dimarts, 25 de juny del 2013

GASSMANN, Florian Leopold (1729-1774) - Opera Overtures

Marco Ricci - Rehearsal of an opera (c.1709)
Obra de Marco Ricci (1676-1730), pintor italià.



Florian Leopold Gassmann (1729-1774) compositor i violinista txec nascut a Most. De tornada de la ressaca de Sant Joan i amb l'esperit al ralentí, tornem a la rutina d'estiu, possiblement en un format més lleuger i no tant espès, per afrontar els dies previs a les anhelades vacances d'agost. Mentrestant, seguirem ensumant i explorant l'enorme univers musical per a descobrir-hi nous i desconeguts actors que ens despertaran somriures, inquietuds, misteris i sorpreses permanents. En aquest sentit, un protagonista inesperat m'ha acompanyat fugaçment aquests dies i té per protagonista la llunyana i esplendorosa bohèmia. Allà, un fill despistat d'un orfebre que no acceptava la carrera musical del seu fill bohemi, un tal Gassmann va decidir fer maletes, agafar el primer carruatge rumb a Itàlia i posar el fre a una ciutat, Venècia, on descobriria un dels més il·lustres mestres de tot un segle XVIII d'il·lustració, art, música, filosofia i lletres per donar i regalar. Parlem del pare "Martini" aquell de qui tantes referències directes i indirectes n'he fet i de qui em convulsiona profundament escoltar el seu Rèquiem. Doncs bé, en la potent escola Martiniana, va decidir formar-se especialment en l'art líric i teatral. Comprensible tenint en compte que la opera era una bona sortida professional. Gassmann així ho va entendre i així ho va transmetre a un món encantat amb una producció operística tan extensa com popular al seu temps tot i que àmpliament desconeguda en la nostra era. No en va, el mateix Salieri, enlluernat per l'art d'aquell jove bohemi, el va convidar amablement a fer les maletes a la imperial Viena on podria seguir cursant estudis sota la seva supervisió. Així ho va fer un Gassmann que va assolir un estatus de primer ordre a la capital austríaca fins el punt de convertir-ne en aclamat mestre de capella de la Cort i director de la Biblioteca Musical de l'emperador Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic. En nom seu va escriure gran quantitat de literatura musical. Simfonies, concerts, obra de cambra de tots colors i, evidentment, abundant producció lírica secular i sacra. Ara bé, tot i la transversalitat de registres, el cert és que al nostre espai-temps el seu nom malviu en el no res. De fet, l'edició d'avui, integral d'obertures d'algunes de les seves òperes més cèlebres, és la única existent exclusivament al seu nom. Per tant, és evident que en relació al seu univers creatiu tenim feina per fer, classificar i editar. En qualsevol cas, i ja que tenim la oportunitat de parlar-ne en veu pròpia, recuperarem algunes de les obertures simfòniques i en l'estil característicament clàssic del seu temps. Tres moviments, ràpid-lent-ràpid, testimonien una acadèmia on la fluïdesa, la transparència i la fulgurant orquestració són els principals arguments de Gassmann. Escoltant-les, ens quedarà el regust del cóm seria una de les seves òperes convenientment editades. El meu sisè sentit musical s'ensuma que l'estètica seria propera a les de Domènec Terradellas. Tant de bo amb el temps ho puguem confirmar o desmentir... Música fresca, alegre i sense més pretensions que les d'entretenir als ramats d'audiència d'un temps que adorava, sense ruboritzar-se, la òpera i els succedanis que se'n derivaven. Sense revolucionar ni pretendre fer-ho, ens trobem amb un compositor contemporani dels Galuppi, Paisiello i Jommelli que bonament va despertar l'admiració de rics i pobres. A l'espera de noves fornades Gassmannianes, refresquem-nos amb aquesta música tot i no fer, de moment, una calor exagerada. Tot arribarà, fins i tot, l'estiu tòrrid de sempre!

 A la interpretació la Eclipse Chamber Orchestra sota la direcció de Sylvia Alimena.
Gaudiu i compartiu!


Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

Publicado por Paul Muad Dib

2 comentaris:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)