ASIAIN BARDAJÍ, Joaquín (1758-1828) - Nueve Versos Largos para Organo

Obra de Jenaro Pérez Villaamil (1807-1854), pintor espanyol.

- Recordatori de Joaquín Asiain Bardají -

En el dia de la celebració del seu 260è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Jenaro Pérez Villaamil (Ferrol, 3 de febrer de 1807 - Madrid, 5 de juny de 1854) va ser un pintor espanyol i el més gran mestre espanyol del paisatgisme pintoresc romàntic. Va ingressar de ben petit a l'Acadèmia Militar de Santiago de Compostel·la però gràcies al trasllat de la seva família a Madrid va canviar la milícia pels estudis literaris. El 1919 va ser ferit en la lluita contra les tropes absolutistes del rei Ferran VII i va ser traslladat a Cadis com a presoner de guerra, sent allà on va començar a desenvolupar les seves qualitats artístiques. El 1830 va viatjar a Puerto Rico on van realitzar la decoració del Teatre Tàpia de Sant Joan. De retorn a Espanya tres anys més tard, va viatjar per Andalusia on va conèixer l'escocès David Roberts, un dels grans mestres del paisatgisme romàntic anglès, qui va marcar definitivament l'estil de Villaamil i la seva concepció del paisatge, destacant-així de la resta dels pintors espanyols del seu temps especialistes en aquest gènere. El 1834 es va establir a Madrid, i un any més tard va rebre el títol d'acadèmic de mèrit, en l’especialitat de Paisatge, a l'Acadèmia de San Fernando, institució de la qual seria nomenat el 1845 tinent director, sent a més fundador del Liceu Artístic i Literari de Madrid. En els anys següents els nomenaments es van succeir fins assolir el de pintor honorari de cambra de la reina Isabel II, per a qui va realitzar algunes de les obres mestres. Entre el 1840 i el 1844 va viatjar per l'estranger visitant Bèlgica i Holanda, països en els quals va realitzar nombrosos quadres de petit format, aquarel·les i dibuixos de les seves ciutats i monuments, romanent durant força temps a París, on va iniciar la publicació de la seva Espanya artística i monumental, la col·lecció litogràfica de vistes monumentals de ciutats espanyoles més important d'aquest gènere realitzada per un artista espanyol, i esplèndid testimoni de la concepció monumental i pintoresca del viatge en el món romàntic. En tornar a Espanya va ser nomenat cavaller de l'ordre de Carles III i de la de Leopold de Bèlgica, rebent així mateix la Legió d'Honor francesa. A partir d’aleshores, va viatjar intensament per terres espanyoles per recollir noves vistes per les seves obres, morint a Madrid el juny de 1854.

---

Parlem de Música...

Joaquín Asiain Bardají (Corella, 20 de febrer de 1758 - Madrid?, 1828) va ser un organista i compositor espanyol. Fill de Miguel Asiain i de María Antonia Bardají, es desconeix la seva formació i vida inicial sent la primera referència de 1788, any en què constava com a membre de l'Ordre de Sant Jeroni i mestre de capella en el monestir de San Jerónimo el Real de Madrid. Anys després, Hilarión Eslava va documentar: "El P. Carrera [Pedro Carrera y Lanchares, organista del Carmen calzado de Madrid] y Fr. Joaquín Asiain, organista del monasterio de San Jerónimo de esta Corte, figuraron también en primera línea. El primero publicó además de la Salmodia citada, otra obra como suplemento de aquélla con el título de Adiciones, conteniendo ambas un total de 152 versos. El segundo escribió mucho, y entre las obras que compuso, se halla un gran número de sonatas de ofertorio, un juego de versos largos para días clásicos y nueve versos de 8º tono para la Nona de la Ascensión; y aunque no dio a la prensa ninguna de ellas, no por eso fueron menos estimadas por los profesores inteligentes. Ambos autores escribieron mucho mejor en el género fugado, o libremente sobre cantollano, que cuando lo hacían sin sujeción a uno y otro; pero esta desigualdad se nota en casi todas las obras de los organistas de aquel tiempo. Sin embargo, preciso es confesar que Asiain aparece por sus producciones hombre de mayor genio, de mejor gusto y de superior dominio en el manejo del teclado. Mi ilustre antecesor, D. Mariano Rodríguez de Ledesma, que a su mérito como compositor reunía muy buen criterio en el arte, decía, hablando de los organistas de aquella época, que el P. Asiain tocaba con tal elegancia y gusto, que iba delante de todos sus contemporáneos en medio siglo”. Joaquín Asiain Bardají, conegut com a Padre Asiain, va morir probablement a Madrid el 1828.

Tomás López de Vargas Machuca (1730-1802) - Plano geométrico de Madrid  dedicado y presentado al rey nuestro Señor Don Carlos III por mano del excelentisimo Señor Conde de Floridablanca (2)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Dino Rizzo (organ)
AMAZON: Concerto d'organo (Frati musicisti sugli organi di Verdi)

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Concerto d'organo (Frati musicisti sugli organi di Verdi)



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!