Obra d'Antoine Pesne (1683-1757), pintor francès (1)
- Recordatori de Wilhelmine von Bayreuth -
En el dia de la commemoració del seu 257è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Antoine Pesne (París, 23 de maig de 1683 - Berlín, 5 d'agost de 1757) va ser un pintor francès emmarcat en l'època rococó. Pintor de cort, va desenvolupar una carrera brillant al servei del Sacre Imperi Romà Germànic i també del Regne de Prússia. Pesne va estudiar a París i a Itàlia, en concret amb Andrea Celesti a Venècia. Va ser pintor de la cort de Frederic I i més tard de Frederic II el Gran. Va treballar com a professor destacant el seu alumne Philippe Mercier. Presne va realitzar nombrosos frescs de tema mitològic i al·legòric en els palaus de Berlín, Charlottenburg, Potsdam, Rheinsberg i al Palau de Sanssouci. És també conegut pels seus nombrosos retrats d'actrius i ballarines franceses i italianes de l'òpera de Berlín, com La Barberina. Va morir a Berlín l'agost de 1757.
Font: En català: No disponible - En castellano: Antoine Pesne (1683-1757) - In english: Antoine Pesne (1683-1757) - Altres: Antoine Pesne (1683-1757)
Parlem de Música...
Friederike Sophie Wilhelmine von Preußen (Potsdam, 3 de juliol de 1709 - Bayreuth, 14 d'octubre de 1758), va ser una compositora alemanya, filla de Frederic Guillem I de Prússia i de la reina consort Sofia Dorotea d'Hannover. Wilhelmine va viure una infantesa desgraciada al costat del seu germà, Frederic el Gran de Prússia, a qui va dedicar afecte i confiança al llarg de la seva vida, llevat d'un breu període de temps. La seva mare, Sofia Dorotea, la va voler casar amb el seu nebot Frederic, Príncep de Gal·les, però per part britànica no hi va haver la predisposició esperada i van declinar l'oferta. Aquesta circumstància va marcar la joventut de Wilhelmine abans de casar-se amb Frederic III. Quan el marit de Wilhelmine va rebre una herència el 1735, el matrimoni va decidir fer de Bayreuth una Versalles en miniatura. Les obres van incloure reconstruir la seva residència d'estiu, l'Eremitage, la gran Òpera de Bayreuth, la construcció d'un teatre, la remodelació del Palau de Bayreuth i la nova Òpera. El matrimoni va fundar també la Universitat d'Erlangen. La marcgravina va fer de Bayreuth un dels centres intel·lectuals del Sacre Imperi Romà, envoltant-se d'una petita cort d'intel·lectuals i artistes que va anar guanyant prestigi amb les visites eventuals de Voltaire i del seu germà Frederic el Gran. Amb l'inici de la Guerra dels Set Anys, l'interès de Wilhelmine va passar del diletantisme a la diplomàcia. A més d'altres virtuts, Wilhelmine va ser una compositora de talent i una gran defensora de la música. Va tocar el llaüt, va ser deixeble de Sylvius Leopold Weiss i professora de Bernhard Joachim Hagen. Va escriure una òpera, Argenore, representada el 1740 amb motiu de l'aniversari del seu marit, així com nombrosa música de cambra. Va morir a Bayreuth l'octubre de 1758 i en el desè aniversari de la seva mort el seu germà Frederic el Gran va fer construir el Temple de l'Amistat a Sanssouci (Potsdam) en memòria seva.
Font: En català: Wilhelmine von Bayreuth (1709-1758) - En castellano: Wilhelmine von Bayreuth (1709-1758) - In english: Wilhelmine von Bayreuth (1709-1758) - Altres: Wilhelmine von Bayreuth (1709-1758)
Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...
Gerade die Einleitung des ersten Satzes Allegro erinnert deutlich an Anfänge der Violin- und Cembalokonzerte von J.S. Bach und Konzerte von seinem Sohn Wilhelm Friedemann und man gewinnt hier ebenso wie beim dritten und recht knappen Satz, einer Gavotte, das Gefühl, dass hier noch den “alten Meistern” aus der Hoch-Zeit der Barockpolyphonie gehuldigt wird. Dies gilt bis ins Detail ebenso für die Kadenzen des Solisten, der – im Falle der vorliegenden Einspielung – im zweiten Satz mehr barocker als frühklassischer Agogik folgt. Vergleicht man jedenfalls die standesbewusste Haltung Wilhelmines mit der an ihrem Hof ebenfalls – dank ihrer Protektion – als Komponistin aktiven Anna Bon di Venezia, so fällt auf, dass die um dreißig Jahre jüngere Flötenvirtuosin selbst im höfischen Ambiente von Bayreuth schon ganz dem modernen Stil der Vorklassik zu entsprechen sucht. Die in Gesang, an der Laute wie am Klavier und auch im Tanz ausgebildete Gräfin war als Künstlerin vielseitig aktiv: Sie malte und dichtete neben dem Komponieren; unter anderem schrieb sie am Libretto einer Oper Semiramis nach Voltaire und verfasste die Libretti zu den Musikdramen L’huomo und Amalthea. Mit erstaunlichem Engagement setzte sie sich für andere Künstlerinnen und Künstler ein und brachte 1754 auch die Oper Il trionfo della fedeltà von Maria Antonia Walpurgis am Hof zur Aufführung. Es ist für die Entwicklung der Bayreuther Musikgeschichte sehr bedauerlich, dass mit ihrem frühen Tod im Jahr 1758 die große Zeit des markgräflichen Opernhauses ihr Ende fand. In der ersten Hälfte des 18. Jahrhunderts stellt sie – wenn man die kulturelle Kartographie Nordeuropas und des deutschsprachigen Raums zusammen betrachtet – als komponierende Frau und Musikmäzenin eine absolute Ausnahme dar.
AMUSIO (source/font: aquí)
Gaudiu i compartiu!
AMUSIO (source/font: aquí)
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
JPC: VON BAYREUTH, M.W. - Cembalokonzert & Arien
CPDL: No disponible
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaaixò és una veritable joia. Moltes gràcies i bon treball¡¡¡
ResponEliminaGràcies!!! Salut!
EliminaPlease throw off the link
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminahanx for your last posts and especially Musica en Canarias. If you have other volumes, don't hesitate to post them (above all music from XVIIIth century) !
ResponEliminayours
Pulzuzu