Obra d'Umberto Boccioni (1882-1916), pintor italià (1)
- Recordatori de Francesco Paolo Tosti -
En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Umberto Boccioni (Reggio Calabria, 19 d'octubre de 1882 - Chievo, 16 d'agost de 1916) va ser un pintor, escultor i teòric italià, i un dels líders del moviment futurista. Es va iniciar en el divisionisme de la mà de Giacomo Balla. Després de passar algun temps a París, Rússia, Pàdua i Venècia, es va instal·lar definitivament a Milà i es va interessar en tot allò referent a la societat industrial moderna. Influït pel simbolisme i per l'expressionisme de Munch, i després de diverses trobades amb Marinetti, Carrà i Russolo, l'obra de Boccioni es va desenvolupar a partir de 1910 al voltant de dos conceptes clau: dinamisme i simultaneïtat. Entre les seves obres cal destacar La ciutat que sorgeix (1910) i El carrer davant la casa (1911), pintures que tot i ser formalment diferents fan referència al mateix tema, la ciutat, que per als futuristes simbolitzava la modernitat, el moviment i la velocitat. El 1910, va escriure el Manifest dels pintors futuristes en el qual feia la revolucionària proposta que els artistes s'alliberessin del passat i abracessin el món modern amb el seu moviment, la seva velocitat i el seu dinamisme. Encara que havia tingut influència del cubisme, es va abstenir d'utilitzar línies rectes i va recórrer als colors complementaris per crear un efecte de vibració. En la seva pintura, com es pot veure a Dinamisme d'un ciclista (c.1913), va expressar la sensació del dinamisme presentant una seqüència de diversos moviments al mateix temps. En les seves obres escultòriques, que combinen fusta, ferro i vidre, entre molts altres materials, Boccioni va pretendre il·lustrar la interacció que s'estableix entre un objecte en moviment i l'espai que l'envolta. Va morir a Chievo l'agost de 1916.
Font: En català: Umberto Boccioni (1882-1916) - En castellano: Umberto Boccioni (1882-1916) - In english: Umberto Boccioni (1882-1916) - Altres: Umberto Boccioni (1882-1916)
Parlem de Música...
Francesco Paolo Tosti (Ortano sul Mare, 9 d'abril de 1846 - Roma, 2 de desembre de 1916) va ser un professor i compositor italià. El 1858 va entrar al Conservatori de Nàpols on va estudiar violí amb Pinto i composició amb Conti i Mercadante. El 1869 l'excés de feina el va obligar a retirar-se temporalment a Ortano. Allà va compondre nombroses cançons que posteriorment es farien àmpliament populars. Sgambati va ajudar a Tosti a establir-se a Roma on va compondre diverses balades per a la Sala Dante on Tosti sovint va interpretar les seves cançons. Impressionada, la princesa Margherita de Savoy el va contractar com a professor de cant i per tenir cura de l'extens arxiu musical de la cort. El 1875 va viatjar a Anglaterra on s'hi va quedar a viure a partir del 1880. Aquell any fou nomenat professor de cant de la família reial anglesa i a partir del 1894 va accedir al càrrec de docent de la Reial Acadèmia de Música de Londres. El 1906 va rebre la nacionalitat britànica i el 1908 va ser nomenat Cavaller. El 1912 va decidir tornar a Itàlia on hi va viure fins el desembre de 1916, l'any de la seva mort.
Font: En català: Francesco Paolo Tosti (1846-1916) - En castellano: Francesco Paolo Tosti (1846-1916) - In english: Francesco Paolo Tosti (1846-1916) - Altres: Francesco Paolo Tosti (1846-1916)
Font: En català: Francesco Paolo Tosti (1846-1916) - En castellano: Francesco Paolo Tosti (1846-1916) - In english: Francesco Paolo Tosti (1846-1916) - Altres: Francesco Paolo Tosti (1846-1916)
Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...
Tosti se nacionalizó británico y volvió sus ojos musicales a los poemas de Alfredo Tennyson, el gran poeta inglés, máximo representante de la poesía en la era victoriana y a los de Charles Swinburne, el heredero del romanticismo y a otros autores menos conocidos. Aunque Tosti dominaba el canto y en el comienzo de su carrera ejerció en esta disciplina tanto como maestro cuantocomo intérprete; lo que le ganó los favores reales, fueron su habilidad y su inspiración para componer bellas melodías las que lo llevaron a la fama. Su amistad con Gabriele D'Annunzio, le proporcionó más de treinta piezas a su repertorio al añadirle la música a los poemas del vate. Muchos poetas influyeron notablemente con sus obras no encontramos afinidad en sus conceptos, pero podemos afirmar que Tosti les dio vida y popularizó esos poemas con su música original. Este fue el complemento mayor de una obra maestra poético-musical. D'Annunzio con su estilo peculiar y más exigente carácter, no parece, sin embargo, haber sido el que marcó con mayor énfasis la música de Tosti. De las más de treinta composiciones de D'Annunzio, que acompañan la música del autor, muy pocas se han mantenido en el presente. Podemos mencionar que de las "Quatro canzoni D'Amarante solamente una goza aún de alguna popularidad, me refiero a "L'Alba Separa dalla luce L'ombra" que con exquisito gusto cantó Jussi Bjorling y "A vucchella" (una boquita) por José Carreras, y por otros muchos buenos cantantes. Nada queda, a no ser en los archivos musicales de piezas como "La Sera", "Per morire", "Nina nanna" y "Chi sei tu" y otras; o en grabaciones hechas en Italia preservadas o en grabaciones dedicadas a homenajear la simbiosis de los dos artistas. La influencia de otros poetas fue más profunda, a veces, la de escritores menos conocidos.
ASOCIACIONCALIOPE (source/font: aquí)
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
RECICLASSICAT: TOSTI, Francesco Paolo (1846-1916)
AMAZON: TOSTI, F.P. - Christmas Collection
SPOTIFY: TOSTI, F.P. - Christmas Collection
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHi, this link is dead, any chance to reupload?
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina