Obra d'Annibale Carraci (1560-1609), pintor italià (1)
- Recordatori de Francesco Provenzale -
En el dia de la celebració del seu 393è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
Annibale Carracci (Bologna, 3 de novembre de 1560 - Roma, 15 de juliol de 1609) va ser un pintor italià. Membre d'una destacada família de pintors, es va formar inicialment i en companyia del seu germà Agostino Carracci, amb el seu cosí Ludovico Carracci. Tanmateix, i des de bon inici, va mostrar una renovació naturalista pròpia del seu coetani Bartolomeo Passarotti que va trencar amb la tradició manierista de la seva època. Més tard, en obres com Baptisme de Crist (1585) va mostrar la influència del cromatisme venecià. A partir del 1582 va fundar, juntament amb el seu germà i cosí, l'Accademia degli Incamminati a Bolonya. Allà van col·laborar activament tots tres pintors realitzant llenços de petit i gran format així com nombrosos frescs en esglésies i palaus. En el sí de l'acadèmia, van tenir molts alumnes destacats com Domenichino, Albani, Guido Reni i Lanfranco. Annibale va morir a Roma el juliol de 1609.
Parlem de Música...
Francesco Provenzale (Napoli, 15 de setembre de 1624 - Napoli, 6 de setembre de 1704) va ser un professor i compositor italià. Es creu va rebre formació de Giovanni Salvatore i Erasmo Bartoli en el Conservatorio della Pietà dei Turchini. No obstant, no existeixen registres documentals de Provenzale fins el 1658, any d'estrena de la seva òpera Theseo. Més tard i segons una anotació d'un dels membres del Febiarmonici, un ensemble musical de Nàpols, Provenzale es va casar amb Chiara Basile el 12 de gener de 1660. El maig de 1663 va ser nomenat maestro en el Conservatorio di Santa Maria di Loreto després de treballar-hi des del 1661. Allà va romandre-hi fins el 1675, any que va ser reemplaçat per Giuseppe Cavallo. Poc després, va entrar com a maestro del Conservatorio della Pietà dei Turchini. Progressivament i gràcies també al seu reconeixement musical, va ser nomenat mestre de capella de diverses esglésies i congregacions de Nàpols, com per exemple a Santo Domenico maggiore (1667), Sant'Angelo a Nilo (1669), Monte degli Agonizzanti in Santa Maria Ancillarum (1679) i al Monastero di S Chiara (1679). El 1680 va ser nomenat maestro onorario de la Capella Reial de Nàpols en un càrrec que va preservar fins el 1684. Com a compositor, tot i l'extensa i contrastada producció, només va publicar una sèrie de motets l'any 1689. El 1699 es va jubilar i va ser reemplaçat a San Gennaro pel seu alumne Gaetano Greco. Finalment, Provenzale va morir a Nàpols el setembre de 1704.
OBRA:
Vocal secular:
Dramatic:
Il Ciro (drama per musica), G.C. Sorrentino, Naples, S Bartolomeo, ?1653; with musical addns by F. Cavalli, Venice, SS Giovanni e Paolo, 4 Feb 1654; further musical addns by A. Mattioli, Venice, 1665, I-Vnm
Xerse (drama per musica, N. Minato), Naples, S Bartolomeo, 1657 [? adaptation of Cavalli's Xerse]
Artemisia (Minato), Naples, S Bartolomeo, ?1658 [? adaptation of Cavalli's Artemisia]
Il Theseo, o vero L'incostanza trionfante (dramma per musica, 3, G. delle Chiavi), Naples, S. Bartolomeo, 20 Nov 1658
Il martirio di S Gennaro (melodrama sacro), Naples, ?Conservatorio di S Maria di Loreto, 1663
La colomba ferita (dramma sacro, prol, 3, G. Castaldo), Naples, Conservatorio di S Maria di Loreto, 1670, Nc
Lo schiavo di sua moglie (melodramma, prol, 3, F.A. Paolella), Naples, Palazzo Reale, 21 April 1672, Rsc; sinfonia and 3 arias ed. in Rolland
La fenice d'Avila Teresa di Giesù (melodramma sacro, 3, Castaldo), Naples, Conservatorio di S Maria di Loreto, 6 Nov 1672
Difendere l'offensore, o vero La Stellidaura vendicante (melodramma, 3, A. Perrucci), Naples, Villa Cursi Cicinelli, Mergellina, 2 Sept 1674, Rsc, 8 arias Nc; 1 aria, ed. L. Landshoff, Alte Meister des Bel Canto, i (Leipzig, 1912), 1 duo ed. in Rolland
Arias and cants., 1v, 2 vn, bc, Mc:
Amarilli che del fiero;
Care selve, amati orrori
Doubtful:
La Cloridea (P. Sanz Palomera), Naples, Royal Palace, 1660;
La Geneviefa, ? Palermo, 1666–7, cited in FétisB;
La Bisalva o vero Offendere chi più s'ama (Sanz Palomera), Naples, S Bartolomeo, 22 Dec 1667;
La Vittoria fuggitiva (Castaldo), Naples, 1672, ?adaptation of work by F. Marinelli, 1653;
La vita di Santa Rosa (?Castaldo), Naples, 1679;
L'Infedeltà abbattuta, ?Assisi, cited in FétisB;
Lamento di Marinetta per la morte di Ma saniello suo marito, 1v, bc, Bc;
Arias and cants., 1v, bc, Nc:
A che mirarmi o stelle;
All'impero d'amore;
E come oh Dei;
Gionto il fatal dì;
La mia speme;
Sdegnosetta che vuoi tu;
Squarciato appena havea;
Voi care ombre notturne;
5 org works, 1675–7, F-Pn, attrib. ‘Franz. Provinz. Organista’
Vocal religiosa:
Missa defunctorum, 4vv, 2 vn, bc, ? Naples, Jan 1665, I-Mc, Nf, Nc
Pange Lingua, 9vv, insts, Bc, Mc, Nc, Nf; arr. 8vv, 1770, Nc, arr. 4vv, 1770, Mc
Dialogo della Passione, 5vv, 2 vn, bc, Nf
[10] vespro breve, 5vv, bc, Nf, Nn, inc.
[13] Motetti, 2vv, bc (Naples, 1689)
Su i palchi delle stelle (sacred cant.) S, 2 vn, bc, Nc;
O Maria (motet), 4vv, org, 1679, Nf;
Beatus vir, S, 2 vn, violetta, arciliuto, bc, Nf, Nn;
In conspectum angelorum, 2vv, 2 vn, bc, Nf, Nn;
Quo fugiam, 4vv, bc, Nf;
Magnum secundum nomen, 3vv, bc, Nf
OBRA:
Vocal secular:
Dramatic:
Il Ciro (drama per musica), G.C. Sorrentino, Naples, S Bartolomeo, ?1653; with musical addns by F. Cavalli, Venice, SS Giovanni e Paolo, 4 Feb 1654; further musical addns by A. Mattioli, Venice, 1665, I-Vnm
Xerse (drama per musica, N. Minato), Naples, S Bartolomeo, 1657 [? adaptation of Cavalli's Xerse]
Artemisia (Minato), Naples, S Bartolomeo, ?1658 [? adaptation of Cavalli's Artemisia]
Il Theseo, o vero L'incostanza trionfante (dramma per musica, 3, G. delle Chiavi), Naples, S. Bartolomeo, 20 Nov 1658
Il martirio di S Gennaro (melodrama sacro), Naples, ?Conservatorio di S Maria di Loreto, 1663
La colomba ferita (dramma sacro, prol, 3, G. Castaldo), Naples, Conservatorio di S Maria di Loreto, 1670, Nc
Lo schiavo di sua moglie (melodramma, prol, 3, F.A. Paolella), Naples, Palazzo Reale, 21 April 1672, Rsc; sinfonia and 3 arias ed. in Rolland
La fenice d'Avila Teresa di Giesù (melodramma sacro, 3, Castaldo), Naples, Conservatorio di S Maria di Loreto, 6 Nov 1672
Difendere l'offensore, o vero La Stellidaura vendicante (melodramma, 3, A. Perrucci), Naples, Villa Cursi Cicinelli, Mergellina, 2 Sept 1674, Rsc, 8 arias Nc; 1 aria, ed. L. Landshoff, Alte Meister des Bel Canto, i (Leipzig, 1912), 1 duo ed. in Rolland
Arias and cants., 1v, 2 vn, bc, Mc:
Amarilli che del fiero;
Care selve, amati orrori
Doubtful:
La Cloridea (P. Sanz Palomera), Naples, Royal Palace, 1660;
La Geneviefa, ? Palermo, 1666–7, cited in FétisB;
La Bisalva o vero Offendere chi più s'ama (Sanz Palomera), Naples, S Bartolomeo, 22 Dec 1667;
La Vittoria fuggitiva (Castaldo), Naples, 1672, ?adaptation of work by F. Marinelli, 1653;
La vita di Santa Rosa (?Castaldo), Naples, 1679;
L'Infedeltà abbattuta, ?Assisi, cited in FétisB;
Lamento di Marinetta per la morte di Ma saniello suo marito, 1v, bc, Bc;
Arias and cants., 1v, bc, Nc:
A che mirarmi o stelle;
All'impero d'amore;
E come oh Dei;
Gionto il fatal dì;
La mia speme;
Sdegnosetta che vuoi tu;
Squarciato appena havea;
Voi care ombre notturne;
5 org works, 1675–7, F-Pn, attrib. ‘Franz. Provinz. Organista’
Vocal religiosa:
Missa defunctorum, 4vv, 2 vn, bc, ? Naples, Jan 1665, I-Mc, Nf, Nc
Pange Lingua, 9vv, insts, Bc, Mc, Nc, Nf; arr. 8vv, 1770, Nc, arr. 4vv, 1770, Mc
Dialogo della Passione, 5vv, 2 vn, bc, Nf
[10] vespro breve, 5vv, bc, Nf, Nn, inc.
[13] Motetti, 2vv, bc (Naples, 1689)
Su i palchi delle stelle (sacred cant.) S, 2 vn, bc, Nc;
O Maria (motet), 4vv, org, 1679, Nf;
Beatus vir, S, 2 vn, violetta, arciliuto, bc, Nf, Nn;
In conspectum angelorum, 2vv, 2 vn, bc, Nf, Nn;
Quo fugiam, 4vv, bc, Nf;
Magnum secundum nomen, 3vv, bc, Nf
Informació addicional...
AMAZON: PROVENZALE, F. - Vespro
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
Gracias!
ResponElimina