Obra de Jan Hermansz van Bijlert (c.1597-1671), pintor holandès (1)
Parlem de Pintura...
Jan Hermansz van Bijlert (Utrecht, c.1597 - Utrecht, 13 de novembre de 1671) va ser un pintor neerlandès. Fill d'un pintor especialitzat en l'art del vidre, es va formar inicialment amb el seu pare. Poc després va continuar la seva formació amb el pintor manierista Abraham Bloemaert. Entre els anys 1620 i 1624 va viatjar per França i Itàlia, on va ser un dels membres fundadors dels Bentvueghels de Roma. El 1625 va tornar a Holanda on es va establir a Amsterdam, ciutat on aquell mateix any es va casar. Poc temps després va tornar a Utrecht, on ja hi romandria la resta de la seva vida. Com a pintor, va mostrar inicialment una intensa influència de Caravaggio si bé amb el temps, i en sintonia amb l'evolució de la pintura, va anar adaptant el seu estil vers l'emergent classicisme. Utrecht va morir a Utrecht el novembre de 1671.
Parlem de Música...
Salamone [Salomone, Salamon de’, Shlomo] Rossi (Mantova?, 19 d'agost de 1570 - Mantova?, c.1630) va ser un compositor italià. Es coneix molt poc sobre la seva vida. Aparentment va ser fill d'un cert Bonaiuto (Azariah) de 'Rossi. No obstant, aquest Azariah no va ser el filòsof del mateix nom, qui havia lamentat 'no haver tingut fills'. Les obres publicades entre els anys 1589 i 1628 representen la única documentació directa sobre la seva vida. Es creu va ingressar al servei del duc Vicenzo I el 1587 com a cantant i intèrpret de viola, i aviat es va convertir en el líder musical del duc i d'un conjunt instrumental format probablement per músics jueus. El 1606, el duc Vincenzo I el va alliberar d'haver de portar la placa groga imposada a la comunitat jueva de la ciutat, i aquest privilegi va ser renovat el 1612 pel nou duc, Francesco IV. El conjunt musical de Rossi va assolir una gran reputació i es va prestar ocasionalment als tribunals veïns, com el 1612 quan Alessandro, el duc de Mirandola, va convidar al jutge Salamon i la seva companyia a la seva cort. El nom de Rossi com a instrumentista va aparèixer a les nòmines ducals fins a l'any 1622. La mort de l'últim duc de Gonzaga per l'exèrcit austríac (1628-1630) va posar fi a l'edat d'or de la música de la cort de Mantua. Rossi va ser potser l'últim però el més important d'una llarga i distingida llista de músics de la cort jueva (instrumentistes, cantants, ballarins) que van estar actius a Mantua durant tot el segle XVI. Salamone Rossi va morir probablement a Mantua a l'entorn del 1630.
OBRA:
Vocal secular:
Il primo libro delle canzonette, 3vv (1589); ed. H. Avenary (Tel-Aviv, 1976)
Il primo libro de madrigali … con alcuni di detti madrigali nel chittarrone, 5vv, chit (1600); 11 in N; 1 ed. in Monumenti musicali italiani, xvii (Milan, 1996)
Il secondo libro de madrigali, 5vv, bc … ed un dialogo, 8vv, nel fine (1602); ed. H. Avenary (Tel-Aviv, 1989)
Il terzo libro de madrigali, con una canzona de baci nel fine, 5vv, bc (1603)
Il quarto libro de madrigali, 5vv, bc (1610); 11 in N
Il primo libro de madrigali, 4vv, bc (1614)
Il quinto libro de madrigali, 5vv, bc (1622)
Madrigaletti per cantar a due soprani o tenori, 2vv, op.13 (1628); 6 ed. L. Landshoff, Alte Meister des Bel Canto, iv–v (Leipzig, 1927)
Balletto, 3vv, 1617
Vocal religiosa:
Hashirim asher lish’lomo, 3–8vv, ed. Leo da Modena (1622–3); ed. F. Rikko (New York, 1967–73), 30 in N
Instrumental:
Il primo libro delle sinfonie e gagliarde … per sonar, 2 va/cornetts, chit/other inst (1607); 5 in R i, 6 in R ii, 1 in appx
Il secondo libro delle sinfonie e gagliarde, a 3, per sonar … con alcune delle dette a 4–5, ed alcune canzoni per sonar, a 4, nel fine, vas, chit (1608); 8 in R i, 6 in R ii
Il terzo libro de varie sonate, sinfonie, gagliarde, brandi e corrente, 2 va da braccio, chit/other inst, op.12 (1623)
Il quarto libro de varie sonate, sinfonie, gagliarde, brandi e corrente, 2 vn, chit (1622); 1 in R, appx
OBRA:
Vocal secular:
Il primo libro delle canzonette, 3vv (1589); ed. H. Avenary (Tel-Aviv, 1976)
Il primo libro de madrigali … con alcuni di detti madrigali nel chittarrone, 5vv, chit (1600); 11 in N; 1 ed. in Monumenti musicali italiani, xvii (Milan, 1996)
Il secondo libro de madrigali, 5vv, bc … ed un dialogo, 8vv, nel fine (1602); ed. H. Avenary (Tel-Aviv, 1989)
Il terzo libro de madrigali, con una canzona de baci nel fine, 5vv, bc (1603)
Il quarto libro de madrigali, 5vv, bc (1610); 11 in N
Il primo libro de madrigali, 4vv, bc (1614)
Il quinto libro de madrigali, 5vv, bc (1622)
Madrigaletti per cantar a due soprani o tenori, 2vv, op.13 (1628); 6 ed. L. Landshoff, Alte Meister des Bel Canto, iv–v (Leipzig, 1927)
Balletto, 3vv, 1617
Vocal religiosa:
Hashirim asher lish’lomo, 3–8vv, ed. Leo da Modena (1622–3); ed. F. Rikko (New York, 1967–73), 30 in N
Instrumental:
Il primo libro delle sinfonie e gagliarde … per sonar, 2 va/cornetts, chit/other inst (1607); 5 in R i, 6 in R ii, 1 in appx
Il secondo libro delle sinfonie e gagliarde, a 3, per sonar … con alcune delle dette a 4–5, ed alcune canzoni per sonar, a 4, nel fine, vas, chit (1608); 8 in R i, 6 in R ii
Il terzo libro de varie sonate, sinfonie, gagliarde, brandi e corrente, 2 va da braccio, chit/other inst, op.12 (1623)
Il quarto libro de varie sonate, sinfonie, gagliarde, brandi e corrente, 2 vn, chit (1622); 1 in R, appx
Informació addicional...
TACTUS: ROSSI, S. - Primo libro de madrigali a 4 voci
IMSLP: Salomone Rossi (1570-c.1630)
SPOTIFY: ROSSI, S. - Primo libro de madrigali a 4 voci
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada