- Recordatori d'Henry Litolff -
En el dia de la celebració del seu 200è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
Jean-François Portaëls (Vilvoorde, 3 d'abril de 1818 - Schaarbeek, 8 de febrer de 1895) va ser un pintor belga. Nascut a Vilvorde, el seu pare el va enviar a estudiar a l'Acadèmia d'Arts de Brussel·les on el seu director, François Navez, el fundador de l'escola moderna clàssica, el va rebre com a alumne en el seu propi estudi. El 1841, va marxar a París, on el va rebre Paul Delaroche. Pels seus mèrits, va rebre el Gran Premi de Roma el 1842. Entre els anys 1843 i 1847, va viatjar per Itàlia, Grècia, el Marroc, Algèria, Egipte, Líban, Judea, Espanya, Hongria i Noruega. El 1847 va tornar a Bèlgica on l'èxit de la seva exposició a Gant amb motiu del seu retorn, el va consolidar i el va promocionar a l'hora de succeir a Vanderhaert com a director de l'Acadèmia d'Arts d'aquesta ciutat. El 1849 es va casar amb la filla del seu primer mestre, Navez, i es va instal·lar a Brussel·les. Des del 1858 fins el 1870, va obrir el seu estudi privat, d'una forma més individual i explorant noves possibilitats que el van ajudar a assolir l'èxit. Entre els anys 1870 i 1874 va viure i treballar al Marroc. El 1878, es va convertir en director de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Brussel·les. La seva influència es va fer evident en les següents generacions de pintors belgues, entre els quals van destacar Alfred Bastien, Théo Van Rysselberghe i Edouard Agneessens. Considerat el fundador de l'escola orientalista belga, Portaëls va morir a Schaarbeek el febrer de 1895.
Parlem de Música...
Henry Charles Litolff (London, 6 de febrer de 1818 - Bois-Colombes, 6 d'agost de 1891) va ser un compositor i pianista francès. De pare alsacià i mare escocesa, va començar la seva educació musical amb el seu pare, que era un prestigiós violinista. Amb 12 anys va tocar per al virtuós pianista Ignaz Moscheles. Aquest, impressionat per l'audició, es va oferir a donar-li classes de piano gratuïtament. El 1835, i amb només 17 anys, es va casar amb Elisabeth Etherington, viatjant a Melun i a París. Ja separat de la seva dona es va traslladar a Brussel·les i més tard a Varsòvia, on va dirigir l'orquestra Teatre Narodowy. Va interpretar concerts per Alemanya, Anglaterra, Holanda, país en què havia fugit per problemes amb el divorci de la seva primera esposa, i de nou París, on s'establiria finalment. Com a professor va tenir diversos alumnes entre els que va destacar Hans von Bülow. Com a compositor va ser prolífic, destacant especialment pels seus quatre concerts simfònics; el No. 2, op. 22 (1844), No. 3, op. 45 (1846), No. 4, op. 102 (1852) i el No. 5, op. 123 (1867). La seva música va rebre bones crítiques i va ser públicament admirada per Franz Liszt, que li va dedicar el seu Concert per a piano No. 1. Henry Litolff va morir a Bois-Colombes, prop de París, l'agost de 1891.
OBRA:
Vocal secular:
Stage:
Catherine Howard, Brussels, Conservatory, April 1847
Die Braut von Kynast (grosse romantische Oper, 3, F. Fischer), Brunswick, 3 Oct 1847, vs (c1847)
Rodrigo von Toledo, c1848
Le chevalier Nahal, ou La gageure du diable (oc, 3, E. Plouvier), Baden-Baden, 10 Aug 1866
La boîte de Pandore (3, T. Barrière), Paris, Folies-Dramatiques, Oct 1871, vs (Paris, 1871)
Héloïse et Abélard (3, Clairville and W. Busnach), Paris, Folies-Dramatiques, 17 Oct 1872, F-Po, vs (Paris, c1872)
La belle au bois dormant (opéra féerie, 3, Busnach and Clairville), Paris, Châtelet, 4 April 1874
La fiancée du roi de Garbe (4, A. Dennery and Chabrillat), Paris, Folies-Dramatiques, 29 Oct 1874, vs (Paris, 1874)
La mandragore (oc, 3, J. Brésil, after A. Dumas père: Mémoires d’un médecin), Brussels, Fantaisies-Parisiennes, 29 Jan 1876
Les templiers (5, J. Adenis, A. Silvestre and L. Bonnemère), Brussels, Monnaie, 25 Jan 1886, vs and full ballet score (Paris, 1886)
L’escadron volant de la reine (3, Dennery and Brésil), Paris, 14 Dec 1888, vs (Paris, 1888)
Le roi Lear [König Lear] (3, J. and E. Adenis, after W. Shakespeare and R. Holinshed), Po, ov. (1890)
Other:
Ruth et Boaz (orat, H. Lefebvre), vs (Paris, 1869)
Scenen aus Goethes Faust, solo vv, chorus, orch, F-Pn, vs pubd as op.103 (c1875)
2 other vocal-orch works;
19 songs, 1v, pf, incl. 9 in opp.49, 58, 67 and 76, 6 in Pn
Instrumental:
Orch.:
4 ovs.: Maximilian Robespierre, op.55 (1856), Das Welflied von Gustav von Meyern, op.99 (1856), Chant des Belges, op.101 (?1858), Die Girondisten, op.80 (c1870);
A la mémoire de Meyerbeer, marche funèbre, Po;
3 other works
For pf, orch:
5 concertos symphoniques: no.1 lost, no.2, op.22 (Berlin, 1844), no.3, op.45 (c1846), no.4, op.102 (c1852), no.5, op.123 (c1867)
For vn, orch:
Rêve d’un captif, op.41 (n.d.);
Eroica concerto symphonique, op.42 (n.d.);
Rêve d’amour, op.53 (n.d.);
Sérénade, op.61 (n.d.), also arr. vc, pf;
3 other works
---
Chbr:
Str Qt, op.60;
3 pf trios, opp.47, 56, 100
For pf:
117 characteristic pieces, incl. Spinnlied, op.81 (c1850), Zweites Spinnlied, op.104 (c1860), Les octaves, op.106 (c1860), 9 Lieder ohne Worte, opp.31 and 83;
numerous dances
OBRA:
Vocal secular:
Stage:
Catherine Howard, Brussels, Conservatory, April 1847
Die Braut von Kynast (grosse romantische Oper, 3, F. Fischer), Brunswick, 3 Oct 1847, vs (c1847)
Rodrigo von Toledo, c1848
Le chevalier Nahal, ou La gageure du diable (oc, 3, E. Plouvier), Baden-Baden, 10 Aug 1866
La boîte de Pandore (3, T. Barrière), Paris, Folies-Dramatiques, Oct 1871, vs (Paris, 1871)
Héloïse et Abélard (3, Clairville and W. Busnach), Paris, Folies-Dramatiques, 17 Oct 1872, F-Po, vs (Paris, c1872)
La belle au bois dormant (opéra féerie, 3, Busnach and Clairville), Paris, Châtelet, 4 April 1874
La fiancée du roi de Garbe (4, A. Dennery and Chabrillat), Paris, Folies-Dramatiques, 29 Oct 1874, vs (Paris, 1874)
La mandragore (oc, 3, J. Brésil, after A. Dumas père: Mémoires d’un médecin), Brussels, Fantaisies-Parisiennes, 29 Jan 1876
Les templiers (5, J. Adenis, A. Silvestre and L. Bonnemère), Brussels, Monnaie, 25 Jan 1886, vs and full ballet score (Paris, 1886)
L’escadron volant de la reine (3, Dennery and Brésil), Paris, 14 Dec 1888, vs (Paris, 1888)
Le roi Lear [König Lear] (3, J. and E. Adenis, after W. Shakespeare and R. Holinshed), Po, ov. (1890)
Other:
Ruth et Boaz (orat, H. Lefebvre), vs (Paris, 1869)
Scenen aus Goethes Faust, solo vv, chorus, orch, F-Pn, vs pubd as op.103 (c1875)
2 other vocal-orch works;
19 songs, 1v, pf, incl. 9 in opp.49, 58, 67 and 76, 6 in Pn
Instrumental:
Orch.:
4 ovs.: Maximilian Robespierre, op.55 (1856), Das Welflied von Gustav von Meyern, op.99 (1856), Chant des Belges, op.101 (?1858), Die Girondisten, op.80 (c1870);
A la mémoire de Meyerbeer, marche funèbre, Po;
3 other works
For pf, orch:
5 concertos symphoniques: no.1 lost, no.2, op.22 (Berlin, 1844), no.3, op.45 (c1846), no.4, op.102 (c1852), no.5, op.123 (c1867)
For vn, orch:
Rêve d’un captif, op.41 (n.d.);
Eroica concerto symphonique, op.42 (n.d.);
Rêve d’amour, op.53 (n.d.);
Sérénade, op.61 (n.d.), also arr. vc, pf;
3 other works
---
Chbr:
Str Qt, op.60;
3 pf trios, opp.47, 56, 100
For pf:
117 characteristic pieces, incl. Spinnlied, op.81 (c1850), Zweites Spinnlied, op.104 (c1860), Les octaves, op.106 (c1860), 9 Lieder ohne Worte, opp.31 and 83;
numerous dances
Informació addicional...
RECICLASSICAT: LITOLFF, Henry (1818-1891)
IMSLP: Henry Charles Litolff (1818-1891)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina