dilluns, 3 de juny del 2013

SCHENCK, Johann (1660-1712) - L'Écho du Danube

Meindert Hobbema - Een watermolen (1668)
Obra de Meindert Hobbema (1638-1709), pintor holandès.


- En record del 353è aniversari del naixement de Johann Schenck -



Johann Schenck (1660-1712) compositor i viola gambista holandès nascut a Amsterdam. Després d'un cap de setmana de recés, obrim lentament el cofre dels tresors tot fent una mirada al país de les flors i dels molins, Holanda. Avui, 353è després del naixement de Johann Schenck, commemorem-lo i descobrim un nom desconegut i tan limitat en l'espai com en les característiques d'una música instrumental orientada a un instrument, la viola de gamba. Sincerament, les referències biogràfiques d'un Schenck nascut, tot sigui dit, en plena edat d'or de la pintura holandesa, són modestes i sensiblement esbiaixades per la qual cosa delimitar-ne la seva cartografia és tècnicament inviable. En qualsevol cas, farem el que podrem. Tot i néixer a Holanda, de pares alemanys, va desenvolupar gran part de la seva carrera artística en territori germànic. I el cert també és que el gruix d'aquesta producció tenia, sempre, el protagonisme d'un instrument, la viola de gamba. Amb ella, va crear un univers de sonoritats i de partitures repartides en diverses publicacions datades dins període 1688-1711. Ara bé, el seu referent teòric i pràctic va ser un dels italians més influents del segle XVII, el violinista Corelli. Alhora, el fet que promocionés, el 1696, per entrar al servei de l'Elector Palatino Johann Wilhelm II a Düsseldorf, fervent admirador de l'italià, va obligar a Schenck a estudiar-lo en profunditat tot aplicant el seu mètode a una música de cambra que avui descobrirem. Possiblement, i en una d'aquelles elucubracions deductives, Schenck va ser un dels primers importadors de la influència Corelliana al Nord d'Alemanya.


Matthäus Merian - Ansicht von Düsseldorf (1647)
Vista de Dusseldörff l'any 1647, obra del gravador suís Matthäus Merian (1593-1650)

La música d'avui, en exclusiva primera interpretació mundial, flueix gustosament pel barroc més genuí. De fet, i essencialment, tot i titular l'entrada del dia com a "L'Echo du Danube", en referència explícita a una de les edicions que Schenck va escriure l'any 1704, la música s'estructura en una sèrie de Sonates de viola de gamba i baix continuo ad líbitum, és a dir, el continuo és opcional i al gust del o dels intèrprets. Talment com podrem escoltar, la influència corelliana és evident en el conjunt de moviments, en forma de Sonata, en què s'estructuren. També recuperaré la Suite en Sol major per a viola de gamba, clavecí, violí i guitarra barroca. Sota el títol de Scherzi Musicali opus VI (bromes musicals), de l'any 1701, escoltarem una música divertida, virtuosa i refinada i amb la finalització, tan característica per altra banda, en forma de xacona. Schenck, tot i les similituds amb els italians, va ser un compositor amb idees pròpies i la seva obra, encara que inspirada en les sonates da chiesa del geni italià, no és mera imitació servil del model, sinó que introdueix variacions, per exemple, en l'estructura interna, el joc de tonalitats, els temps, l'equilibri entre els diferents moviments o la importància dels temes fugats. Per tant, un dilluns de celebració del barroc holandès. Un període poc explorat i que haurem de seguir ensumant per a descobrir-hi noves joies que tant bon punt apareguin no dubto que ens despertaran un somriure sincer!

A la interpretació de la sonata, Sándor Szászvárosi i Nóra Kallai viola de gambes i Angelika Csizmadia clavicèmbal.

A la interpretació de la Suite, el conjunt Modo Antiquo i Bettina Hoffmann a la viola de gamba.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

CPDL: No disponible.

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris:

  1. Hola Pau!

    Una altre bella xacona!!! A més, avui, musica per viola de gamba, un dels meus instruments favorits. Un autentic plaer.
    Moltes gràcies.
    Salut!
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res Frantisek!!!

      Un plaer. Doncs, si et sóc sincer, la viola de gamba és un dels instruments que menys temps l'hi he dedicat i això que admiro profundament a Jordi Savall.

      Gràcies a tu, com sempre!!
      Salut!
      Pau

      Elimina