ROTT, Hans (1858-1884) - Symphony in E-Flat Major

Obra de Raphaël Collin (1850-1916), pintor francès.

---

Hans Rott (1858-1884) compositor i organista austríac nascut a Braunhirschen. La desafortunada història de vida de Rott, malaguanyada amb tan sols 26 anys, no ens ha de confondre a l'entorn de la qualitat inherent d'aquest jove austríac. De fet, si no fos per aquesta restricció vital determinant, de ben segur que ens trobaríem amb un dels grans autors postromàntics del segle XIX. Però anem a entendre, o si més a fer l'esforç d'intentar-ho, el per què de tot plegat. Alumne de Bruckner de qui, pecat el meu, encara no n'he parlat i company d'entremaliadures musicals de Mahler, va néixer en una família d'artistes, tant per part de mare com de pare. Malauradament, i en una història de vida marcada per l'infortuni, els seus pares van morir amb pocs anys de diferència i quan Rott tot just era nen. Aquest fet d'una o altra manera va marcar el camí d'un Rott que musicalment va ser adoptat, amb exempció de quota i tot, pel Conservatori de Viena, ciutat on va créixer, estudiar, treballar i morir... en una contrarellotge de curta volada. El seu referent, en la plenitud de glòria de Wagner, fou l'alemany de qui, atentament, va prendre nota. A mesura que el seu curt període de vida transcorria, a dins seu el misteri associat a una malaltia mental l'anava trasbalsant implacablement. Irascible, va veure com el seu treball estrella, pel que havia treballat conscientment i vocacionalment, era menystingut pel jurat del Conservatori de Viena a excepció del seu inseparable Bruckner. La obra que presentava era, ni més ni menys, aquesta Simfonia en Mi major la qual, al nostre temps, ha estat editada, com a mínim, tres vegades en anys, orquestres i direccions diferents. 

Doncs bé, un dels membres a qui va presentar la simfonia amb la il·lusió de què fos interpretada va ser Brahms, per qui sento una estima especial, que no només si va negar de ple sinó que no va sentir remordiments al recomanar al jove Rott que "abandonés immediatament la música" per la "seva falta de talent". Per un jove, progressivament incapacitat pel deteriorament mental, aquest fou un cop definitiu. Amb 21 anys seria ingressat a un hospital psiquiàtric per haver exacerbat la tripulació d'un tren al cridar efusivament "Brahms ha omplert de dinamita el tren"... De ben segur, a dins seu l'odi vers l'alemany era tant intens que no va poder reprimir la fogositat del seu sentiment. Fos com fos i per tal de recuperar el seu nom, avui escoltarem la menyspreada simfonia que tant maldecaps va provocar en un jove Rott que, entre composició i composició, va treballar d'organista a l'església de Maria Treu de Viena. Doncs bé, la simfonia, escrita amb només 20 anys, l'hauríem de definir amb una paraula: Visionària. Absorbent i molt extensa, és un paisatge d'introspectiva a un mateix. A un Rott especialment creatiu fins el punt de no trobar complicitats amb un Brahms que a l'estudiar aquella simfonia hi va veure la mà negre del seu enemic íntim, el geni de Wagner, l'antítesi de la seva filosofia de treball. Per tant, Rott sentenciat per un geni va desenvolupar, inesperadament, un treball extraordinari en una simfonia amb un estil propi que va enlluernar al mateix Mahler i al seu professor Bruckner. De camí ascendent, la simfonia es presenta amb quatre moviments que obren la porta a una nova dimensió post-romàntica simplement fascinant. Mahler s'hi referia de la següent manera:

"És completament impossible calcular el que la música ha perdut amb ell. La seva primera simfonia ... s'eleva a hores d'ara del geni que l'escriu -sense exagerar- el fundador de la Nova Simfonia com jo l'entenc ... La seva naturalesa més interna és tan semblant a la meva que ell i jo som com dos fruits del mateix arbre, produïts pel mateix sòl, nodrits pel mateix aire. Hauríem tingut una infinitat de coses en comú."

Reconec una estocada important, en el bon sentit de la paraula, el dia que vaig descobrir i em vaig deixar impregnar per aquesta desconeguda simfonia d'un autor de qui, ni en els somnis més profunds, mai n'havia sentit a parlar. Un diamant en brut que fàcilment contradiu el criteri d'un Brahms a qui admiro, respecto i adoro però que gràcies a la perspectiva que ens atorga l'espai-temps corregiré en relació a la qualitat d'un treball simfònic de primera magnitud, a l'altura dels més grans i que ens dóna a conèixer un austríac, de vida desgraciada, però d'un talent incommensurable!

A la interpretació la Münchner Rundfunkorchester sota la direcció de Sebastian Weigle.

Gaudiu i compartiu!

---

Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

BIOGRAFIA: Hans Rott (Braunhirschengrund, 1 d'agost de 1858 - Viena, 25 de juny de 1884)

AMAZON: Rott: Symphony No. 1, Orchestral Works

IMSLP: Hans Rott (1858-1884)

CPDL: No disponible.

SPOTIFY: Sebastian Weigle – Hans Rott: Symphony in E major

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!