QUANTZ, Johann Joachim (1697-1773) - Flute Concertos

Obra de Pompeo Batoni (1708-1787), pintor italià (1)

- Recordatori de Johann Joachim Quantz -

En el dia de la commemoració del seu 243è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Pompeo Girolamo Batoni (Lucca, 25 de gener de 1708 - Roma, 4 de febrer de 1787) va ser un pintor italià. Fill d'orfebre, el 1727 es va traslladar a Roma on es va guanyar inicialment la vida dibuixant estàtues antigues. Aviat va començar a rebre encàrrecs importants per a realitzar pintures històriques, principalment de temàtica religiosa. El 1755 va finalitzar La caiguda de Simó el Mag per a la Basílica de Sant Pere de Roma, però l'obra va ser rebutjada i traslladada poc després a l'església de Santa Maria degli Angeli. Desil·lusionat, Batoni va començar a realitzar retrats, especialment de viatgers britànics que visitaven Roma, gènere en el qual va assolir un èxit immediat. Les seves primeres pintures històriques van posar de manifest una varietat d'influències. Des de pintors de la primera meitat del segle XVII, com Guido Reni i Domenichino, o inspirat pel ric cromatisme d'artistes com Federico Barocci i Benedetto Luti. La influència més important en la seva obra va ser, tanmateix, la de Rafael, pintor al qual va admirar per l'elegància expressiva de les seves figures i per l'harmonia i el classicisme de les seves composicions, qualitats que van ser particularment evidents en els seus retrats. Realitzats en un estil clàssic, els retrats de Batoni presenten normalment al model amb un fons d'escultures antigues, com en el seu Retrat d'un cavaller (c.1758, National Gallery, Londres). També posen en relleu el notable domini de la tècnica del dibuix que va caracteritzar tota la producció artística de Batoni. El seu mestratge com a retratista i coneixedor de l'estil clàssic va exercir una enorme influència en altres artistes, particularment en els primers neoclàssics com Anton Raphael Mengs. Va morir a Roma el febrer de 1787.

Font: En català: Pompeo Batoni (1708-1787) - En castellano: Pompeo Batoni (1708-1787) - In english: Pompeo Batoni (1708-1787) - Altres: Pompeo Batoni (1708-1787) 

---

Parlem de Música...

Johann Joachim Quantz (Scheden, 30 de gener de 1697 - Potsdam, 12 de juliol de 1773) va ser un compositor i flautista alemany. Fill d'un ferrer, va començar els seus estudis musicals després de la mort dels seus pares l'any 1708, amb el seu oncle Justus Quantz, membre de l'orquestra de la ciutat de Merseburg. Després de la mort d'aquest, el seu gendre Johann Adolf Fleischhack va acceptar-lo com a alumne. En finalitzar els seus estudis, havia après a tocar els principals instruments de corda, l'oboè i la trompeta. El març de 1716, va integrar-se en la orquestra de la ciutat de Dresden, i un any més tard es va traslladar a Viena, per tal d'estudiar composició amb Jan Dismas Zelenka i Johann Joseph Fux. L'any 1718 va esdevenir oboista de la capella d'August II de Saxònia a Dresden. No va ser fins a l'any 1718 que va tenir el seu primer contacte amb la flauta, prenent lliçons d'aquest instrument amb el flautista francès Pierre-Gabriel Buffardin. Durant un viatge a Roma va perfeccionar l'art del contrapunt amb Francesco Gasparini. En altres viatges al llarg d'Europa va conèixer Alessandro Scarlatti i Georg Friedrich Händel. L'any 1728 ja se'l cita com a flautista de la capella de Dresden. Arran d'una visita de la capella a Berlín, Quantz va cridar l'atenció de Frederic II de Prússia, qui va esdevenir el seu alumne a partir de l'any 1728. Fins a la mort d'August II, Quantz no tenia autorització per viatjar a Berlín, així que era el mateix príncep Frederic qui el visitava regularment a Dresden. El 1740, el príncep Frederic va esdevenir rei de Prússia i va oferir a Quantz una remuneració tres vegades superior a la que percebia a Dresden i una exempció dels càrrecs a l'orquestra de l'Òpera.

Va ser aleshores quan va entrar al servei directe del rei i li va donar lliçons diàries de flauta i composició. Fins i tot va acompanyar el rei en les campanyes militars. Com a músic de cambra del rei i compositor de la cort de Potsdam, va ser l'encarregat d'organitzar els concerts nocturns del rei durant trenta anys. Carl Philipp Emanuel Bach i Franz Benda van formar part d'aquest cercle elitista de músics de cambra si bé només Quantz va gaudir del 'privilegi' de criticar el rei, ja fos en un sentit positiu com negatiu. Com a compositor va escriure al voltant de 500 obres que van mostrar la influència de l'estil italià, particularment d’Antonio Vivaldi. També la seva obra i el seu estil interpretatiu van rebre la influència del violinista Johann Georg Pisendel i de Johann Adolph Hasse. Per al projecte Storia della Musica del Pare Martini, Quantz va redactar l'any 1762 una autobiografia. A més, va dissenyar flautes travesseres i va aportar-ne millores importants en els aspectes tècnics i sonors, principalment per l'ajut d'una segona clau. Els compositors Johann Sebastian Bach i Georg Philipp Telemann coneixien els instruments de Quantz i van adaptar les seves composicions a les noves possibilitats tècniques de l'instrument. Les seves obres estan generalment dedicades a la flauta, instrument per al que va compondre més de 200 sonates, al voltant de 300 concerts i 45 sonates en trio. La major part de les seves obres estan en manuscrits i es troben a la Staatsbibliothek a Berlín. Va deixar un tractat sobre flauta titulat: Versuch einer Anweisung die Flöte traversière zu spielen. Va morir a Postdam el juliol de 1773.

OBRA:

Vocal:

Padre perdonna, aria, S, str, bc, Dlb Sembra che il ruscelletto, aria for ‘Sigra. Astrua’ in Serenata fatta per l’arrivo della Regina Madre a Charlottenburgo, 1747, Bim

6 songs, v, bc:
Ach ich verschmachte – Schenket ein;
Holde Phyllis, die Göttinnen;
Welche Gottheit soll auch mir einen Wunsch gewähren;
Wenn ich mir ein Mädchen wähle, all in Oden mit Melodien I. Theil (Berlin, 1753);
Kleine Schöne, küsse mich!, in Neue Lieder zum Singen beym Clavier (Berlin, 1756);
Gewiss! der ist beklagenswerth, in Berlinische Oden und Lieder I. Theil (Leipzig, 1756)

22 hymns, with bc, in Neue Kirchen-Melodien zu denen geistlichen Liedern des Herrn Professor Gellerts (Berlin, 1760)

Instrumental:

Over 305 concs., fl, str, bc, c250 survive (some inc.), D-Bsb, for further sources see Vester
5 concs.: 2 solo fl/ob/vn, 2 ob, bn, str, bc, Dlb: 2 solo fl, 2 ob, bn, str, Dlb; 2 solo fl, 2 vn, va, b, Bsb; 2 solo fl, 2 ob, 2 hn, bn, str, bc, Dlb; 2 solo fl, 2 ob, bn, str, bc, Dlb
3 concs., 2 solo fl, 2 ob, bn, str, bc, Bsb, Dlb
2 concs., ob, str, bc, private collection, ed. G. Frotscher (Heidelberg, 1968)
2 concs., hn, str, bc, S-L, 1 doubtful
3 concerti grossi, lost, formerly in Bibliothek der Singak-Ademie, Berlin
Conc., ob d’amore, str, bc, lost, listed in Breitkopf Catalogue (Leipzig, 1763)
Pastoralle, prelude to J.F. Agricola’s Die Hirten bei der Krippe zu Bethlehem, 2 fl, 2 ob, 2 vn, va, org obbl, D-LEm
11 caprices, 6 fantasias, and 43 variations, suite movts and other movts, solo fl/fl, bc, DK-Kk, ed. W. Michel and H. Teske (Winterthur, 1980), some doubtful
Solfeggi , solo fl, MSS, formerly D-Bsb lost; some survive in Dk Kk, ed. W. Michel and H. Teske (Winterthur, 1978), some in Das Flötenbuch Friedrichs des Grossen (Leipzig, 1934)
Over 235 sonatas, fl, bc, mainly Bsb, c35 pubd in 18th-century edns, of which only 6 sonate a flauto traversiere solo, op.1 (Dresden, 1734) authorized by Quantz, for further MS sources see Vester
Variations on Ich schlief da träumte mir, fl, bc, Bim
6 Sonatas or Duets, 2 Ger. fl/2 vn, op.5 (London, 1750)
6 duetti, 2 fl, op.2 (Berlin, 1759/R)
Duet, 2 fl, DK-Kk
Minuet, 2 fl, Select Aires or Duets (London, 1737)
7 duets, 2 fl, lost, listed in Breitkopf catalogue (Leipzig, 1763)
c55 trio sonatas (2 fl, bc)/(fl, vn/ob/ob d’amore/va d’amore/rec, bc), mainly D-Dlb, some with duple attribs., 9 pubd in 18th-century edns, for further MS sources see Vester
Qts, lost, mentioned by Vester
4 sonatas, 3 fl: 3 in DK-Kk (1 with duple attrib.); 1 pubd by G. Billaudot (see Vester)
Arioso ma un poco Andante, fl, 2 vn, va, D-Dlb
Divertimento a 5, fl, other insts, lost, fl pt partially quoted in Solfeggi

Literatura:

Versuch einer Anweisung die Flöte traversiere zu spielen (Berlin, 1752/R, 3/1789/R) [various edns and trans. incl. On Playing the Flute (London, 1985)]
‘Herrn Johann Joachim Quantzens Lebenslauf von ihm selbst entworfen’, in F.W. Marpurg: Historisch-kritische Beyträge zur Aufnahme der Musik, i (1754–5/R), 197–250; repr. in W. Kahl:
Selbstbiographien deutscher Musiker des XVIII. Jahrhunderts (Cologne, 1948/R), 104–57; Eng. trans. in P. Nettl: Forgotten Musicians (New York, 1951), 280–319
‘Hrn. Johann Joachim Quanzens Antwort auf des Herrn von Moldenit gedruckten so genanntes Schreiben an Hrn. Quanz, nebst einigen Anmerkungen über dessen Versuch einer Anweisung die Flöte Traversiere zu spielen’, in F.W. Marpurg: Historisch-kritische Beyträge zur Aufnahme der Musik, iv (1759/R), 153–91
Vorbericht, in Sei duetti …, op.2 (Berlin, 1759/R; Eng. trans. in Reilly, 1964)
Quantz may have written a series of articles under the pseudonym ‘Neologos’ in F.W. Marpurg: Kritische Briefe über die Tonkunst, i (1760) 

Font: En català: Johann Joachim Quantz (1697-1773) - En castellano: Johann Joachim Quantz (1697-1773) - In english: Johann Joachim Quantz (1697-1773) - Altres: Johann Joachim Quantz (1697-1773) 

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

The majority of Quantz’s output awaits publication and exact dating. Most of the trio sonatas seem to date from the Dresden period, and for the works listed in Frederick’s catalogues, low numbers probably indicate an early date of composition. Although Quantz never carried stylistic simplification as far as his younger contemporaries, his works reflect the transition from a late Baroque to an early Classical idiom. In spite of their uneven quality and frequent reliance on clichés, they display excellent craftsmanship, and writers have drawn attention to several compositions that contribute to an understanding of works by J.S. Bach (Rampe, 1993; Swack, 1995). The concertos suggest a debt to Vivaldi; they usually follow the three-movement fast–slow–fast form and adapt string figurations to the limited range and flexibility of the flute. The later concertos introduce stronger rhythmic contrasts between the motifs of the ritornellos, from which the solo material is increasingly derived. The majority of the trio sonatas and the early solo sonatas follow the four-movement plan of the sonata da chiesa, but incorporate French dance types characteristic of Quantz’s ‘mixed taste’. Most of the trio-sonata movements make use of contrapuntal devices, confirming Quantz’s technical proficiency. In accordance with contemporary developments, however, he tended to conceal his contrapuntal learning. In the solo sonatas he had by 1734 adopted the slow–fast–fast pattern that characterizes most of the Berlin sonatas. In formal organization the sonata movements tend towards the expansion of binary designs to include in the second part an increased return from the first. With their emphasis on simple melodic writing and on thematic variety, their renunciation of contrapuntal complexities while still maintaining a melodic bass line and their frequent use of appoggiaturas and trills, these works show Quantz’s mastery of the galant style.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Jed Wentz (flauta); Musica & Rhenum
RECICLASSICAT: QUANTZ, Johann Joachim (1697-1773)
AMAZON: QUANTZ - Concerti from Dresden & Berlin
IMSLP: Johann Quantz (1697-1773)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: QUANTZ - Concerti from Dresden & Berlin