Obra de Gustave Baumann (1881-1971), pintor alemany
Emil Von Sauer (1862-1942) compositor i pianista alemany nascut a Hamburg. Comencem setmana amb un dels alumnes de Franz Lizt, tot i que ell sempre defensaria que el seu veritable mestre fou Nikolái Rubinstein, el gran pianista rus. Estudiant del Conservatori de Moscú, la vida de l'homenatjat d'avui fou un anar i venir per l'Europa romàntica de finals del XIX. Representant de l'escola alemanya de música romàntica, és considerat un dels més grans virtuosos del teclat a un nivell semblant al del seu mestre Lizt. Sauer, alhora que compositor, fou sempre un intèrpret. M'agrada destacar aquesta dualitat, la interpretativa i la compositiva perquè, segons el meu punt de vista, ambdues van unides i s'ajuden mútuament a ser més efectives. I si bé el seu repertori és prou destacat, amb la presència de dos concerts de piano dels quals avui en recupero un d'ells, el cert és que sempre se l'ha considerat més intèrpret que compositor sent, les seves partitures, obviades fins ben entrat el segle XX. Actualment, podem trobar la majoria de les seves escriptures bonament editades i interpretades per la qual cosa el seu (re)descobriment és qüestió de gustos i de colors. Coneixia, en l'excel·lent edició que ha fet Hyperion, el primer dels seus concerts de piano. No obstant, el segon ha estat més complicat de trobar, tanmateix, finalment la cerca dóna els seus fruïts. Doncs dit i fet, avui presentem el concert de piano número 2 en Do menor, de 1901, de quatre moviments i publicat per primera vegada l'any 1903. A la manera Mendelsshonianà de tocar els moviments sense interrupcions per evitar disgustos o eufòries amb el públic, és un melòdic concert on el primer moviment és una amalgama de paisatges cromàtics, és a dir, hi ha moments per a tot. Moderat, ràpid, intens, suau... El segon moviment, scherzo, ràpid i intens però de final expressivament delicat que introdueix, sense pausa, el tercer moviment, possiblement el més substancial del concert. Un adagio, andante, molto moderato, llarg, expressiu de clímax encantador i a on el piano pot lluir-se amb delicadesa i suavitat romàntica. Preludi intens de l'últim moviment, un allegro deciso, assai moderato, possiblement més clàssic i no tant creatiu, possiblement, com els tres primers moviments. Preciosa partitura que introduirem amb una de les tantes sonates que va compondre, el Minuet Vieux Style en Si bemoll major. Com bé diu el títol de l'obra, una composició en record i en honor possiblement a Schubert. Primer dilluns de novembre, d'atmosfera radiant i que invita a fer qualsevol cosa, fins i tot, a escoltar bona música com aquesta. Així sigui i així serà, en la presentació de Sauer, un romàntic empedreït que va gaudir interpretant amb el piano però també escrivint bona música!
A la interpretació Oleg Marshev al piano, amb la Aarhus Symphony Orchestra i la batuta de James Loughran.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
IMSLP: Emil Von Sauer (1862-1942)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Emil von Sauer – Emil von Sauer: Piano Concerto No. 2
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUps el link de narod ja no funciona...quan pugui podria renovar-lo? Preciós aquest concert per a piano d'Emil von Sauer...salutacions! :)
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina