diumenge, 16 de juny del 2013

FETIS, François-Joseph (1784-1871) - Messe des doubles "De Angelis"

George Richmond - The Agony in the Garden (1858)
Obra de George Richmond (1809-1896), pintor anglès.



François-Joseph Fétis (1784-1871) crític musical, compositor i organista belga nascut a Mons. Deixem els aniversaris i gaudim d'aquest diumenge estiuenc amb la companyia d'un belga molt poc conegut i situat a un còmode tercer pla. No obstant, avui el reclamarem i el situarem al bell mig del nostre cercle per tal que ens il·lustri amb una música en què l'orgue en serà un dels motius principals en les dues partitures que avui recuperarem. Fétis, que he descobert recentment, va néixer en el sí d'una família d'organistes. Ara bé, la seva formació acadèmica va anar a càrrec, entre altres, de Boieldieu en el conservatori de París. Seria en aquell ambient, i després d'una sèrie de viatges que el durien a Alemanya i a Itàlia, que començaria a escriure la que seria la novel·la de la seva vida. El conservatori va ser el seu hàbitat i ecosistema des d'on va divulgar la seva música, la seva literatura artística i des d'on, també, va començar a publicar, a partir del 1826, la Revista Musicale, una publicació d'àmplia difusió i acceptació. El seu paper, com a crític i conferenciant, van atorgar-li una certa aureola d'autoritat influent. Alhora, les seves crítiques, àcides i contundents, van fer història amb divertides anècdotes al respecte. Una d'elles, focalitzada en Berlioz, afirmava el següent: 
"...el que Monsieur Berlioz compon no és part d'aquest art que es distingeix com la música i estic completament segur que no té la capacitat més bàsica en la matèria."
Crítica destructiva, amb bones paraules, però en la seva màxima expressió. Però no en va tenir prou amb aquesta afirmació lapidària que en relació amb la coneguda i admirada Simfonia Fantàstica de Monsieur Berlioz, va arribar a etiquetar-la de "plana, monòtona i monstruosa". Berlioz, mordaç i sarcàstic, no va tenir més remei que respondre a un Fétis de qui, curiosament, acostumava a llegir-ne els seus tractats de música. La resposta no té preu i es situa, amb una retòrica tan elaborada com incisiva, a l'altura del seu col·lega:
 "Aquests joves teòrics de vuitanta anys, que viuen enmig d'un mar de prejudicis i convençuts que el món s'acaba amb la costa de la seva illa, aquests vells llibertins de totes les edats que exigeixen la carícia de la música per divertir-los a ells, mai admetran que la musa casta podria tenir una missió més noble, especialment en aquests profanadors que s'atreveixen a posar les mans sobre les obres originals, sotmetent-los a horribles mutilacions que criden correccions i perfeccions que, diuen, requereixen considerable gust. Les malediccions sobre ells! Ells es burlen de l'art! Tals són aquests ocells vulgars que poblen els jardins públics, que enfilen d'arrogància les més belles estàtues i, quan han embrutat el front de Júpiter, el braç d'Hèrcules, o el pit de Júpiter, ho celebren com si haguessin posat un ou d'or."
Berlioz, quan es refereix a "posar les mans sobres les obres originals" ho esmenta en relació a les "correccions" que Fétis va fer, segons el seu parer musical, a les simfonies de Beethoven. Val a dir que aquesta pública animadversió mútua va perdurar tota la vida. Però bé, deixem-nos de la retòrica d'acció-reacció i fixem-nos en el nostre protagonista que, tot i les aparences, va tenir arguments musicals propis. Si bé amb el temps Berlioz l'hi ha guanyat la partida, haurem de fer honors a un Fétis que, jocosament, també va escriure una Simfonia Fantàstica i que avui tindrem la sort d'escoltar i de comparar, si és que és possible, amb la del seu "estimat" contemporani. I què ens està passant que hem parlat de simfonies, de discussions d'anada i tornada però encara no ho hem fet d'allò que acostuma a ser habitual en diumenge. Efectivament, avui toca missa i així serà. Fétis, autor d'una sèrie de 6 misses fàcils per orgue, va deixar un testimoni en matèria religiosa en absolut pretensiós però elegant i solemne que mereix un petit espai dominical. Per tant, en aquest context situarem la Messe des doubles "De Angelis" per a cant pla i orgue. Cant homofònic que simplement segueix linealment la literatura de la missa a mode de complement de l'orgue. És una missa singular en el sentit que només hi trobarem el Kyrie, el Gloria, el Sanctus i l'Agnus Dei. L'orgue, en casos com aquests, és tan imprescindible com fascinant donant, al conjunt de la missa, un poder i una potència litúrgica summament efectiva. Com deia, introduiré la missa amb la Simfonia Fantàstica per a orgue i orquestra que Fétis va escriure en una data indeterminada. Aquesta, precursora de la simfonia d'un Guilmant que recuperàvem el passat dijous, és un treball interessant, ple de matisos i en què s'intueix una mirada permanent als grans clàssics. No entenc la tírria congènita de Fétis per Berlioz. La rivalitat a vegades encega, tanmateix, Fétis ha resultat ser un descobriment tan important com necessari per entendre la música francesa del segle XIX. Des d'aquí, i per un professor de compositors com Arriaga, Widor i Herold entre molts altres, crec que no podem sinó aixecar la vista al cel i fer un somriure sincer perquè no dubto que aquest Monsieur Fétis s'ho mereix!

 La simfonia ens la interpreta la Orchestre symphonique de la RTBF, amb Anne Froidebise a l'orgue i la direcció de Brian Priestman.

 La missa interpretada per l'orgue de Jean-Philipe Navarre, amb el conjunt vocal Schola Vallorensis sota direcció d'Eric Deltour.

Gaudiu i compartiu!


Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

Publicado por Paul Muad Dib

2 comentaris:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)