Obra de José Benlliure Gil (1855-1937), pintor valencià (1)
- Recordatori de Paul Abraham Dukas -
En el dia de la celebració del seu 150è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
José Benlliure i Gil (El Cabanyal, 30 de setembre de 1855 - València, 5 d'abril de 1937) va ser un pintor espanyol que es va especialitzar en temàtica costumista i retrat. Germà del pintor Juan Antonio Benlliure i de l'escultor Mariano Benlliure, va començar a estudiar als 12 anys amb Francisco Domingo Marqués. Després de passar una temporada a Madrid, el 1879 es va traslladar a Roma, on va ser director de l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts entre els anys 1903 i 1913. Va resultar el guanyador de terceres medalles en les Exposicions Nacionals de 1876 i 1878 i primera medalla en la de 1887. Va viatjar per Algèria i el Marroc. L'artista va donar el 1917 al Museu Nacional d'Art Modern l'obra Autoretrat, que va passar, el 1971, al Museu del Prado. Després de la seva mort l'abril de 1937, la seva casa i estudi van ser convertits en museu.
Font: En català: José Benlliure Gil (1855-1937) - En castellano: José Benlliure Gil (1855-1937) - In english: José Benlliure Gil (1855-1937) - Altres: José Benlliure Gil (1855-1937)
Parlem de Música...
Paul Abraham Dukas (París, 1 d'octubre de 1865 - París, 17 de maig de 1935) va ser un crític musical i un compositor francès. Tot i que no va ocupar una posició dominant en l'àmbit de la música francesa del seu temps, va ser un autor amb una fisonomia pròpia. Va ingressar en el Conservatori el 1882 i va estudiar amb Mathias, Dubois i Guiraud. El 1888 va obtenir un segon "Prix de Rome" amb la cantata Velleda. L'any següent, al no aconseguir arribar al primer premi, es va retirar a estudiar d'una forma autodidacta i va aprofundir en el coneixement de l'obra de César Franck, de qui ha de ser considerat el deixeble espiritual. El seu estil que va anar adquirint va estar integrat per influències de Franck i Wagner però també per elements de l'impressionisme simfònic de Debussy. Es va presentar per primera vegada en públic amb l'obertura Polyeucte (1892), i després es va dedicar preferentment a compondre, tot i que va seguir ensenyant orquestració al Conservatori el 1909 i composició a l'École Normale de Musique a partir del 1926. Singular èxit va adquirir el seu divertiment simfònic L'aprenent de bruixot, divulgat mundialment per la pel·lícula Fantasia de Walt Disney, la seva òpera Ariadna i Barba Blava i el poema musical amb danses La peri. Va escriure moltes obres musicals, algunes de les quals, que no jutjava meritòries, no va voler publicar. Va destacar pel seu elevat i noble temperament d'artista i va defugir el protagonisme i la publicitat. També va fer transcripcions i revisions, a més d'una excel·lent tasca com a crític musical. Abans de morir el maig de 1935 a París, va cremar bona part del seu repertori.
OBRA:
Surviving works:
Air de Clytemnestre, 1v, small orch, 1882, unpubd
Goetz de Berlichingen, ov. after J.W. von Goethe, orch, 1883, unpubd
Le roi Lear, ov. after W. Shakespeare, orch, 1883, unpubd
Chanson de Barberine (A. de Musset), S, pf, 1884, unpubd
La fête des Myrthes, chorus 4 vv, orch, 1884, unpubd
L'ondine et le pêcheur (T. Gautier), S, orch, 1884, unpubd
Endymion (A. de Lassus), cant., 3 solo vv, orch, 1885, unpubd
Introduction au poème ‘Les Caresses’, pf, 1885, unpubd
La vision de Saül (E. Adenis), cant., 3 solo vv, orch, 1886, unpubd
La fleur (C. Millevoye), chorus 4vv, orch, 1887, unpubd
Fugue, 1888, unpubd
Hymne au soleil (C. Delavigne), chorus 4vv, orch, 1888, unpubd
Vélléda (F. Beissier), cant., 3 solo vv, orch, 1888, unpubd
Sémélé (Adenis), cant., 3 solo vv, orch, 1889, unpubd
Polyeucte, ov. after Corneille, orch, 1891
Symphony, C, orch, 1895–6
L'apprenti sorcier, sym. scherzo after Goethe, orch, 1897
Sonata, e , pf, 1899–1900
Variations, interlude et finale sur un thème de Rameau, pf, ?1899–1902
Ariane et Barbe-bleue (conte, 3, M. Maeterlinck), 1899–1907, Paris, OC, 10 May 1907
Villanelle, hn, pf/orch, 1906
Prélude élégiaque sur le nom de Haydn, pf, 1909
Vocalise-étude (alla gitana), 1v, pf, 1909
La Péri (poème dansé, 1 tableau) (1911), Fanfare pour précéder La Péri (1912); Paris, Châtelet, 22 April 1912
La plainte, au loin, du faune …, pf, 1920
Sonnet ‘Amours’, mélodie (Ronsard), 1v, pf, 1924
Allegro, pf, 1925
Modéré, ?pf, 1933 (pubd in Samazeuilh, 1936)
destroyed and projected works
Horn et Riemenhild (op, 3, Dukas), 1892
L'arbre de science (op, Dukas, after Hindu legend), 1899
Le fil de parque, sym. poem, ?1908
Le nouveau monde (op, Dukas), ?1908–10
Le sang de Méduse (ballet), 1912
Symphony no.2, after 1912
Violin Sonata, after 1912
La tempête (op, after W. Shakespeare), c1918
Variations choréographiques (ballet), 1930
Orchestral work [?sym. poem] for Boston SO, c1932
Arrangements:
E. Guiraud: Frédégonde, orchestration of Acts 1–3 (Acts 4–5 orchd by C. Saint-Saëns)
R. Wagner: excerpts from Tannhäuser and Die Walküre arr. 2 pf, 8 hands, 1891, lost
editions
J.-P. Rameau: Les Indes galantes (1902)
J.-P. Rameau: Le princesse de Navarre (1906)
F. Couperin: Les goûts réunis (1908)
D. Scarlatti: Keyboard sonatas (1919)
L. van Beethoven: Sonatas for various instruments
MSS in F-Pn
Principal publishers: Durand, Rouart-Lerolle (Salasert)
Literatura:
Jacques Durand 1865-1928 (Geneva, 1929), 39–42 [untitled tribute by Dukas]
Les écrits de Paul Dukas sur la musique (Paris, 1948)
Chroniques musicales sur deux siècles (Paris, 1980) [with preface and discography by J.-V. Richard]
OBRA:
Surviving works:
Air de Clytemnestre, 1v, small orch, 1882, unpubd
Goetz de Berlichingen, ov. after J.W. von Goethe, orch, 1883, unpubd
Le roi Lear, ov. after W. Shakespeare, orch, 1883, unpubd
Chanson de Barberine (A. de Musset), S, pf, 1884, unpubd
La fête des Myrthes, chorus 4 vv, orch, 1884, unpubd
L'ondine et le pêcheur (T. Gautier), S, orch, 1884, unpubd
Endymion (A. de Lassus), cant., 3 solo vv, orch, 1885, unpubd
Introduction au poème ‘Les Caresses’, pf, 1885, unpubd
La vision de Saül (E. Adenis), cant., 3 solo vv, orch, 1886, unpubd
La fleur (C. Millevoye), chorus 4vv, orch, 1887, unpubd
Fugue, 1888, unpubd
Hymne au soleil (C. Delavigne), chorus 4vv, orch, 1888, unpubd
Vélléda (F. Beissier), cant., 3 solo vv, orch, 1888, unpubd
Sémélé (Adenis), cant., 3 solo vv, orch, 1889, unpubd
Polyeucte, ov. after Corneille, orch, 1891
Symphony, C, orch, 1895–6
L'apprenti sorcier, sym. scherzo after Goethe, orch, 1897
Sonata, e , pf, 1899–1900
Variations, interlude et finale sur un thème de Rameau, pf, ?1899–1902
