ReciClassíCat: ROSSINI, Gioacchino (1792-1868)

dimecres, 13 de setembre del 2017

ROSSINI, Gioacchino (1792-1868) - Soirees musicales

Obra d'Anselm Feuerbach (1829-1880), pintor alemany

Parlem de Pintura...

Anselm Feuerbach (Espira, 12 de setembre de 1829 - Venècia, 4 de gener de 1880) va ser un pintor alemany, considerat un dels millors pintors neoclàssics de l'Escola Alemanya del segle XIX, al costat d'Arnold Böcklin i Hans von Marées. Va néixer en el si d'una notable família de Jena, va ser nét del filòsof Paul Johann Anselm von Feuerbach, fill de l'arqueòleg Joseph Anselm Feuerbach i nebot de Ludwig Feuerbach, filòsof, i del matemàtic Karl Wilhelm Feuerbach. Com a pintor va ser un gran retratista, va pintar innumerables autoretrats, va realitzar nombroses escenes inspirades en l'antiguitat clàssica, mitològiques i literàries. Es va formar a les escoles d'art de Munich i Dusseldorf. Posteriorment es va traslladar a residir a Anvers. Després va viatjar a París, on va rebre classes de Thomas Couture i va pintar la seva primera gran obra 'Hafiz a la font' el 1852. A continuació va marxar a Venècia, on va rebre la influència de l'estil més colorista de la ciutat. Durant el seu pas per Viena, va fer amistat amb Brahms. Decebut amb la recepció de la seva obra 'La caiguda dels titans', va tornar a Venècia, on va residir la resta de la seva vida. Les seves pintures estan representades fonamentalment en els grans Museus alemanys i entre les seves obres mestres destaquen 'La batalla de les amazones', 'Pietà', 'El simposi de Plató', 'Orfeu i Eurídice', 'El jardí d'Ariosto' i 'El concert', la seva última gran obra. Va morir a Venècia el gener de 1880.

Parlem de Música...

Gioacchino Rossini (Pesaro, 29 de febrer de 1792 - Passy, 13 de novembre de 1868) va ser un compositor italià considerat una de les figures cabdals de l'òpera del segle XIX. Fill d'un trompetista del municipi de Pesaro que col·laborava amb les orquestres dels teatres de la província, i d'una soprano que va dur a terme una curta carrera com a seconda donna, l'existència de Rossini es va veure lligada, des de la infància, a l'univers operístic. Alumne del Liceu Musical de Bolonya des de 1806, en aquesta institució va tenir com a mestre de contrapunt al pare Mattei i va entrar en contacte amb la producció simfònica dels clàssics vienesos, Mozart i Haydn, que van exercir una notable influència en la fisonomia instrumental de les seves grans òperes, d'una riquesa tímbrica i de recursos (els cèlebres i característics crescendi rossinianos) desconeguts en l'Itàlia del seu temps. Després de diverses òperes escrites segons el model seriós, com Demetrio i Polibio o Ciro in Babilonia, ja en decadència, i bufo com La cambiale di matrimoni o L'inganno felice, sense excessives innovacions, el geni de Rossini va començar a manifestar-se en tota la seva grandesa a partir de 1813, any de l'estrena de Il signor Bruschino. Dotat d'una gran facilitat per a la composició, els títols van anar succeint un darrere l'altre sense pausa fins el punt d'estrenar fins a quatre obres en un mateix any. A París, ciutat en la qual es va establir el 1824, va compondre i va donar a conèixer la que seria la seva última partitura per a l'escena, Guglielmo Tell (1829). Rossini va ser recordat especialment per obres com El barber de Sevilla, però la seva notorietat va anar més enllà fruit de la seva passió per l'estil vocal virtuós. La seva vida va ser en certa manera comparable a la dels seus cèlebres crescendi. Va compondre la primera òpera a l'edat de catorze anys, però després, en el cim de la seva popularitat i crèdit, va abandonar la composició, i es va dedicar a una jubilació tranquil·la a la campanya parisenca. Finalment, va morir a Passy el novembre de 1868.

Informació addicional...