Obra de François-Joseph Navez (1787-1869), pintor belga (1)
- Recordatori d'Hector Berlioz -
En el dia de la commemoració del seu 150è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
François-Joseph Navez (Charleroi, 16 de novembre de 1787 - Brussels, 12 d'octubre de 1869) va ser un pintor belga. A partir del 1803 es va formar l'Acadèmia de Belles Arts de Brussel·les amb el pintor Pierre-Joseph Célestin François. El 1812, i un any després de guanyar el gran premi de pintura de Gant amb el seu quadre Virgili llegint l'Eneida a August, es va traslladar a París, on va treballar amb Jacques-Louis David, i després a Roma. De retorn a Bèlgica, va ser director de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Brussel·les i va contribuir a la renovació de la pintura del seu país. De la seva obra pictòrica, d'estil neoclàssic i dedicada principalment al retrat i al gènere històric, van destacar el Retrat de David, La família d'Hemptinne, Agar en el desert i Les filadores de Fundi. Com a professor van destacar nombrosos dels seus alumnes com Jean-François Portaels, Alfred Cluysenaar, Fanny Corr, Auguste Danse i especialment Alfred Stevens. François-Joseph Navez, resident la major part de la seva vida a Brussel·les, va morir en aquesta ciutat l'octubre de 1869.
Parlem de Música...
(Louis) Hector Berlioz (La Côte-Saint-André, 11 de desembre de 1803 - Paris, 8 de març de 1869) va ser un director i compositor i un dels més importants músics del romanticisme francès. Es va formar inicialment en medicina a París a petició expressa del seu pare. No obstant, ben aviat va abandonar la seva carrera mèdica per entrar al Conservatori de París on va estudiar amb Jean François Le Sueur i Anton Reicha. El 1830 va guanyar el Prix de Roma amb la cantata Sardanapale i va viatjar a Roma on hi va viure fins el 1832. Allà va ampliar el seu catàleg amb les obertures de El rei Lear i Rob-Roy i el monodrama Lelio, concebut com a segona part de la Simfonia fantàstica. Al seu retorn a París, va entrar com a bibliotecari del conservatori i va estrenar, amb gran èxit, la Simfonia fantàstica. Entre els anys 1842 i 1854 va viatjar per Europa i Anglaterra treballant especialment com a director d'orquestra. Paral·lelament, entre els anys 1835 i 1863, va treballar com a crític musical del diari Journal des Débats. En general, com a compositor va ser molt destacat especialment pel seu simfonisme, per la forma innovadora d'utilitzar l'orquestra i per una nova forma musical. Aquests elements, juntament amb la seva vida tempestuosa, en part motivada pel seu matrimoni amb l'actriu Harriet Smithson, el va elevar com un dels millors exemples de compositor romàntic en tota la seva dimensió. Alhora, la seva innegable innovació musical el va convertir en un professor molt sol·licitat. En aquest sentit, el seu assaig Grand traité d’instrumentation et d’orchestration modernes va establir i consolidar la seva reputació com a mestre d'instrumentació. Hector Berlioz va morir a París el març de 1869.
Pierre Petit (1832-1909) - Hector Berlioz (2)
Informació addicional...
AMAZON: BERLIOZ - Overtures
IMSLP: Hector Berlioz (1803-1869)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada