wolgang Amadeus Mozart (1756-1791) compositor austríac de qui ja n'he parlat, inevitablement i alegrement, diverses vegades. Mozart sempre em serveix com a inspiració per a qualsevol moment del dia i avui és un dia especial, de celebració simbòlica ja que aquest espai musical ha traspassat les 10000 visites. Serveixi aquest fet com a fàcil excusa per parlar d'un Mozart omnipresent arreu i de qui, si de mi fos, en parlaria més sovint. De fet, serveixi aquesta entrada per a fer una mirada retrospectiva al orígens del bloc, ja que la primera entrada amb la qual el vaig iniciar es referia específicament al geni de Salzburg i concretament a un fragment de l'obra que avui presentaré tota sencera i que, amb el pas del temps, segueixo admirant irremeiablement. De passada, fer un breu apunt del per què i la motivació a l'hora de realitzar aquest petit espai musical que, amb el temps, s'ha transformat també en un espai artístic, si bé la música ha estat, és i serà l'essència bàsica del bloc. La idea inicial era pròpia, crear-me un espai on posar ordre a l'enorme discoteca clàssica al meu abast, tenir a disposició ràpidament aquelles obres que m'agraden, poder-les escoltar on vulgui i a la vegada compartir-les amb amics i familiars, bàsicament donant a conèixer tantíssims autors que molt injustament han quedat a l'ombra dels "de sempre" (sense desmereixe'ls evidentment). A partir d'aquesta idea inicial, en van sorgir de noves a mesura que l'embrió creixia i es consolidava, una d'elles, il·lustrar les obres amb pintures d'artistes contemporanis o que guardin alguna relació amb els compositors, la seva música o el que aquesta inspira o transmet.

L'art i la música van viure una edat d'or al llarg del segles XVI, XVII, XVIII i XIX, per tant, recuperar el valor intrínsec que la música i la pintura ens transmeten emocionalment no té preu ni l'ha de tenir. La cultura, en general, és un dels pocs valors que donen substància a la vida, sense ella (imaginem per un instant un univers sense música i art) què seria la vida... Evidentment la modernitat, però sobretot la postmodernitat, han canviat els valors humans, l'art i la música s'han transformat, fins i tot la música que en diuen clàssica contemporània. Tot evoluciona (o involuciona segons com) ara bé, recuperar els clàssics, barrocs i romàntics ja no és un dret, és un deure. Aprendre dels valors que la música i en el seu moment la Il·lustració van transmetre en un període de temps tant desconegut i ignorat, en general, per les generacions actuals no només ens farà més lliures sinó que ens farà més intel·ligents. Mozart, què podem aportar d'ell que no sabem... Em bé al cap una anècdota biogràfica que explica que pels vols dels anys 1785-86, Mozart convocava els seus amics a sopar a casa i de passada improvitzaven quartets de corda... ni més ni menys els amics eren F.J. Haydn al violí, K.D. von Dittersdorf al violí, W.A. Mozart a la viola i J.B. Vanhal al cello... sense paraules. Queda aquesta anècdota pel record i per il·lustrar fins a quin punt allò va ser una autèntica revolució musical en tots els sentits. De Mozart avui, una espècie de música incidental dramàtica i heroica a l'entorn de Thamos, el rei que va succeir Ramses a Egipte i en base a una obra de Tobias von Gebler, un text mediocre segons els experts... Sort de la música sublim d'un Mozart brillant que la va compondre entre els anys 1773-1780 és curta, però és extraordinària.

Acte I: Chorus: "Schon Weichet Dir, Sonne" (Maestoso) - 6:47
després Acte I: Interludi (Maestoso-Allegro) - 6:30
després Acte II: Interludi (Andante) - 4:23
després Acte III: Interludi (Allegro) - 2:57
després Acte IV: Interludi (Allegro Vivace Assai) - 3:27
Acte V: Cor i solistes: "Gottheit, Uber Alle Machtig!" (Allegro Moderato) - 4:53
Acte V: Cor amb una ària per a Sethos: "Ihr Kinder Des Staubes, Erzittert" - 1:14


I de regal, una segona versió de l'any 1779 del Cor "Gottheit, Uber Alle Machtig!" que Mozart va reescriure posteriorment, a veure quina de les dues versions us agrada més.

La versió sencera de l'obra ens la interpreta la English Baroque Soloists, el Cor Monteverdi i tots junts sota la direcció de Sir. John Eliot Gardiner.

La versió "moderna" del cor ens l'interpreta la Johann Christian Bach Akademie amb el St. Thomas Chorschule Wettenhausen, la Camerata Vocale Günzburg i tots ells sota la batuta de Jürgen Rettenmaier.

Gaudiu i compartiu!




Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil! 

dimarts, 3 de gener del 2012

BOËLY, Alexandre Pierre François (1785-1858) - Sextour en Ré Majeur

Georges Michel - Landscape with a windmill (c.1820)
Obra de Georges Michel, pintor francès





Alexandre Pierre François Boëly (1785-1858) compositor i organista francès nascut a Versalles, la capital imperial de la França reial. Fill de músics, el seu pare era tenor i intèrpret d'arpa, es va iniciar en la música estudiant retrospectivament a Bach i a Haydn, tot i que aquest últim encara va conviure en el temps amb un jove Boëly que admirava profundament el classicisme vienès, allunyant-se de les noves corrents més operístiques i patriòtiques dels ambients musicals francesos. La seva història no és el d'una celebritat, sinó el d'un senzill intèrpret de piano i orgue que es va dedicar a la composició a l'ombra dels grans mestres romàntics de l'època. Ara bé, amb al seu "tempo" va escriure més de 300 obres, principalment obres de cambra per a piano i orgue i obres litúrgiques, entres misses i cantates. Tant menyspreat va ser al seu temps, que fins i tot va ser expulsat, injustament crec tot i que ho hem de contextualitzar al seu temps, del seu càrrec d'organista a l'església de Saint Germain L'Auxerrois sota l'acusació d'excessiva austeritat i nostàlgia de Bach qui, en el seu temps, també havia estat expulsat d'Arnstadt acusat de fer música massa florida... deu n'hi do!

En homenatge pòstum a aquest artista francès ignorat, sovint, pels seus propis contemporanis però d'una música clàssica elegant i refinada, m'agradaria recuperar una de les seves obres de cambra, concretament un Sextet de cordes escrit l'any 1827 en la tonalitat de Re major i de quatre moviments:

1. Allegro - 6:55
2. Andante sostenuto - 4:18
3. Scherzo allegro molto - 2:15
4. Finale allegro - 4:22

Ens l'interpreta l'Ensemble Baroque de Limoges.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Alexandre Pierre François Boëly – Musique de chambre

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 2 de gener del 2012

LOLLI, Antonio (c.1728-1802) - Violin Concerto No.2

Bernardo Bellotto - View of Pirna from the Sonnenstein Castle (c.1750)
Vista de Pirna, obra de Bernardo Bellotto, pintor italià contemporani d'Antonio Lolli.




Antonio Lolli (c.1728-1802) compositor i violinista italià nascut a Bergamo, ciutat que trobarem al Nord d'Itàlia. Els seus inicis musicals són indeterminats, tant com ho és la seva data de naixement, a l'entorn del 1728, sense concreció. Sigui com sigui, Lolli va aconseguir un càrrec de violinista a la Cort de Sttutgart, per tant, devia tenir unes bones referències per a accedir a tal lloc. I si ens hem de fiar de la seva música, sens dubte, sí que va demostrar bones dots amb el violí i la composició. Aquest prestigiós càrrec l'hi va facilitar els viatges arreu d'Europa en importants gires concertants fet que el va ajudar a convertir-se en un dels principals violinistes italians del segle XVIII. El seu virtuosisme fou tal, que no va passar per alt a Caterina II la Gran de Rússia, la qual el va invitar, amb la promesa d'un bon salari sota el braç, a ser el violinista de cambra de l'emperadriu a Sant Petersburg. Expert amb el violí, Lolli va escriure diversos concerts i obres de cambra per aquest instrument. En homenatge a aquest virtuós violinista italià, he recuperat un dels seus concerts més representatius, el concert per a violí n.2 en Do major. Bona mostra de com aquest autor italià va saber transmetre el seu art amb el violí en un concert brillant que ens il·luminarà el camí en aquest primer dilluns de l'any!

Consta de tres moviments:

1. Andante - 10:30
2. Adagio - 5:31
3. Allegro - 8:18

Ens l'interpreta la Venice Baroque Orchestra sota la direcció orquestral d'Andrea Marcon i amb Giuliano Carmignola al violí.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Concerto Italiano