Ariane et Barbe-bleue (conte, 3, M. Maeterlinck), 1899–1907, Paris, OC, 10 May 1907
Villanelle, hn, pf/orch, 1906
Prélude élégiaque sur le nom de Haydn, pf, 1909
Vocalise-étude (alla gitana), 1v, pf, 1909
La Péri (poème dansé, 1 tableau) (1911), Fanfare pour précéder La Péri (1912); Paris, Châtelet, 22 April 1912
La plainte, au loin, du faune …, pf, 1920
Sonnet ‘Amours’, mélodie (Ronsard), 1v, pf, 1924
Allegro, pf, 1925
Modéré, ?pf, 1933 (pubd in Samazeuilh, 1936)
destroyed and projected works
Horn et Riemenhild (op, 3, Dukas), 1892
L'arbre de science (op, Dukas, after Hindu legend), 1899
Le fil de parque, sym. poem, ?1908
Le nouveau monde (op, Dukas), ?1908–10
Le sang de Méduse (ballet), 1912
Symphony no.2, after 1912
Violin Sonata, after 1912
La tempête (op, after W. Shakespeare), c1918
Variations choréographiques (ballet), 1930
Orchestral work [?sym. poem] for Boston SO, c1932
Arrangements:
E. Guiraud: Frédégonde, orchestration of Acts 1–3 (Acts 4–5 orchd by C. Saint-Saëns)
R. Wagner: excerpts from Tannhäuser and Die Walküre arr. 2 pf, 8 hands, 1891, lost
editions
J.-P. Rameau: Les Indes galantes (1902)
J.-P. Rameau: Le princesse de Navarre (1906)
F. Couperin: Les goûts réunis (1908)
D. Scarlatti: Keyboard sonatas (1919)
L. van Beethoven: Sonatas for various instruments
MSS in F-Pn
Principal publishers: Durand, Rouart-Lerolle (Salasert)
Literatura:
Jacques Durand 1865-1928 (Geneva, 1929), 39–42 [untitled tribute by Dukas]
Les écrits de Paul Dukas sur la musique (Paris, 1948)
Chroniques musicales sur deux siècles (Paris, 1980) [with preface and discography by J.-V. Richard]
Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...
GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)
---
Compositor y crítico musical. Se vió influenciado por las corrientes posteriores al romanticismo, como el modernismo. Fue un creador meticuloso y perfeccionista. De orígenes humildes, poco se conoce acerca de su vida allende los muros del Conservatorio, donde estudió y enseñó, aunque comenzó su carrera creativa en el Liceo Carlomagno y en Turgot. Nunca obtuvo el Prix de Rome. Ingresó en el ejército después de sus estudios y antes de abocarse a la composición. Allí dedicó el tiempo a estudiar y meditar. En los comienzos, su obra se percibe influida por el estilo de Franck y de Wagner. Luego mostrará también la influencia de Debussy, sobre todo en su única ópera Ariana y Barba Azul. Entre sus alumnos, que fueron numerosos, se encuentran nombres reconocidos como el de Olivier Messiaen. Poseedor de un espíritu crítico que lo acompañó aún en lo profesional, sólo permitió la publicación e interpretación de algunas de sus obras, llegando a destruir la mayoría de ellas antes de morir.
HAGASELAMUSICA (source/font: aquí)
---
For the 150th anniversary of Paul Dukas, Herve Billaut's new CD focusses on his piano music. Out of the 14 works composed by Paul Dukas (only 14!), 6 were written for the piano. The two most substantial works are the Sonata of 1899-1900, and 'Variations, interlude et finale sur un thème de Rameau', which are masterpieces. Billaut completes his recording with the 'Prélude élégiaque sur le nom de Haydn': a moment of meditation. Worth seeking out if your only encounter with this great composer has been the 'Sorcerer's Apprentice'; worth seeking out anyway. Robert Maycock, from BBC Music Magazine, gave 5 * to Hervé's Albéniz CD [for Lyrinx]
PRESTOCLASSICAL (source/font: aquí)
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
PRESTOCLASSICAL: DUKAS, P. - Oeuvres pour piano
IMSLP: Paul Dukas (1865-1935)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: DUKAS, P. - Oeuvres pour piano
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina