WEINRAUCH, Ernestus (1730-1793) - Grosse Messe (c.1780)

Obra de Bernardo Bellotto (1721-1780), pintor italià (1)

- Recordatori d'Ernestus Weinrauch -

En el dia de la celebració del seu 286è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Bernardo Bellotto, o "Canaletto el jove" (Venezia, 30 de gener de 1721 - Warszawa, 17 d'octubre de 1780) va ser un pintor i gravador vedutista italià. Nebot de Canaletto, Bellotto va començar la seva formació artística als 15 anys al taller del seu oncle Giovanni Antonio Canal i no només va adoptar la seva especialitat, la pintura de veduta, sinó també el seu estil i fins i tot el nom Canaletto. Com el seu oncle, va viure a Venècia fins al 1742, data en què es va traslladar a Roma i potser també a la Toscana. Va treballar en diferents llocs d'Itàlia, a Llombardia i a Torí abans de viatjar a Anglaterra el 1746. Un any després va ser rebut a Dresden per l'aleshores Príncep Elector Frederic August II el Fort, que va mostrar un viu interès per la seva obra. A Viena va treballar per a María Teresa I i l'aristocràcia austríaca, passant per Munich, i retornant el 1762 a Dresden, on després de perdre el seu lloc a la cort, va treballar com a professor de perspectiva a l'acadèmia fundada el 1764. Bellotto no es va establir definitivament fins el 1768, any en què va ser nomenat pintor de la cort d'Estanislau II Poniatowski a Varsòvia. L'estreta col·laboració entre oncle i nebot fan difícil la delimitació entre les obres de joventut d'un i les de maduresa de l'altre. Les obres personals Bellotto es va diferenciar de les de Canaletto per un cromatisme més fred, per un predomini del clarobscur i per una realista precisió topogràfica. Les seves obres principals, com les 14 vedute de Dresden i la Vista de Varsòvia, van mostrar una qualitat semblant a les del seu oncle. Les seves vistes de capitals europees van constituir, per la seva precisió i fidelitat a l'original, una important font històrica, fins el punt que es van utilitzar per a la reconstrucció d'edificis històrics de Dresden i Varsòvia que havien patit danys durant la Segona Guerra Mundial. Va morir a Vàrsovia l'octubre de 1780.

Font: En català: Bernardo Bellotto (1721-1780) - En castellano: Bernardo Bellotto (1721-1780) - In english: Bernardo Bellotto (1721-1780) - Altres: Bernardo Bellotto (1721-1780) 

---

Parlem de Música...

Ernestus [Faustinus] Weinrauch (Donauwörth, 17 d'octubre de 1730 - Zwiefalten, 9 d'abril de 1793) va ser un organista i compositor alemany. Fill d'artesans, el 1748 va entrar al Monestir Benedictí de Zwiefalten on va rebre formació teològica i musical. Allà hi va servir durant 30 anys com a organista, Regens chori i a vegades com a sotsprior. Com a compositor va escriure gran quantitat de música religiosa entre la que va destacar la passió Die Geisslung, l'oratori Kain und Abel i nombroses misses i rèquiems. I tot i que la majoria de les seves obres van romandre en manuscrit es van localitzar còpies dels seus treballs en diverses zones d'Alemanya. Va treballar com a professor amb alumnes com Konrad Back, Conradin Kreutzer i J.L. Schubaur. Va morir a Zwiefalten l'abril de 1793.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Ernestus Weinrauch (1730-1793) - Altres: Ernestus Weinrauch (1730-1793)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Ernestus Weinrauch, sotsprior i membre de la capella musical del Monestir Benedictí de Zwiefalten, va ser un dels millors testimonis per entendre el poder de la música ja que nombroses congregacions religioses van cercar l'excel·lència en aquest sentit per estendre la seva influència. I així va ser en una àmplia regió geogràfica que avui situaríem al Sud d'Alemanya en un paisatge de mosaics agroforestals on la música religiosa hi va viure una edat d'or en els segles XVII i especialment XVIII i fins a la desintegració de l'Imperi Romanogermànic i la posterior secularització de 1806. Abans no obstant, Weinrauch, conegut per la seva destresa en el contrapunt i també com a organista i compositor, va llegar un repertori íntegrament religiós amb oratoris, misses i rèquiems com a material més important. De fet, va ser a partir del 1760 quan va iniciar la seva labor com a mestre de capella i del cor del Monestir i quan va compondre la majoria de les seves obres, entre elles, aquesta Grosse Messe en Do major per a solistes, cor i gran orquestra de data desconeguda però probablement situada a l'entorn del 1780. Propera a la filosofia de Johann Michael Haydn (escoltar aquí), autor amb qui es va emmirallar per estil i per proximitat, l'extensió de la missa la converteix en una obra solemne i monumental. I si bé el seu repertori no es va publicar ni imprimir el cert és que s'han trobat còpies de moltes de les seves partitures arreu fet que demostra, i més enllà del que avui certificarem, que el seu nom va ser àmpliament conegut i admirat, sent sol·licitat com a professor per alumnes provinents d'arreu d'Alemanya, entre ells, pel famós Conradin Kreutzer (escoltar aquí). Pel que fa a la missa, introduïda instrumentalment amb el Kyrie abans de l'entrada d'un cor solemne, presenta un esplèndid ventall de possibilitats de les que destacaria l'ús de la instrumentació i de les diferents veus de l'orquestra mostrant un domini acadèmic i precís del llenguatge orquestral. L'edició on la trobarem és superba en totes direccions i ho és evidentment per la combinació de qualitat i repertori, en el cas d'avui, meravellós i insuperable!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Annette Ruoff (soprano); Birgit Huber (alto); Hans-Jürgen Schöpflin (tenor); Reinhard Hagen (bass); Matthias Eisenberg (orgue); Chor der Uni Tübingen; SWR Sinfonieorchester; Alexander Sumski (conductor)
JPC: Ernest Weinrauch: Große Messe

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!