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 1 de gener del 2012

BACH, Johann Sebastian (1685-1750) - New Year Cantatas

La Nativitat, obra de Piero della Francesca, pintor italià del segle XV




Johann Sebastian Bach (1685-1750) compositor i organista alemany nascut a Eisenach. Membre cabdal de la més extraordinària família de músics de tota història coneguda i considerat el gran mestre de la música clàssica europea, la seva producció fou enorme en quantitat però sobretot en qualitat. Autor de centenars de cantates, concerts, sonates d'orgue, oratoris, misses, obres de cambra... És, ni més ni menys, el més gran en tots els sentits, intel·lectualment les seves obres són d'un enorme perfeccionisme, musicalment són sublims i estilísticament incomparables. La vida de J.S. Bach fou relativament llarga, va morir amb 65 anys els quals va viure, principalment, a Alemanya i principalment a tres ciutats que ens marquen molt bé les pautes artístiques d'aquest extraordinari geni de la història. Weimar, Köthen i Leipzig. Cadascuna amb les seves peculiaritats, Bach hi va viure i hi va desenvolupar la seva carrera d'una o altra forma. La seva extensa biografia sobredimensionaria la voluntat d'aquest espai musical ja que necessitaríem pàgines i pàgines per a poder explicar, decentment, la seva existència i la seva empremta musical que si bé tots, i més o menys, coneixem... o pensem conèixer. Primer dia de l'any 2012 i per la importància emocional (relativa) de l'efemèride, vull recuperar dues de les cantates que Bach va escriure en honor i glòria al primer dia de l'any. Recordem que Bach, tot i ser un personatge il·lustrat en les arts i les ciències, tenia una marcada convicció religiosa. És en part per aquest motiu, que va viure tants anys a Leipzig com a "Kantor" degradant-se a sí mateix des de la posició més respectada musicalment parlant de l'època, la de "Kapellmeister".

Hem d'entendre que Bach era un organista d'església i aquesta va ser la seva consideració al llarg de tota la seva vida, per tant, a Leipzig va trobar la creativitat i sobretot la llibertat per escriure música sacra, que era la que a ell li agradava, fins i tot, renunciant als nous estils i models emergents de principis del segle XVIII., els quals va menysprear i ignorar conscientment. Probablement, la sèrie de cantates que Bach va escriure al llarg dels més de 25 anys de vida a Leipzig representen la culminació perfecta de la seva obra si tenim en compte que en aquest mateix període va escriure els seus oratoris i les seves misses, entre elles la Missa en Si menor... Bach, quina sort poder gaudir de la seva música i més tenint en compte que des d'aquell temps a ençà, moltes de les seves obres s'haurien pogut perdre per sempre, de fet, algunes així ha estat. No obstant, el seu catàleg hi consten més de 1100 obres catalogades i classificades... es diu aviat! I si parlem de la seva música vocal, se'n conserven més de 500 obres. Entre elles aquestes dues cantates que ens donen a conèixer el Bach "Kantor" que tant ens agrada i emociona. Els seus registres abracen tots els estils coneguts i per conèixer del barroc, esgotant-ne totes les possibilitats provocant, voluntàriament o no, una renovació obligada de la música... el classicisme. Doncs bé, em podria allargar indefinidament en el temps i espai parlant del gran mestre que si bé va dedicar la seva vida a la música, també va trobar el temps suficient per a dedicar-se a la família, a la seva estimada segona esposa Anna Magdalena i als seus fills, els quals molts d'ells coneixem molt bé gràcies a les seves brillants carreres musicals i artístiques. Dues cantates seleccionades pel dia d'avui, el primer dia de l'any, l'any de l'austeritat econòmica però no de l'austeritat musical que, amb música com aquesta, ens donarà força, ànims i energia per afrontar el nou any amb esperança i il·lusió...

La primera cantata és "Gott, wie dein Name, so ist auch dein Ruhm, BWV 171" una cantata que Bach va estrenar, sembla ser, el primer dia de l'any 1729 i presenta sis moviments:

1. Coro: Gott, wie dein Name, so ist auch dein Ruhm - 1:47
2.  Aria (tenor): Herr, so weit die Wolken gehn - 4:00
3. Recitativo (alto): Du süßer Jesus-Name du - 1:01
4. Aria (soprano): Jesus soll mein erstes Wort - 4:20
5. Recitativo (bass): Und da du, Herr, gesagt - 1:46
6. Chorale: Laß uns das Jahr vollbringen - 1:44


La segona cantata és "Gottlob, nun geht das Jahr zu Ende BWV 28" una cantata que Bach va estrenar, sembla ser, el dia 30 de desembre de l'any 1725 i presenta sis moviments:

1.  Aria: "Gottlob! nun geht das Jahr zu Ende" for soprano, oboes I/II, taille, strings, and continuo. - 3:46
2. Coro: "Nun lob, mein Seel, den Herren" for cornetto, oboes, trombe, taille, strings, and continuo. - 3:43
3. Recitativo (arioso): "So spricht der Herr" for bass and continuo. - 1:50
4. Recitativo: "Gott ist ein Quell" for tenor, strings, and continuo. - 1:11
5.  Aria (duetto): "Gott hat uns im heurigen Jahre gesegnet" for altus & tenor, and continuo. - 2:02
6. Chorale: "All solch dein Güt wir preisen" for choir and orchestral tutti colle parti. - 0:52


Ens les interpreten la orquestra i cor de la Amsterdam Baroque sota la direcció de Ton Koopman.

Gaudiu i compartiu en aquest primer dia de l'any!




Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):


Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!