Obra de Martin Rico y Ortega (1833-1908), pintor espanyol (1)
- Recordatori de Ruperto Chapí -
En el dia de la commemoració del seu 110è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Martín Rico y Ortega (El Escorial, 12 de novembre de 1833 - Venezia, 13 d'abril de 1908) va ser un pintor espanyol. Es va formar inicialment amb el seu germà i gravador Bernardo Rico, amb qui va col·laborar en el taller del seu oncle Calixto Ortega Matamoros. Posteriorment, va estudiar amb Genaro Pérez Villaamil, Fernando Ferrant i Vicente Camarón a l'Escola de Belles Arts de San Fernando de Madrid. Al Liceu de Madrid, va fer amistat amb Rosales, Fortuny i Raimundo de Madrazo i el 1862 va obtenir una beca d'estudis per viatjar a París, ciutat on va tenir l'oportunitat de conèixer l'obra de Meissonier i Daubigny, en el taller de qui hi va començar a treballar des del 1863. També aquells anys va viatjar a Suïssa i Gran Bretanya, a més de realitzar diversos viatges a Venècia en companyia de Fortuny. Va participar en diverses Exposicions Nacionals de Belles Arts en les quals va obtenir medalles i distincions en les de 1860, 1864 i 1867. També va participar en les Exposicions Universals de París de 1878 i 1888 obtenint una tercera i segona medalla respectivament. Com a pintor, va ser autor principalment de paisatges en un estil proper al de Fortuny i al de l'Escola de Barbizon. Com a il·lustrador, va col·laborar en La Ilustración Española y Americana, publicació de la que en va ser director el 1895. Pels mèrits assolits, va ser comanador de l'Orde d'Isabel la Catòlica i va rebre la creu de la Legió d'Honor francesa. Martín Rico y Ortega va morir a Venècia l'abril de 1908.
Parlem de Música...
Ruperto Chapí y Lorente (Villena, 27 de març de 1851 - Madrid, 25 de març de 1909) va ser un compositor espanyol. Fill de José Chapí, barber i músic amateur, es va formar inicialment amb el seu pare. A partir del 1865 va començar a dirigir la banda musical de Villena i el 1867 es va traslladar a Madrid, ciutat on va estudiar amb Emilio Arrieta en el Conservatori de Madrid. El 1869 va guanyar un primer premi en harmonia en un temps en què es guanyava la vida com a instrumentista del Teatro y Circo de Madrid. Allà va fer amistat amb Tomás Bretón i el 1873 va estrenar Abel y Caín, la seva primera sarsuela. També el 1873 va guanyar un premi d'estudis convocat per l'Acadèmia de Belles Arts amb el qual es va poder traslladar a Itàlia. Allà va compondre diverses òperes la majoria de les quals va representar, anys després, al Teatro Real de Madrid. El 1878 va tornar a Espanya on va iniciar la que seria una fulgurant carrera com a compositor de sarsueles. Així va ser com les seves obres La tempestad (1882), La bruja (1887) o El rey que rabió (1891) però especialment El tambor de granaderos (1896) i La Revoltosa (1897) van assolir gran èxit. Va ser aleshores quan la seva producció va augmentar substancialment fins el punt d'escriure, al llarg de la seva fructífera carrera, un centenar de sarsueles. Per altra banda, també va ser autor d'un oratori, obra de cambra i orquestral, entre ella una simfonia. Ruperto Chapí va morir a Madrid el març de 1909.
OBRA:
(selective list)
Stage:
Ops:
Las naves de Cortés (1, A. Arnao), Real, 19 April 1874, unpubd;
La hija de Jefté (1, Arnao), Real, 11 May 1876, unpubd;
Roger de Flor (3, M. Capdepón), Real, 25 Jan 1878;
La muerte de Garcilaso (1), 7 Feb 1878, unpubd;
La serenata (1, J. Estremera), Apolo, 5 Nov 1881;
Circe (3, M. Ramos Carrión, after P. Calderón de la Barca: El mayor encanto amor), Lírico, 7 May 1902;
Margarita la tornera (3, C. Fernández Shaw, after J. Zorrilla), Real, 24 Feb 1909
Zars:
Abel y Caín (2, S.M. Granés and M. Pastorfido), Rivas, 14 May 1873;
Música clásica (disparate cómico-lírico, 1, J. Estremera), Comedia, 20 Sept 1880;
La tempestad (melodrama fantástico, 3, Ramos Carrión, after Erckmann-Chatrian: Le juif polonais), Zarzuela, 11 March 1882;
El milagro de la Virgen (3, M. Pina Domínguez), 1884;
La flor de lis (1, Estremera), Eslava, 13 Dec 1884;
El guerrillero (3, F. Muñoz), Apolo, Jan 1885, collab. P.E. Arrieta and M.F. Caballero;
Término medio (1, R. de Marsal), Martin, Oct 1885;
El domingo gordo [Las tres damas curiosas] (2, R. de la Vega), Variedades, Jan 1886;
El figón de las desdichas (1, A. Llanos), Eslava, Feb 1887;
Playeras (1, Llanos), 1887
Los lobos marinos (2, Ramos Carrión, V. Aza), Apolo, 17 May 1887;
La bruja (3, Ramos Carrión and Aza), Zarzuela, 10 Dec 1887;
Ortografía (1, C. Arniches y Barrera and G. Cantó), Eslava, 31 Dec 1888 (1889);
Las hijas de Zebedeo (2, Estremera), Maravillas, 9 July 1889;
¡Las doce y media y sereno! (1, F. Manzano), Apolo, 7 May 1890;
El rey que rabió (3, Ramos Carrión and Aza), Zarzuela, 20 April 1891
Las campanadas (1, Arniches and Cantó), Apolo, 13 May 1892;
El organista (1, Estremera), Apolo, 20 Dec 1892;
Vía libre (1, Arniches and C. Lucio), Apolo, 25 April 1893;
El reclamo (1, Arniches and Lucio), Apolo, 25 Nov 1893;
El duque de Gandía (drama lírico, 3, J. Dicenta), Zarzuela, 17 March 1894, collab. E. Llanos;
El tambor de granaderos (1, Sánchez Pastor), Eslava, 16 June 1894
Mujer y Reina (3, M. Pina Domínguez), Zarzuela, Jan 1895;
Las bravías (1, Fernández Shaw and J. López Silva after W. Shakespeare: The Taming of the Shrew), Apolo, 12 Dec 1896;
La Revoltosa (sainete lírico, 1, Fernández Shaw and López Silva), Apolo, 25 Nov 1897;
Los hijos del batallón (3, Fernández Shaw after V. Hugo: Quatre-vingt-treize), Parish, 17 Dec 1898;
La cara de Dios (3, Arniches), Parish, 28 Nov 1899
María de los Angeles (1, Arniches and Lucio), Apolo, 12 May 1900;
¿Quo vadis? (1, S. Delgado), Apolo, 28 Dec 1901 (1902);
La venta de Don Quijote (comedia lírica, 1, Fernández Shaw, after M. de Cervantes), Apolo, 19 Dec 1902;
El punão de rosas (1, Arniches, R. Asensio Más), 1902, score (1930);
La puñalada (melodrama, prol, 4 scenes, Fernández Shaw), Apolo, Oct 1904;
El seductor (sainete, 1, A. Domínguez), Zarzuela, 30 May 1905;
El género chico (1), 1905, collab. J. Valverde;
La joroba (1, Ramos Carrión and A. Ramos Martín), Apolo, 14 Feb 1906
El pino del norte (1, V. Casanova), Apolo, 27 Feb 1907;
Niñón (comedia lírica, 1, M. Fernandez de la Puente and C. Allen-Perkins), Zarzuela, 13 May 1907;
Los madrileños (1, Perrin and Palacios), Apolo, June 1908;
La magia de la vida (1), Apolo, Jan 1910
Other works:
Los ángeles, oratorio, unpubd;
6 canciones españolas (1873);
Himno al arte, 2 solo vv, vv (c1900);
Los gnomos de la Alhambra, leyenda musical, orch (?1889);
La corte de Granada: fantasía morisca, orch, arr. military band, 1873 (?1888);
Sinfonia en Re (c.1877);
4 str qts, G, F, D, b (1905–11)
OBRA:
(selective list)
Stage:
Ops:
Las naves de Cortés (1, A. Arnao), Real, 19 April 1874, unpubd;
La hija de Jefté (1, Arnao), Real, 11 May 1876, unpubd;
Roger de Flor (3, M. Capdepón), Real, 25 Jan 1878;
La muerte de Garcilaso (1), 7 Feb 1878, unpubd;
La serenata (1, J. Estremera), Apolo, 5 Nov 1881;
Circe (3, M. Ramos Carrión, after P. Calderón de la Barca: El mayor encanto amor), Lírico, 7 May 1902;
Margarita la tornera (3, C. Fernández Shaw, after J. Zorrilla), Real, 24 Feb 1909
Zars:
Abel y Caín (2, S.M. Granés and M. Pastorfido), Rivas, 14 May 1873;
Música clásica (disparate cómico-lírico, 1, J. Estremera), Comedia, 20 Sept 1880;
La tempestad (melodrama fantástico, 3, Ramos Carrión, after Erckmann-Chatrian: Le juif polonais), Zarzuela, 11 March 1882;
El milagro de la Virgen (3, M. Pina Domínguez), 1884;
La flor de lis (1, Estremera), Eslava, 13 Dec 1884;
El guerrillero (3, F. Muñoz), Apolo, Jan 1885, collab. P.E. Arrieta and M.F. Caballero;
Término medio (1, R. de Marsal), Martin, Oct 1885;
El domingo gordo [Las tres damas curiosas] (2, R. de la Vega), Variedades, Jan 1886;
El figón de las desdichas (1, A. Llanos), Eslava, Feb 1887;
Playeras (1, Llanos), 1887
Los lobos marinos (2, Ramos Carrión, V. Aza), Apolo, 17 May 1887;
La bruja (3, Ramos Carrión and Aza), Zarzuela, 10 Dec 1887;
Ortografía (1, C. Arniches y Barrera and G. Cantó), Eslava, 31 Dec 1888 (1889);
Las hijas de Zebedeo (2, Estremera), Maravillas, 9 July 1889;
¡Las doce y media y sereno! (1, F. Manzano), Apolo, 7 May 1890;
El rey que rabió (3, Ramos Carrión and Aza), Zarzuela, 20 April 1891
Las campanadas (1, Arniches and Cantó), Apolo, 13 May 1892;
El organista (1, Estremera), Apolo, 20 Dec 1892;
Vía libre (1, Arniches and C. Lucio), Apolo, 25 April 1893;
El reclamo (1, Arniches and Lucio), Apolo, 25 Nov 1893;
El duque de Gandía (drama lírico, 3, J. Dicenta), Zarzuela, 17 March 1894, collab. E. Llanos;
El tambor de granaderos (1, Sánchez Pastor), Eslava, 16 June 1894
Mujer y Reina (3, M. Pina Domínguez), Zarzuela, Jan 1895;
Las bravías (1, Fernández Shaw and J. López Silva after W. Shakespeare: The Taming of the Shrew), Apolo, 12 Dec 1896;
La Revoltosa (sainete lírico, 1, Fernández Shaw and López Silva), Apolo, 25 Nov 1897;
Los hijos del batallón (3, Fernández Shaw after V. Hugo: Quatre-vingt-treize), Parish, 17 Dec 1898;
La cara de Dios (3, Arniches), Parish, 28 Nov 1899
María de los Angeles (1, Arniches and Lucio), Apolo, 12 May 1900;
¿Quo vadis? (1, S. Delgado), Apolo, 28 Dec 1901 (1902);
La venta de Don Quijote (comedia lírica, 1, Fernández Shaw, after M. de Cervantes), Apolo, 19 Dec 1902;
El punão de rosas (1, Arniches, R. Asensio Más), 1902, score (1930);
La puñalada (melodrama, prol, 4 scenes, Fernández Shaw), Apolo, Oct 1904;
El seductor (sainete, 1, A. Domínguez), Zarzuela, 30 May 1905;
El género chico (1), 1905, collab. J. Valverde;
La joroba (1, Ramos Carrión and A. Ramos Martín), Apolo, 14 Feb 1906
El pino del norte (1, V. Casanova), Apolo, 27 Feb 1907;
Niñón (comedia lírica, 1, M. Fernandez de la Puente and C. Allen-Perkins), Zarzuela, 13 May 1907;
Los madrileños (1, Perrin and Palacios), Apolo, June 1908;
La magia de la vida (1), Apolo, Jan 1910
Other works:
Los ángeles, oratorio, unpubd;
6 canciones españolas (1873);
Himno al arte, 2 solo vv, vv (c1900);
Los gnomos de la Alhambra, leyenda musical, orch (?1889);
La corte de Granada: fantasía morisca, orch, arr. military band, 1873 (?1888);
Sinfonia en Re (c.1877);
4 str qts, G, F, D, b (1905–11)
Informació addicional...
AMAZON: CHAPI-Obra sinfónica
IMSLP: Ruperto Chapí (1851-1909)
CPDL: No disponible
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada