- Recordatori d'Alessandro Piccinini -
En el dia de la celebració del seu 451è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
Laurent de la Hyre (Paris, 27 de febrer de 1606 - Paris, 28 de desembre de 1656) va ser un pintor francès. Es va formar inicialment amb Jean-Baptiste Lallemand si bé la seva principal influència van ser les obres del pintor Francesco Primaticcio. El 1639 es va casar amb la filla del protector de Lluís XIII, fet determinant en la seva carrera ja que li va permetre introduir-se en els cercles aristocràtics francesos. A més, i després de la mort del seu sogre, va heretar una gran fortuna amb la qual es va poder dedicar de ple a la pintura. Les seves primeres obres van mostrar paisatges clàssics i escenes mitològiques sota influència del mestre francès Poussin. El 1648 va ser un dels membres fundadors de l'Académie Royale de Peinture et de Sculpture de París i a partir d'aquests anys i fins a la seva mort, la pintura de la Hyre es va fer més arcaïtzant. Les seves composicions amb figures van resultar més fredes, sota el doble influx de Poussin i de Philippe de Champaigne, però al mateix temps va continuar mostrant interès pels paisatges en els que va mostrar el seu estil més personal. Laurent de la Hyre va viure íntegrament a París, ciutat on va morir el desembre de 1656.
Parlem de Música...
Alessandro Piccinini (Bologna, 30 de desembre de 1566 - Bologna?, c.1638) va ser un llaütista i compositor italià. Fill de Leonardo Maria Piccinini, es va formar inicialment amb el seu pare. El 1582 va ser reclamat pel duc Guglielmo Gonzaga a la seva cort de Màntua però a causa dels compromisos que havia assumit el seu pare, es va traslladar amb la seva família a la cort dels Este de Ferrara, on ell i els seus germans Girolamo Piccinini (c.1565-1615) i Filippo Piccinini (c.1575-1648) hi van romandre fins el 27 d'octubre de 1597, l'any de la mort del duc Alfonso II. Poc després va ingressar al servei del cardenal Pietro Aldobrandini, legat papal a Bolonya i Ferrara. A Bolonya va entrar com a membre de l'Accademia dei Filomusi. Com a compositor va publicar dos volums per títol Intavolatura di liuto, et di chitarrone, libro primo, nel quale si contengano dell’uno, & dell’altro stromento arie, baletti, correnti, gagliarde, canzoni, & ricercate musicali, & altre à dui, e trè liuti concertati insieme; et una inscrittione d’avertimenti, che insegna la maniera, & il modo di ben sonare con facilità i sudetti stromenti (Bologna, 1623) i Intavolatura di liuto, nel quale si contengono toccate, ricercate musicali, corrente, gagliarde, chiaccone, e passacagli alla vera spagnola, un bergamasco, con varie partite, una battaglia, & altri capricci (Bologna, 1639). El seu fill Leonardo Maria Piccinini va ser també llaütista. Alessandro Piccinini va morir probablement a Bolonya a l'entorn del 1638.
Informació addicional...
TACTUS: PICCININI, A. - Intavolatura di Liuto, et di Chitarrone, Book 2
CPDL: No disponible
SPOTIFY: PICCININI, A. - Intavolatura di Liuto, et di Chitarrone, Book 2
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Hola Pau!
ResponEliminaAunque con algo de retraso, mientras disfruto la maravillosa música de Piccinini, (en alguna ocasión ya he comentado que el laúd es un instrumento por el que siento una especial debilidad; me encanta su sonido "limpio" y absolutamente "nostálgico", así al menos es como lo percibo) quiero aprovechar para desearte "Féliz Navidad" .
Por cierto, comentar que escuchando "O Helige Nacht" , un disco verdaderamente excepcional, es con lo único con lo que he podido recuperar este año el "auténtico" sentimiento de la Navidad.
Por último agradecer que, otro año más, nos has dado a conocer una pléyade de compositores que han contribuido a hacer nuestra vida mucho más agradable.
Levanto mi copa (literalmente, ja, ja, ja), con cava Codorníu (como siempre) y te deseo un muy féliz Año Nuevo.
Muchísimas gracias Pau!!!
Tu amigo Frantisek
Querido Frantisek!!
Elimina¡Muchísimas gracias! Poco más puedo añadir a tus palabras, que más allá de un sincero agradecimiento hacia mi persona, demuestran un profundo amor por la música. Y ese es mi objetivo final, divulgar sin fin tantos y tantos autores que sin quererlo se quedaron olvidados en la más terrible oscuridad.
Y este año 2017 ha sido muy extraño en muchos sentidos, nos han "bombardeado" desde tantos frentes que la conmoción ha sido dramática. No obstante, la música y su infinita fraternidad, nos ha salvaguardado del fanatismo y aquí seguimos y seguiremos porqué sin ella, como siempre digo y me reafirmo, la vida (sin duda lo más misterioso y extraño del universo) no tendría ningún sentido.
¡Y te deseo lo mejor, con todo mi amor y mi alegría porqué la música y su belleza nos unirán siempre en lo esencial de nuestra efímera existencia!
Abrazo fuerte y feliz año!!
Pau