Paisatge coster, obra d'Hermann Eschke (1823-1900), pintor alemany.
Joseph Joachim Raff (1822-1882) compositor i pianista germano-suís nascut a Lachen. Dilluns i amb el fred matinal cada vegada costa més engegar el motor i posar-lo a ple rendiment. Tal és així que avui recuperaré una figura nòrdica, de paisatges freds però de recursos romàntics. Un actor germànic que ja ha visitat fugaçment aquest espai i que mereix tots els honors perquè la seva obra és sensacional. Concretament, dues vegades, amb una de les seves simfonies i amb un dels seus concerts de piano. Per obrir la setmana, farem una relació temporal i històrica amb dos compositors alemanys. Pròpiament amb el d'avui, i amb un geni de cognom Bach. Durant l'època romàntica i sobretot gràcies a la labor de Mendelssohn a l'hora de recuperar-ne el repertori, Bach va viure un renaixement artístic de primer nivell despertant l'interès de la gran majoria d'artistes romàntics per volum de catàleg però principalment per la potència artística latent de les seves partitures. I ho farem amb una de les més conegudes, la que porta per títol Partita No. 2. en Re menor Chaconne BWV 1004. Una obra que Bach va imaginar, i així ho va compondre, per a violí sol. I ho farem en relació a la transcripció per a orquestra que Raff en faria de la mateixa. I si bé prèviament l'havia transcrit per a piano sol, cosa que molts compositors també farien, el cert és que també ho va fer per a gran instrumentació. I aquesta, possiblement, és la gran novetat associada a un arranjament absolutament desconegut per mi i trobat, com tantes altres obres, per pura casualitat. El motiu pel qual Bach la va escriure, sembla ser, va ser en memòria de la seva dona Maria Barbara. Per a violí sol, és d'extrema dificultat i requereix d'una virtuosa tècnica per tal de no desmerèixer el seu propòsit. En relació a la emoció que aquesta obra causaria en algun dels més grans noms del XIX, citaré a Brahms quan deia:
"La xacona BWV 1004 és, al meu entendre, una de les més meravelloses i misterioses obres de la història de la música. Adaptant la tècnica a un petit instrument, un home descriu un complet món amb els pensaments més profunds i els sentiments més poderosos. Si jo pogués imaginar a mi mateix escrivint, o fins i tot concebent tal obra, estic segur que l'excitació extrema i la tensió emocional em tornarien boig".Raff en fa una peculiar orquestració tot respectant, com inevitablement és mereix el geni d'Eisenach, la partitura original. En general, és una melòdica i suau instrumentació, sense sobresalts i de genuïna sinceritat tot demostrant un absolut respecte i una profunda admiració. L'acompanyarà una breu rapsòdia de capvespre Op. 163 a mode d'obertura. Tot plegat un dilluns l'entrada del qual servirà també per demà dimarts ja que, per manca literal de temps, em serà impossible fer l'entrada corresponent. Un dia més un dia menys és intranscendent, l'important és que la música des d'aquí, des d'allà o des del més enllà, sigui ben present en els nostres cors i en els nostres esperits perquè com a mínim en aquest univers de fosca (des)civilització ens ajudi a ser persones millors!
A la interpretació la Bamberg Symphony amb Hans Stadlmair a la batuta.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
BIOGRAFIA: Joseph Joachim Raff (Lachen, 27 de maig de 1822 - Frankfurt del Main, 24 de juny de 1882)
RECICLASSICAT: RAFF, Joseph Joachim (1822-1882)
SPOTIFY: Bamberg Symphony Orchestra – Raff, J.: Symphony No. 7 / Rhapsody, Op. 163B
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina