DE BOUSSET, Jean-Baptiste Drouard (1662-1725) - Les fastes de Bacchus

Obra de Joseph Parrocel (1646-1704), pintor francès (1)

- Recordatori de Jean-Baptiste Drouard de Bousset -

En el dia de la commemoració del seu 291è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Joseph Parrocel (Brignoles, 3 d'octubre de 1646 - Paris, 1 de març de 1704) va ser un pintor francès. Nascut en una família d'artistes, el seu avi Georges Parrocel (1540-1614) i el seu pare Barthélemy Parrocel (1595-1660) van ser pintors. Es va formar inicialment amb el seu pare abans de rebre classes del seu germà gran Louis Parrocel. Poc després va decidir viatjar a Marsella on va començar a rebre alguns primers encàrrecs. Més tard va viatjar a París on va seguir rebent formació abans de viatjar a Itàlia. Allà va viure a Roma i va ser alumne de Jacques Courtois, pintor especialitzat en escenes de batalla i del qual va adquirir notable influència. També va compartir taller amb Salvator Rosa abans de traslladar-se a Venècia on va viure un assalt bandoler que va motivar el seu retorn a França el 1675. Allà va ser admès com a membre de la Reial Acadèmia de Pintura i Escultura el 29 de febrer de 1676 sent nomenat acadèmic el 29 de novembre del mateix any. El 1699 va exposar a l'acadèmia i va treballar actívament per al rei Lluís XIV. Va morir a París el març de 1704.

Font: En català: No disponible - En castellano: Joseph Parrocel (1646-1704) - In english: Joseph Parrocel (1646-1704) - Altres: Joseph Parrocel (1646-1704)

---

Parlem de Música...

Jean-Baptiste Drouard de Bousset (Asnières, 1662 - Paris, 3 d'octubre de 1725) va ser un cantant i compositor francès. Després d'estudiar amb Jacques Fargeonnel (c.1640-1690), maître de musique a la Ste Chapelle de Dijon, es va traslladar a París a principis de la dècada del 1690. Poc temps després del 1700 va assolir el càrrec de maître de musique de l'Académie Française amb el deure d'escriure i dirigir la interpretació d'un motet anual per la festivitat de Sant Lluís del 25 d'agost acompanyat d'una missa realitzada a la capella del Louvre. A partir del 1702 va ser, també, mestre de música de l'Académie des Sciences i de l'Académie des Inscriptions. Va romandre en aquests càrrecs fins el darrer dels seus dies, morint a París l'octubre de 1725. El seu fill René Drouard de Bousset va ser organista i compositor.

OBRA:

Vocal secular:

Airs sérieux et à boire, 37 bks (Paris, 1690–99)
Airs nouveaux sérieux et à boire, 21 bks (Paris, 1702–25) [bks 1–18 also pubd Amsterdam]
Airs in anthologies: 16 in Ballard's Recueils d'airs sérieux et à boire (Paris, 1698–1701);
2 in Ballard's Airs spirituels des meilleurs autheurs, ii (Paris, 1701)
[3] Cantates françoises (before 4 April 1710): Le prunier; La rose; Ixion

Vocal religiosa:

Grand motet, Deus noster refugium, F-LYm
Petit motet, Quae est ista, V [copied by Philidor in 1697]
Beati omnes qui timent Dominum;
Caeli enarrant gloriam Dei;
Domine ne in furore;
Domine salve fac regem;
Exaudiat;
Laudate Jerusalem Dominum;
Notus in Judea Deus;
Super flumina Babylonis;
Te Deum:

Instrumental:

Instrumental trio Pn [copied by Philidor in 1695]

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Jean-Baptiste Drouard de Bousset (1662-1725) - Altres: Jean-Baptiste Drouard de Bousset (1662-1725)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Little of Bousset's sacred output has survived, however, and his main achievements lay elsewhere. About 1692 he emerged as the leading composer of airs sérieux et à boire of his generation. According to Laborde ‘his manner of singing was so delightful that he made a large fortune in Paris, singing airs which no-one composed better than he did’. In the dedication of his last collection of Airs nouveaux (1725) to the Duchess of Orléans, the composer wrote that the taste of the ‘greatest princesses’ of France had shaped his Muse, and that their support had ensured his continuing reputation. Most of the 875 airs sérieux et à boire Bousset published during his composing life of 35 years are for one or two voices with continuo. Titon Du Tillet (Le Parnasse François, 1732) commented with justice upon Bousset's true expression of the words, his noble, natural and pleasing melody, and his variety, astonishing given the size of his output. Bousset followed tradition in keeping mainly to binary form, and his rhetorical approach to text setting shows the influence of both Lully and Lambert. He made use of double technique not only to provide a written-out variation for the whole of a second verse in 46 airs composed between 1690 and 1716, but also throughout his career, to vary repeats of single phrases of text, often combining it imaginatively with techniques of melodic development assimilated from late 17th-century Italian practice. Other italianate features found in his work are chromaticism and sequential writing. Bousset was among the first Frenchmen to experiment with the ritornello principle as a means of unifying an air (1696), and he preceded Campra by two years as the first cantata composer in France to juxtapose French-style recitative with da capo form in airs (1706). His three Eglogues (two of which were published singly as well as in collections) are novel attempts to group solo songs and duets into quasi-dramatic scenas; book 5 of the Airs nouveaux includes a cantata, L'impatience amoureuse. The notion that Bousset was the son-in-law of Christophe Ballard (who printed all his music issued up to 1701), put forth by Papillon in 1742 and repeated in many later accounts of his life, is unfounded: in 1695 Bousset married Marie Marguerite de Séqueville, whose sister was the wife of Chirstophe Ballard’s brother Pierre.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: La Compagnie Baroque
AMAZON: DE BOUSSET, J.B. - Les fastes de Bacchus

IMSLP: Jean-Baptiste Drouard de Bousset (1662-1725)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: DE BOUSSET, J.B. - Les fastes de Bacchus



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!