RODOREDA, Josep (1851-1922) - Poema simfònic 'La Primavera' (1883)

Obra de Vilhelm Hammershøi (1864-1916), pintor danès (1)

- Recordatori de Josep Rodoreda -

En el dia de la celebració del seu 165è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Vilhelm Hammershøi (Kobenhavn, 15 de maig de 1864 - Kobenhavn, 13 de febrer de 1916) va ser un pintor danès. Fill de Christian Hammershøi, un comerciant adinerat, i de Frederikke, va iniciar als 8 anys les classes de dibuix i pintura. El 1879 va entrar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cophenaguen i, entre els anys 1883 i 1885, va estudiar amb Peder Severin Krøyer a l'Escola d'Estudis Lliures, que havia obert l'any anterior en confrontació al conservadorisme acadèmic. Malgrat la dualitat d'estudis que va rebre l'estil del jove Hammershøi va desconcertar inicialment als seus mestres que van considerar la seva pintura, en termes generals, d'estranya. El 1885 va debutar amb Retrat d'una jove a l'Exposició de Primavera de Charlottenbotrg, sent la seva primera obra de grans dimensions, i que anticipava els principals trets de la seva posterior obra tant característica. Hammershøi no va guanyar el premi, però va causar gran impacte fins el punt que un grup d'artistes associats amb l'Escola d'Estudis Lliures va signar una carta dirigida a l'Acadèmia en protesta per la decisió de no atorgar-li el premi. El juny de 1891 es va casar amb Anada Ilsted, germana d'un amic i company de professió. A partir d'aleshores, la seva dona va aparèixer recurrentment en la seva obra. La parella va iniciar una gira per Europa, visitant els principals centres artístics si bé Hammershøi no es va interessar pels moviments artístics del moment sinó que va sentir admiració per l'art del passat. "He viatjat a París per veure molt i aprendre alguna cosa. Però crec que aprendré més de l'art antic que del nou" va afirmar Hammershøi en una carta a la seva mare (París, 1891). A Londres va viure captivat per l'omnipresent boira, sent potser l'origen de la boirina amb què va caracteritzar molts dels seus quadres. I si bé va realitzar alguns paisatges, la seva pintura es va fer famosa principalment pels seus interiors, d'atmosfera singular, per moments depriment i única. Va morir a Copenhaguen el febrer de 1916.

Font: En català: Vilhelm Hammershøi (1864-1916) - En castellano: Vilhelm Hammershøi (1864-1916) - In english: Vilhelm Hammershøi (1864-1916) - Altres: Vilhelm Hammershøi (1864-1916)

---

Parlem de Música...

Josep Rodoreda i Santigós (Barcelona, 13 de febrer de 1851 - Buenos Aires, 9 d'octubre de 1922) va ser un compositor català. Format musicalment a l'Escolania de Sant Jaume de Barcelona, sota la direcció de Nicolau Manent, va ser posteriorment professor de piano del Conservatori del Liceu i va fundar l'Acadèmia de Música de la Casa Provincial de Caritat. Va continuar la tasca de Josep Anselm Clavé després de la mort d'aquest el 1874, i va dirigir la Societat Coral Euterpe. Va ser un dels promotors en la conversió dels cors masculins en cors mixts. Va fundar i dirigir la Banda Municipal de Barcelona (1886) i el mateix any va esdevenir director de la nova Escola Municipal de Música de Barcelona. El 1896 va dimitir dels seus càrrecs per anar a Sant Sebastià com a director de la seva banda municipal. Més tard, el 1906, va viatjar a l'Argentina, on s'hi va quedar a viure la resta de la seva vida. Allà va fundar l’Orfeó Català del Casal Català de Buenos Aires i va ocupar la càtedra d'harmonia i composició en el Conservatorio Thibaud-Piazzini. La seva obra més cèlebre va ser el Virolai de la Mare de Déu de Montserrat (1880), conegut popularment amb el nom de Virolai. De la seva producció, molt extensa, en van destacar unes tres-centes composicions, com Pàtria, sobre elements tradicionals catalans, l'himne de l’Exposició Universal de Barcelona (1888), l'oratori Las Siete Palabras i l'idil·li dramàtic La nit al bosc per a solistes, cor i orquestra. Va deixar alguns assaigs en què va mostrar la seva admiració per Wagner. Va morir a Buenos Aires l'octubre de 1922.

Font: En català: Josep Rodoreda (1851-1922) - En castellano: Josep Rodoreda (1851-1922) - In english: No disponible - Altres: Josep Rodoreda (1851-1922)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

En aquest espai hem vist, si bé no amb la intensitat i freqüència que m'agradarien, diversos compositors catalans del segle XIX, molts d'ells autèntiques eminències en el seu camp però malauradament ignorats per la majoria de ciutadans del nostre entorn. Els Pedrell, Vila de Forns i molts altres que se m'escapen, van formar part d'una generació daurada en la seva disciplina que, no obstant, no va tenir el mirall esperat en un públic, val a dir, sovint poc interessat en la música. Avui novament un exemple acadèmic de currículum impressionant però desesperadament desconegut fins i tot per aquells que sovint en canten una de les seves melodies catalanes més conegudes, el Virolai. Doncs sí, Josep Rodoreda en va ser l'autor de la música, la lletra va ser obra del Mossen Jacint Verdaguer, si bé són pocs els qui actualment en poden identificar l'autor. I el més dramàtic de tot plegat no és aquesta anecdòtica circumstància sinó més aviat observar com el repertori de Rodoreda, format per més de 400 obres de tots els gèneres possibles roman, a dia d'avui i en un percentatge elevadíssim, absolutament abandonat. I el panorama futur no augura major fortuna pel seu nom com tampoc per Vila de Forns, Anselm Clavé, Manent, Goula, Pedrell i tants altres. Pel que fa a Rodoreda, va néixer a Barcelona el 1851 i en ple context de la Renaixença que recordem va ser un moviment cultural el propòsit del qual no fou altre que la recuperació del català com a llengua literària alhora que cercava recuperar i reivindicar la cultura catalana en tota la seva dimensió, també musical. I Rodoreda ho va viure de ple i el Virolai, el seu segell particular, en va ser un exemple pertinent tot i que no l'únic ja que com a compositor va explorar altres univers com el religiós (molt extens tot sigui dit) o el simfònic. Precisament aquest serà el protagonista d'avui en veu del fantàstic Poema simfònic La Primavera de 1883. Una partitura orquestral de cinc moviments amb noms com Sortida del Sol, La festa de maig o Sardana, indicadors clars de la filosofia popular d'una obra extensa i certament sorprenent, especialment en el moviment Sardana, probablement únic en relació al context del gènere poema simfònic. Una partitura en el seu conjunt de gran bellesa, melòdica i expressiva gràcies també a la solvent interpretació de l'orquestra de Barcelona, que ens farà gaudir des del primer a l'últim compàs. I per acabar, em dol dir-ho però segurament seran pocs els exemples que vindran de Rodoreda, per tant, degustem aquesta espurna simfònica amb calma perquè després l'horitzó es presenta depriment i silenciós!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya; Jaime Martín (direcció)
TRITO: Albes & Danses

IMSLP: Josep Rodoreda (1851-1922)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Albes & Danses



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!