Obra de Joshua Reynolds (1723-1792), pintor anglès.
- En record del 240è aniversari del decés de Johann Quantz -
Johann Quantz (1697-1773) compositor i flautista alemany nascut a Scheden. He perdut el compte de la quantitat d'autors de parla alemanya que formen i han format part d'aquest espai. De nou, haurem de tornar al país germànic per a delectar-nos amb un dels seus il·lustres representants. I el d'avui no és d'aquells noms desconeguts i anònims. Ans el contrari, ens trobem amb un dels més importants instrumentistes de flauta del segle XVIII alemany, i de retruc, d'Europa. Efectivament, el Sr. Quantz, en ambients melòmans ben conegut per ser el flautista oficial del gran rei il·lustrat Frederic el Gran, va néixer en un ambient difícil amb la mort prematura dels seus progenitors. En aquest dramàtic context, i lluny de caure en l'apatia, va començar a estudiar instrumentació i composició amb el seu oncle, aleshores membre de la orquestra de Merseburg. A la mort d'aquest, pocs anys més tard i havent consolidat la seva formació acadèmica, va decidir provar fortuna a Dresde auspiciat per l'aureola mística, musicalment parlant, d'aquella ciutat. No obstant, ràpidament va fer les maletes a Viena, la ciutat de la música per excel·lència, per tal d'estudiar amb Zelenka i Fux, dos mestres inqüestionables. Curiosament, la seva primera formació instrumental no incloïa la flauta ja que aquesta no va formar part del seu repertori fins a l'any 1718, gràcies al contacte amb el flautista francès Buffardin. Amb el temps, Quantz s'adonaria de fins a quin punt va ser determinant en la seva carrera el fet d'haver-se introduït en l'univers d'aquell delicat instrument. I la resposta a aquesta afirmació vindria de la mà d'un rei, el gran Frederic el Gran que, impressionat per les dots interpretatives de Quantz, el va contractar, amb uns emoluments irrenunciables, a la seva cort, com a flautista, professor particular i podríem dir-ne secretari ja que, fins i tot, recurrentment l'acompanyava a les habituals confrontacions militars d'aleshores.
En aquest virtuós i elitista cercle reial, conjuntament amb Carl Philipp Emanuel Bach i Franz Benda, va compondre una quantitat impressionant de concerts i sonates, principalment tots ells per a flauta, tot i que tal com ens deixa intuir el títol de l'entrada d'avui, també per altres instruments com la trompa. No en va, el seu repertori és descomunal, amb més de 300 (!!!) concerts, 200 sonates de flauta, obra de cambra i, sorprenentment, alguna que altra cantata. Avui ens centrarem en la seva obra instrumental evidentment ja que, de fet, no tenim elecció en altre sentit ja que la exclusiva obra vocal no la trobarem editada encara. Concerts de trompa, instrument fascinant i de marcat contrast amb la característica orquestra de corda barroca són el principal argument d'avui tot i que amb la incrustació, al bell mig dels dos concerts, d'un tercer concert aquest, com no podrà ser d'altra manera, de flauta. Sent ell un flautista, i recordant-lo 240 anys després del seu decés, no podia faltar el seu principi musical per excel·lència. Les tres són obres elegants, pures, virtuoses en la instrumentació i d'impecable interpretació. L'aparent simplicitat, la netedat harmònica i les melodies delicioses formen part de la filosofia dels primers compassos decidits del classicisme emergent dels quals, Quantz, n'és un exemple imprescindible per entendre'ls. No calen elucubracions ni teories per intentar entendre un discurs musical tan explícit, en el bon sentit, que la música farà la feina per nosaltres i ens despertarà, tant bon punt iniciem l'audició d'aquestes obres, un espontani i immediat somriure. Celebrem el seu nom i que, per un dia, la flauta (i la trompa) il·luminin els nostres cors i ens omplin de joia!
A la interpretació del concert de flauta, la Dresden Staatskapelle, amb el flautista Johannes Walter i la direcció d'Herbert Blomstedt.
A la interpretació dels concerts de trompa, l'Academy of St. Martin in the Fields, amb la trompa de Barry Tuckwell i la direcció de Iona Brown (1941-2004).
En aquest virtuós i elitista cercle reial, conjuntament amb Carl Philipp Emanuel Bach i Franz Benda, va compondre una quantitat impressionant de concerts i sonates, principalment tots ells per a flauta, tot i que tal com ens deixa intuir el títol de l'entrada d'avui, també per altres instruments com la trompa. No en va, el seu repertori és descomunal, amb més de 300 (!!!) concerts, 200 sonates de flauta, obra de cambra i, sorprenentment, alguna que altra cantata. Avui ens centrarem en la seva obra instrumental evidentment ja que, de fet, no tenim elecció en altre sentit ja que la exclusiva obra vocal no la trobarem editada encara. Concerts de trompa, instrument fascinant i de marcat contrast amb la característica orquestra de corda barroca són el principal argument d'avui tot i que amb la incrustació, al bell mig dels dos concerts, d'un tercer concert aquest, com no podrà ser d'altra manera, de flauta. Sent ell un flautista, i recordant-lo 240 anys després del seu decés, no podia faltar el seu principi musical per excel·lència. Les tres són obres elegants, pures, virtuoses en la instrumentació i d'impecable interpretació. L'aparent simplicitat, la netedat harmònica i les melodies delicioses formen part de la filosofia dels primers compassos decidits del classicisme emergent dels quals, Quantz, n'és un exemple imprescindible per entendre'ls. No calen elucubracions ni teories per intentar entendre un discurs musical tan explícit, en el bon sentit, que la música farà la feina per nosaltres i ens despertarà, tant bon punt iniciem l'audició d'aquestes obres, un espontani i immediat somriure. Celebrem el seu nom i que, per un dia, la flauta (i la trompa) il·luminin els nostres cors i ens omplin de joia!
A la interpretació del concert de flauta, la Dresden Staatskapelle, amb el flautista Johannes Walter i la direcció d'Herbert Blomstedt.
A la interpretació dels concerts de trompa, l'Academy of St. Martin in the Fields, amb la trompa de Barry Tuckwell i la direcció de Iona Brown (1941-2004).
Gaudiu i compartiu!
Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):
CPDL: No disponible.
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUpdate Links Please
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina