- Recordatori de Josep Pons -
En el marc de la commemoració del seu 200è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Antonio Carnicero Mancio (Salamanca, 10 de gener de 1748 - Madrid, 21 d'agost de 1814) va ser un pintor i gravador espanyol. Va treballar per a la cort en la Reial Fàbrica de Tapissos de santa Bàrbara i altres responsabilitats conreant un estil en el qual es troben trets del Rococó i el Neoclassicisme. Fill de l'escultor barroc Alejandro Carnicero, va ser també miniaturista de gran interès, tot i que la seva obra més coneguda va estar constituïda per escenes de gènere i sèries d'il·lustracions en gravat. Amb 10 anys, va ingressar a l'Acadèmia de San Fernando i va acompanyar al seu germà Isidro a Roma. A la Ciutat Eterna hi va romandre sis anys i va guanyar diversos certàmens artístics. Al seu retorn va completar la seva formació a l'Acadèmia madrilenya i va preparar a partir del 1775, com a col·laborador de José del Castillo, cartrons per a tapissos de la Reial Fàbrica, destinats a decorar les habitacions de la princesa d'Astúries al Palau del Pardo. Com a dibuixant va realitzar les il·lustracions per a les edicions de El Quixot que va publicar la Reial Acadèmia Espanyola els anys 1780 i 1782. El 1790 va realitzar dibuixos preparatoris per a gravats, com l'important conjunt de la Tauromàquia. Ja com a pintor de cambra va realitzar entre el 1796 i el 1799, per encàrrec de Manuel Godoy, el llibre del Reial picador o L'equitació, que no va poder concloure. Va col·laborar en la Col·lecció de vestits, sèrie sobre els tipus populars d'Espanya, realitzant, entre el 1778 i el 1784, set dibuixos amb personatges de les Illes Balears. Les seves escenes de ball i passejos, o els vols de globus Montgolfier s'adscriuen a l'estil rococó, però, en els seus retrats es decanta a favor d'un major classicisme. Entre la varietat d'estils i gèneres tractats per l'artista es troba una obra de caràcter excepcional, l'al·legoria de la Vigilància, de temàtica moral, pintada amb dramàtics contrastos de llums i ombres, que converteixen aquesta obra i la seva parella en antecedents pictòrics de l'estètica del "sublim". Una fet semblant passa amb la seva imponent Erupció del Vesuvi, pintada segons una composició de Volaire. En la dècada de 1780 va treballar en la sèrie d'olis amb vistes de camins i de ports, encomanada originalment a Mariano Ramón Sánchez per Carles III. Antonio Carnicero va morir a Madrid l'agost de 1814.
Parlem de Música...
Josep Pons (Girona, 8 d'abril de 1770 - València, 12 d'agost de 1818) va ser un compositor català. Es va formar com a cantant del cor de la Catedral de Sant Maria de Girona, on també va rebre formació acadèmica de Jaume Balius i probablement de Manel Gònima. El 1790 es va traslladar a Còrdova com ajudant del seu mestre Balius, en aquell temps mestre de capella de la Catedral de Còrdova. Un any després va provar fortuna, sense èxit, en els magisteris de Tuy, Salamanca, Cartagena, Alcalá de Henares i de la Capella Reial de la Soledat a Madrid. Al seu retorn a Girona, va assolir el càrrec de mestre de capella de la catedral si bé el 1793 es va traslladar a València on va treballar com a mestre de capella i on hi va viure la resta de la seva vida. Precisament, va ser allà on va compondre la majoria del seu treball format principalment per música religiosa, entre ella tres misses, lamentacions, motets i villancets, i obra instrumental d'estil italià. Josep Pons va morir a València l'agost de 1818.
Informació addicional...
INTERPRETS: Orquesta y Banda Sinfonica La Artistica de Buñol; David Gálvez
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada