QUANTZ, Johann Joachim (1697-1773) - Flute Sonatas & Concerto

Obra de Richard Wilson (1714-1782), pintor anglès (1)

- Recordatori de Johann Joachim Quantz -

En el dia de la celebració del seu 317è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Richard Wilson (Penegoes, Montgomeryshire, 1 d'agost de 1714 - Denbighshire, 15 de maig de 1782) va ser un pintor paisatgista gal·lès considerat, actualment, com un dels més importants especialistes en aquest gènere del segle XVIII. Fill d'un clergue, el seu gust per l'art no va passar per alt a Sir George Wynne, parent de la seva mare, qui el 1729 el va enviar a Londres per estudiar amb Thomas Wright, un pintor de retrats poc conegut. Entre els encàrrecs que va aconseguir figura un retrat de cos sencer del príncep de Gal·les i el duc de York, pintats per el seu tutor, el bisbe de Norwich. El 1749 Wilson va visitar Itàlia, on hi va passar sis anys. El 1755 va tornar a Anglaterra i es va convertir en un dels primers pintors paisatgistes anglesos. "Niobe", una de les seves obres més conegudes, es va exposar a la Societat d'Artistes el 1760. Va participar en la creació de la Reial Acadèmia el 1768 i va ser col·laborador habitual de les seves exposicions fins al 1780. Durant la seva vida, els seus paisatges no van gaudir de popularitat. Es diu que tenia un temperament amargat, potser perquè els constants problemes econòmics els van perseguir pràcticament durant tota la seva vida. El 1776, va obtenir el lloc de bibliotecari de l'Acadèmia i, al morir un dels seus germans, va heretar una petita propietat prop de Denbighshire, en la qual es va retirar fins els seus últims dies, on va morir sobtadament el 15 de maig de 1782. Després de la seva mort, la seva fama va créixer i el 1814 al voltant de setanta de les seves obres van ser exhibides a la British Institution. La National Gallery de Londres té nou dels seus paisatges. Va morir a Denbighshire el maig de 1782.

Font: En català: No disponible - En castellano: Richard Wilson (1714-1782) - In english: Richard Wilson (1714-1782) - Altres: Richard Wilson (1714-1782)

---

Parlem de Música...

Johann Joachim Quantz (Scheden, 30 de gener de 1697 - Potsdam, 12 de juliol de 1773) fou un compositor i flautista alemany. Va ser professor de flauta del rei Frederic II de Prússia. Fill d'un ferrer, va començar els seus estudis musicals després de la mort dels seus pares l'any 1708, amb el seu oncle Justus Quantz, membre de l'orquestra de la ciutat de Merseburg. Després de la mort de l'oncle, el seu gendre Johann Adolf Fleischhack va prendre a Quantz com a alumne. En finalitzar els seus estudis, havia après a tocar els principals instruments de corda, l'oboè i la trompeta. El març de 1716, va integrar-se en la orquestra de la ciutat de Dresden, i un any més tard es va traslladar a Viena, per tal d'estudiar composició amb Jan Dismas Zelenka i Johann Joseph Fux. L'any 1718 va esdevenir oboista de la capella d'August II de Saxònia a Dresden. No va ser fins a l'any 1718 que va tenir el seu primer contacte amb la flauta, prenent lliçons d'aquest instrument amb el flautista francès Pierre-Gabriel Buffardin. Durant un viatge a Roma va perfeccionar l'art del contrapunt amb Francesco Gasparini. En altres viatges al llarg d'Europa va conèixer Alessandro Scarlatti i Georg Friedrich Händel. L'any 1728 era flautista de la capella de Dresden. Arran d'una visita de la capella a Berlín, Quantz va cridar l'atenció de Frederic, príncep de Prússia, qui va prendre lliçons de flauta amb Quantz a partir de l'any 1728. Fins a la mort d'August II, Quantz no tenia autorització per viatjar a Berlín, així que era el mateix príncep Frederic qui el visitava regularment a Dresden. El 1740, el príncep Frederic va esdevenir rei de Prússia i va oferir a Quantz una remuneració tres vegades superior a la que percebia a Dresden i una exempció dels càrrecs a l'orquestra de l'Òpera.

Llavors Quantz va entrar al servei directe del rei i li va donar lliçons diàries de flauta i composició. Fins i tot Quantz va acompanyar el rei en les campanyes militars. Com a músic de cambra del rei i compositor de la cort de Potsdam, va ser l'encarregat d'organitzar els concerts nocturns del rei durant trenta anys. Carl Philipp Emanuel Bach i Franz Benda van formar part d'aquest cercle elitista de músics de cambra. Només Quantz gaudia del privilegi de criticar el rei, ja fos en el sentit positiu com en el negatiu. Quantz va escriure al voltant de cinc-centes obres que mostren la influència de l'estil italià, particularment d’Antonio Vivaldi. També la seva obra i el seu estil interpretatiu van rebre la influència del violinista Johann Georg Pisendel i de Johann Adolph Hasse. Per al projecte Storia della Musica del Pare Martini, Quantz va redactar l'any 1762 una autobiografia. A més, Quantz va dissenyar flautes travesseres i va aportar-ne millores importants en els aspectes tècnics i sonors, principalment per l'ajut d'una segona clau. Els compositors Johann Sebastian Bach i Georg Philipp Telemann coneixien els instruments de Quantz i van adaptar les seves composicions a les noves possibilitats tècniques de l'instrument. Cinc instruments fabricats sota la cura de Quantz han arribat fins als nostres dies. Les seves obres estan generalment dedicades a la flauta, instrument per al que va compondre més de dos-centes sonates, al voltant de 300 concerts i 45 sonates en trio. La major part de les seves obres estan en manuscrits i es troben a la Staatsbibliothek a Berlín. Va deixar un tractat sobre flauta titulat: Versuch einer Anweisung die Flöte traversière zu spielen. No es coneixen obres vocals de Quantz.

Font: En català: Johann Joachim Quantz (1697-1773) - En castellano: Johann Joachim Quantz (1697-1773) - In english: Johann Joachim Quantz (1697-1773) - Altres: Johann Joachim Quantz (1697-1773)

---

Parlem amb veu pròpia...

El nom del flautista i compositor Joseph Joachim Quantz ha estat, històricament, associat a la dinastia de Frederic el Gran, el també conegut amb el nom del "dèspota il·lustrat" de qui, per cert, podem conèixer una mica més la seva magnànima i alhora interessant història de vida i regnat en el documental "herois de la il·lustració". Doncs bé, i tornant a Quantz, hem de dir en favor seu que va ser el compositor més important i influent pel que fa exclusivament a la música de flauta durant el segle XVIII. El seu llegat, descomunal en aquest sentit, inclou a l'entorn de 300 concerts, 200 sonates de flauta i 40 sonates en trio entre altres obres en què, la flauta, n'és la absoluta protagonista. El fet de compondre aquest nombre tant gran de partitures té a veure amb el seu protector i alumne, el monarca il·lustrat Frederic II de Prússia de qui hem de recordar, en positiu, la gran carrera com a compositor gràcies, en gran part, a Quantz però també a Carl Philipp Emanuel Bach i als germans Graun. Com quasi bé la majoria de les obres de flauta de Quantz, aquestes es troben en manuscrit a la Biblioteca Estatal de Berlín on, com un autèntic tresor, es preserven de la degradació i meteorització. Nosaltres, en aquest dia de record i d'especial celebració del seu aniversari, recuperarem tres partitures característiques del seu repertori i en què, evidentment, la flauta gaudirà de l'esplendor i de la llum pròpia de la il·lustració del seu temps. D'entrada, la Sonata en Mi bemoll major per a flauta i clavicèmbal obbligato. En base a l'excel·lent interpretació, hem de dir que la combinació de clavecí i flauta és senzilla, transparent i molt simpàtica. Preludi del Concert en Sol major per a flauta i orquestra, situat estèticament en el preclassicisme, se'ns presenta amb els tres moviments ràpid-lent-ràpid típics de l'època en una successió flauta-orquestra dinàmica i virtuosa. Per finalitzar, la Sonata No.348 en Mi bemoll major per a flauta i baix continuo en què la flauta, a diferència de la primera sonata, eclipsa qualsevol intent dels altres instruments, restringits al continuo. Quantz, sense voler-ho, s'ha convertit en sinònim de flauta. Potser Pompeu Fabra em tocaria el crostor per jugar amb la llengua d'aquesta forma però crec que no hi ha compositor de la història que hagi estat més important per aquest instrument que l'alemany. Sigui com sigui, nosaltres avui el celebrem no tant pel seu aniversari pròpiament sinó per la seva música que, en essència i més enllà de números i lletres, és una delícia pels sentits!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Patrick Gallois (flute); Kammerorchester CPE Bach; Peter Schreier
INTÈRPRETS: Rachel Brown (flute); James Johnstone (harpsichord); Mark Caudle (viola)
RECICLASSICAT: QUANTZ, Johann Joachim (1697-1773)
AMAZON: Flötenkonzerte aus Sanssouci
THECLASSICALSHOP: Quantz: Flute Sonatas
IMSLP: Johann Quantz (1697-1773)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Patrick Gallois – Flute Concertos
SPOTIFY: Rachel Brown – Quantz: Flute Sonatas

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!