dijous, 6 d’octubre del 2016

FIORÈ, Andrea Stefano (1686-1732) - Sinfonie da chiesa (1699)

Andrea Locatelli - Veduta del Colosseo
Obra d'Andrea Locatelli (1695-1741), pintor italià (1)


- Recordatori d'Andrea Stefano Fiorè -
En el dia de la commemoració del seu 284è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Andrea Locatelli (Roma, 19 de desembre 1695 - Roma, 19 febrer 1741) va ser un pintor italià. Fill del pintor Piero Locatelli, qui al seu torn havia estudiat amb el florentí Ciro Ferri, es va formar inicialment amb el seu pare per després estudiar amb el pintor Paolo Anesi. Ràpidament es va especialitzar en pintura de paisatges i de vistes de ciutats o ruïnes clàssiques. El seu estil va ser proper al de Claude Lorrain si bé també va mostrar una certa proximitat amb el també italià Salvator Rosa. Conegut amb el nom d'Andrea Lucatelli, va destacar especialment per les seves vedutes les quals van mostrar una clara influència de les vistes de Jan Frans van Bloemen. Com a professor va tenir nombrosos alumnes destacant notablement el pintor Claude Joseph Vernet. Locatelli va morir a Roma el febrer de 1741.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Andrea Locatelli (1695-1741) - Altres: Andrea Locatelli (1695-1741)



Parlem de Música...

Andrea Stefano Fiorè (Milano, 1686 - Torino, 6 d'octubre de 1732) va ser un compositor italià. Fill del violoncel·lista i compositor Angelo Maria Fiorè, es va formar des de ben petit amb el seu pare. A partir del 1697 es va unir com a musico di camera del duc de Savoia Vittorio Amedeo II, on ja treballava el seu pare. Va ser el mateix duc qui va finançar un viatge de Fiorè a Roma on va estudiar amb G.B. Somis. Aquells anys va començar a compondre publicant la seva primera òpera Engelberta el 1704 a Milà. Els èxits en aquest sentit van motivar el seu ascens com a mestre de capella a Torí el juny de 1707 en un càrrec que va mantenir la resta de la seva vida. Allà va disposar d'una capella musical de 30 instrumentistes i dels cantants de la Catedral de Torí on també va ser director del cor. Musicalment va ser proper a Benedetto Marcello autor a qui va admirar i amb qui va mantenir contacte gran part de la seva vida. Stefano Fiorè va morir a Torí l'octubre de 1732.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
opere serie unless otherwise stated
Engelberta (5, P. Pariati, after A. Zeno), Milan, Regio Ducal, 1704
La casta Penelope (2, Pariati), Milan, Regio Ducal, carn. 1707
La Svanvita (3, Pariati), Milan, Regio Ducal, 26 Dec 1707
Atenaide [Act 1] (3, Zeno), ?Milan, Barcelona or Vienna, Hof, carn. 1709, A-Wn [Act 2 by A. Caldara, Act 3 by F. Gasparini]
Ercole in cielo (Pariati), Vienna, Neue Favorita, 1 Oct 1710, Wn
Il trionfo di Camilla (3, S. Stampiglia), Reggio nell’Emilia, Publico, fiera 1713
Il trionfo d’Amore ossia La Fillide (favola boschereccia, 2), Turin, Regio, carn. 1715, ? collab. or by G.A. Giai
Arideno (3), Turin, Ducal, 26 Dec 1715
Merope (3, Zeno), Turin, Carignano, carn. 1716
Teuzzone (3, Bursetti, after Zeno), Turin, Carignano, Sept 1716 [Acts 1 and 2 by G. Casanova]
Sesostri, rè d’Egitto (3, Bursetti, after Pariati), Turin, Carignano, carn. 1717, collab. Giai, F-Pn
Il trionfo di Lucilla (3, Zeno: Lucio Vero), Turin, Carignano, carn. 1718
Publio Cornelio Scipione (5, A. Piovene), Milan, Regio Ducal, 6 Feb 1718
Il pentimento generoso (3, D. Lalli), Venice, S Angelo, carn. 1719, perf. with La preziosa ridicola (int); 1 aria D-SWl
L’Argippo (pastoral, 3, C.N. Stampa after Lalli: Il gran mogol), Milan, Regio Ducal, 27 Aug 1722
Ariodante (3, G. Salvi, after L. Ariosto), Milan, Regio Ducal, 26 Dec 1722, 1 aria, F-Pn
L’innocenza difesa (F. Silvani), Turin, 1722, perf. with Gildo e Nerina (int), 12 arias, Pc
Il trionfo della fedeltà (3, Giovanetti), Turin, Ducal, carn. 1723, perf. with Lesbo e Nesa (int), arias Pn
Elena (3, Stampa), Milan, Regio Ducal, Jan 1725
I veri amici (3, Silvani and Lalli, after P. Corneille: Héraclius empereur d’Orient), Turin, Ducal, 1728, arias A-Wgm, F-Pn [Act 1 by Giai]
Siroe, rè di Persia (3, P. Metastasio), Turin, Ducal, 26 Dec 1729, 4 arias Pc; arias, I-Vc
Arias from unidentified operas in A-Wgm, D-RH, SWl, GB-Lbl, Ob, I-Ac

Cantatas:
Di quel sguardo fatal, S, bc, A-Wn, I-Bc
Fileno, idolo mio, S, bc, D-Mbs
Il lasciarti è il mio tormento, S, S, bc, I-Ac
Le retour de Flore, S, bc, D-ROu
Se lungi dal suo bel, S, S, bc, I-Ac
Tortorelle imprigionate, S, bc, cited by Gerber

Doubtful:
Sidonio (3, Pariati), Milan, Regio Ducal, carn. 1706;
L’Anfitrione (5, Pariati), Milan, Regio Ducal, carn. 1707;
Agrippina, Vienna, Hof, 1709, incl. music by Handel and Caldara; Tito Manlio [Act 1], Milan, Regio Ducal, 1710, A-Wn;
Zenobia [Act 2], Barcelona, 1711, perf. with Melissa contenta (int), Wn;
Il Pirro [Act 2], Venice or Bologna, 1719, D-SHs

Vocal religiosa:

[2] Litanie a più voci e strumenti, B , C
Messa, 8vv, insts
Miserere, 8vv, insts
2 Te Deum, vv, insts
Vespro pro defunti, 8vv, insts

Motets:
Benedicite, vv, insts;
Ecce nunc benedicite, 4vv, insts;
Festinate, vv, insts;
Magnus Deus de coelis, vv, insts;
Quantae poenae, vv, insts;
Voce mea, 5vv, insts
[3] Annui Sacrae redunt, vv, insts

Instrumental:

[12] Sinfonie da chiesa a 3, 2 vn, vc, org, op.1 (Modena, 1699)

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Andrea Stefano Fiorè (1686-1732) - Altres: Andrea Stefano Fiorè (1686-1732)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Que Andrea Stefano Fiorè va ser un artista realment precoç ens en dóna fe la col·lecció de Sinfonie da chiesa d'avui publicades en el seu dia a Mòdena el 1699, per tant, amb un Fiorè de només 13 anys. Si bé ens reservarem el nostre marge d'escepticisme degut a què Fiorè va romandre durant molts anys proper al seu pare, el compositor i violoncel·lista Angelo Maria Fiorè, i qui molt probablement el va ajudar en la complexa escriptura d'aquestes simfonies [sonates] d'església. No obstant, en cap cas haurem de menystenir un mestre de gran curiositat intel·lectual com va exposar el seu inventari de béns realitzat el 1972 i en què es va demostrar que, i a banda de gaudir d'una posició envejable en el sí de la Cort de Piemont, va acumular un extens catàleg d'obres literàries així com pintures i instruments musicals, entre altres, sent especialment divers el relatiu a literatura musical. Obres d'autors com Palestrina, Monteverdi, Lully o del seu inseparable amic Marcello en van formar part i alhora el van ajudar a instruir-se musicalment a sí mateix. Com a compositor, Fiorè va gaudir d'alta estima i curiosament en països allunyats com Espanya, de fet hi ha la certesa que algunes de les seves òperes es van representar a Barcelona, i Àustria. Format amb G.B. Somis, la influència de qui es deixa notar en aquestes delicades sonates da chiesa, va tenir contacte amb Corelli i amb l'organista Marc-Roger Normand, un cosí de François Couperin, per la qual cosa també podrem escoltar reminiscències de la música francesa. En essència, el d'avui és un d'aquells interessantíssims descobriments que engrandeixen i justifiquen tota recerca musical, la nostra però especialment la dels historiadors, intèrprets i directors que fan possible el poder-ne gaudir de nou!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble Isabella Leonarda; Angelo Manzotti
AMAZON: FIORE, A.S. - Sinfonias, Op. 1
CPDL: No disponible
SPOTIFY: FIORE, A.S. - Sinfonias, Op. 1



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: