MOLINO, Francesco (1775-1847) - Grand Trio Concertant, Op.30

Obra de Pehr Hilleström (1732-1816), pintor suec.

- En record del 238è aniversari del naixement de Francesco Molino -

---

Francesco Molino (1775-1847) compositor i guitarrista italià nascut a Florència. Tot i les aparences, el segle XVIII també va ser el segle de la guitarra potser, això sí, a més baixa intensitat i amb un perfil més anònim però certament va gaudir del reconeixement i de la demanda popular i aristocràtica del seu temps. Exemples en trobem en major o menor mesura però sovint tenen un denominador comú. Un, la coordenada de naixement, Itàlia o Espanya. Dos, la coordenada de destí, París. I no és casual que fos així. França, país importador de talent, ha estat una referència a l'hora d'adoptar i promocionar artistes de gremis diferents. Carulli o Ferran Sor són dos il·lustres i il·lustrats guitarristes que van fer vida i obra, amb admiració i reconeixement, a París. Francesco o François Molino també va temptar la fortuna a la capital francesa tot i que amb menys ressò que els seus contemporanis. No obstant això, i amb perseverança i fidelitat a la seva idea, es va instal·lar a París l'any 1820 amb una guitarra i el seu talent per tal de convèncer i enamorar l'exigent públic francès. A vegades la sort influeix d'una o altra forma i pel que sembla no va obtenir tot el suport que esperava tot i assolir l'èxit en diverses representacions. Tanmateix, tot i no tenir l'estrella dels Paganini, Carulli o Sor, va emprendre un camí autònom i independent com a compositor, intèrpret i professor. El seu llegat, en aquest sentit, mereix un punt i apart i un estudi en profunditat cosa que els nostres inseparables amics de CPO han fet amb aquesta edició, en exclusiva, de les obres de Molino. Efectivament, ens trobem amb una edició de referència d'un Molino que comença a renéixer de la foscor i precisament avui, en què celebrem el seu aniversari, és un bon dia per parlar-ne i entendre el seu missatge musical. Una veu que ens vol recordar que la guitarra, tot i el caràcter més popular i possiblement menys acadèmic, va ser un instrument refinat i galant durant el segle XVIII i XIX. Les mostres, eloqüents per elles mateixes, deixaran empremta i ens donaran a conèixer un bon actor per a complementar als grans guitarristes de tots els temps. Per tant, avui en honor seu, el seu Trio opus 45 per a guitarra, viola i flauta. El Nocturne opus 38 per a flauta i guitarra i finalment el seu Gran Trio concertant opus 30 per a guitarra, viola i flauta. Tres partitures diferenciades però efusivament clàssiques tan en el discurs com en el mètode. Agradables, transparents, contrastades i amb una aroma operística eminentment rossiniana. Alhora, si tenim en compte una interpretació sòbria, impecable tècnicament i amb un enregistrament excel·lent, ens haurem de felicitar per poder tenir entre mans un tresor que dimensiona a un desconegut Molino. Música lleugera i refrescant en aquest dia de calor de juny. Seguim celebrant aniversaris amb la visió fixada i obcecada per unes vacances que, com un miratge borrós i llunyà, semblen aproximar-se molt lentament però d'una forma inexorable. Des d'aquí anhelarem que arribin per tal de desconnectar del nostre univers diari. Mentrestant, seguirem divagant i navegant per aquest oceà ingent de notes, pentagrames, melodies i tonalitats perquè aquest és, també, el nostre inseparable i imprescindible company d'aventures!

A la interpretació el conjunt Sérénade à Trois.

Gaudiu i compartiu!

---

Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

BIOGRAFIA: Francesco Molino (Florencia; 4 de junio de 1768 - 1847)
LAQUINTADEMAHLER: Francesco Molino - Música de cámara

IMSLP: Francesco Molino (1775-1847)

CPDL: No disponible.

SPOTIFY: Francesco Molino – Molino: Chamber Works for Flute, Violin & Guitar

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!