dijous, 7 de novembre del 2013

SZYMANOWSKA, Maria Agata (1789-1831) - Piano Music

Vasili Dmítrievich Polénov (1844-1927) - Solitary walker on a forest path (c.1883)




Parlem de Pintura...

Vasili Dmitrievich Polenov (Sant Petersburg, 1844 - Óblast de Tula, 1927) va ser un pintor rus del segle XIX. És un dels pintors russos més coneguts, especialitzat en paisatges, quadres històrics i temes costumistes. Es va formar amb Pavel Chistiakov a l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg entre el 1863 i el 1871 al mateix temps que obtenia la llicenciatura d'advocat a la universitat. Va ser pensionat per aquesta acadèmia per completar la seva formació a Viena, Mònaco, Venècia, Florència i Nàpols, on va desenvolupar un estil fred i acadèmic amb temes basats en la història europea (per exemple, «Li droit du Seigeur» a la Galeria Tretiakov de Moscou ), però també va desenvolupar un estil més lliure en una sèrie de quadres pintats a l'aire lliure. Polenov va participar en la Guerra Russo-Turca entre els anys 1877 i 1878, com a pintor. A la tornada de la guerra es va unir al moviment de pintors realistes denominat com «Els Errants» (Peredvizhniki), prenent part en diverses exposicions itinerants. El seu treball va causar una gran admiració en el col·leccionista Pavel Tretiakov, que va adquirir una gran part de les seves obres per a la seva galeria. A finals de la dècada de 1870 va començar a dedicar-se gairebé exclusivament al paisatgisme realista en la tradició d'artistes com Alekséi Savrásov i Fiódor Vasíliev, intentant reflectir la silenciosa poesia de la naturalesa russa i dels seus habitants. 

Va ser el primer pintor rus que va desenvolupar la pintura "en plein air", d'aquí la frescor dels seus colors, al que cal unir el mestratge de les seves composicions. Els recursos pictòrics desenvolupats per Polenov van causar un gran impacte en la pintura paisatgista de la Rússia moderna (especialment a l'escola soviètica). Més endavant va viatjar per Egipte, Síria, Palestina i Grècia, amb l'objecte de prendre apunts per realitzar una sèrie d'obres sobre la vida de Crist. Algunes d'elles considerades de les millors de la seva carrera. En elles va intentar superar la pintura academicista, intentant desenvolupar un programa pictòric en què les escenes religioses fossin veraces i convincents. Polenov ser nomenat membre de l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg el 1893 i nomenat artista del poble pels soviètics el 1926. Durant molts anys es va dedicar a la divulgació artística organitzant l'anomenat Teatre popular i ensenyant a joves artistes a l'Escola de Pintura, Escultura i Arquitectura de Moscou. Entre els seus alumnes, sobresurten Abram Arjípov, Isaak Levitán, Konstantin Korovin o Aleksandr Golovin, entre d'altres. Després de la seva mort, la localitat va ser rebatejada, en el seu honor, com Polénov i la seva antiga casa es va convertir en un Museu Nacional d'Art. Com a compositor amateur, va escriure diverses peces de música entre elles algunes òperes que es van arribar a representar al seu local privat on els decorats els havia dissenyat ell mateix.

Font: En català: No disponible En castellano: Vasili Dmítrievich Polénov (1844-1927) In english: Vasili Dmítrievich Polénov (1844-1927) - Altres: Vasili Dmítrievich Polénov (1844-1927)



Parlem de Música...

Maria Agata Szymanowska (Varsòvia, 4 de desembre de 1789 - Sant Petersburg, 25 de juliol de 1831) va ser una de les primeres compositores i pianistes virtuoses poloneses del segle XIX. Va viatjar molt per Europa, especialment durant la dècada del 1820, abans que s'establís completament a Sant Petesburg. A la capital imperial russa componia per a la cort i les seves composicions (peces per a piano, cançons i altres petits treballs per a música de cambra) mostren la brillantor de l'era precedent a ChopinLa història dels seus primers anys i els seus estudis musicals és incerta. Sembla que va estudiar piano amb Antoni Lisowski i Tomasz Gremm i composició amb Franciszek Lessel, Józef Elsner i Karol Kurpiński. Va fer els seus primers recitals en Varsòvia i París el 1810. Al mateix any es va casar amb Józef Szymanowski, i van tenir tres fills: Helena (1811–61) i els bessons Celina (1812–55) i Romuald (1812–40). Józef Szymanowski va morir al 1832. La seva carrera com a pianista professional va començar el 1815, amb actuacions a Anglaterra (1818), un gira per Europa de l'oest 1823-1826, incloent-hi totes les actuacions privades o publiques a Alemanya, França, Anglaterra, Itàlia, Bèlgica i Holanda. Unes quantes actuacions van ser privades pel rei. Les seves actuacions van ser ben rebudes pels crítics, guanyant una bona reputació. Després d'aquestes gires va tornar a Varsòvia per tenir temps lliure per després anar, l'any 1828, a Sant Petersburg, on va actuar per a la cort de la tsarina.

Grigory Anikievich Katchalov (c.1712 - 1759) - View of Neva Downstream between Winter Palace and Academy of Sciences (c.1753)
Vista de Sant Petersburg, obra de Grigory Anikievich Katchalov (c.1712-1759), gravador rus (1)

Com moltes altres dones de la seva època, va escriure música generalment per a instruments als quals tenia accés, incloent-hi peces per a piano i miniatures, cançons, i diverses peces per a música de cambra. Va entaular fortes connexions amb la majoria dels compositors de l'època, poetes, i músics. Es diu que Goethe es va enamorar profundament d'ella.




Parlem amb veu pròpia...

Feia temps que en llista d'espera hi tenia a una de les compositores més interessants del repertori europeu. Alhora, tenint en compte la seva nacionalitat i la seva història de vida, em semblava imprescindible que, un dia o altre, formés part, obligadament, d'aquest llibre virtual en permanent revisió i ampliació. Perquè la encisadora Maria Ágata Szymanowska va deixar mostres d'un art equilibrat, delicat i en essència un testimoni artístic que ens anticipa pianísticament a Chopin fet que, evidentment, diu molt al seu favor. Doncs bé, del seu repertori editat, no molt extens també cal dir-ho, recuperaré alguna de la seva obra amb la qual es va donar a conèixer internacionalment. Amb les seves mans i el seu piano va escriure i interpretar múltiples partitures, tant seves com d'autors de la seva època. Com podem comprovar pel recorregut de la toponímia de les partitures que escoltarem, la varietat és un dels seus punts forts. Nocturns, Preludis, Minuets, etc. Totes elles, interpretades amb un piano d'època, sonen exquisidament bé. Un treball deliciós, fet a consciència, que ens donarà a conèixer a una nova actriu de la història de la música. Malauradament, l'estudi sistemàtic i exhaustiu de la història de la música ens dibuixa un escenari previsible, el de l'absència de compositores. És per aquest motiu que, amb tot el meu èmfasi possible, l'hi donaré la benvinguda a aquest espai!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Carole Carniel (piano)
CPDL: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 6 de novembre del 2013

FREISLICH, Johann Balthasar Christian (1687-1764) - Cantata an dem hohen Geburtsfeste des Herrn Augusti III

Giulio Cesare Procaccini (Italian (Bolognese) - Coronation of the Virgin with Saints Joseph and Francis of Assisi
Obra de Giulio Cesare Procaccini (1574-1625), pintor italià (1)




Parlem de Pintura...

Giulio Cesare Procaccini (Bolonya, 1574 - Milà, 14 de novembre de 1625) va ser un pintor italià. Fill del pintor Ercole Procaccini i germà de Camillo i de Carlo Antonio, tots dos pintors, es va traslladar a l'edat d'onze anys, amb tota la seva família a Milà, començant a treballar, el 1590 en les obres de la Catedral de Milà. Provenia d'una dinastia de pintors que, a Bolonya, havien representat una via alternativa a la dels Caracci. Quan el paper d'aquests es va fer dominant a Bolonya, els Procaccini van decidir traslladar-se a Milà, ciutat en la qual el clima contrareformista impost per Federico Borromeo l'havia convertit en un centre d'elaboració de les noves formes en el camp de les arts figuratives. En la seva pintura és molt evident la influència d'artistes com Correggio o de Parmigianino, així com el suggestiu art de Rubens. L'estil de les seves últimes obres va perdre l'elegància atmosfèrica que l'havia distingit per esdevenir més escultòric i manierista. Bon exemple d'això és l'obra Cain matant a Abel, de 1623. Al costat de Cerano i a Morazzone, amb els quals signa el famós Quadre de les tres mans (Quadro delle tre mani), Giulio Cesare Procaccini va ser un dels artistes llombards més importants de la primera meitat del segle XVII. El seu últim quadre, un autoretrat pintat el 1624 i conservat a la Pinacoteca de Brera, és una obra mestra d'intensa malenconia en què l'artista es mostra prematurament envellit, als seus cinquanta anys. Va morir a Milà, a l'any següent de realitzar aquesta obra, el 14 de novembre de 1625.

Font: En català: No disponible En castellano: Giulio Cesare Procaccini (1574-1625) In english: Giulio Cesare Procaccini (1574-1625) - Altres: Giulio Cesare Procaccini (1574-1625)



Parlem de Música...

Johann Balthasar Christian Freißlich (Immelborn, 30 de març de 1687 - Gdańsk1764) va ser un compositor alemany germà del també compositor Maximilian Dietrich Freisslich. El 1719 o 1720 va esdevenir director de la Hofkapelle a Sondershausen on va escriure una Passió segons Sant Mateu (representada el 1720 a l'església de St. John de Danzig), un cicle de cantates i una petita òpera. Anys més tard, va ser enviat a Dresden durant un any pel seu protector, el príncep Günther Schwarzburg. Se'n va anar a Danzig l'any 1730 o 1731 i després de la mort del seu germà Maximilian, es va convertir en mestre de capella a l'església de Santa Maria, romanent en aquest càrrec fins al final de la seva vida. Prolífic compositor i hàbil mestre de capella, Johann Balthasar Christian Freisslich va ser un actiu cultural molt important en la història de la ciutat polonesa de Gdansk. Moltes de les seves composicions van ser connectades amb aniversaris destacats, com el 300 aniversari de la llibertat de la ciutat de l'Ordre Teutònic, el 100 aniversari de la Pau d'Oliva, entre altres. També va escriure diverses cantates (1733, 1755, 1763) relacionades amb els reis polonesos August II i Frederic August III, i nombroses cantates per a celebrar el nomenament de professors, l'elecció de membres del consell de la ciutat i per a les noces i els enterraments de ciutadans eminents. La seva música ha estat elogiada per la seva calidesa i fluïdesa, la seva escriptura imitativa, el seu cromatisme de gran abast (fins i tot en les parts del baix) i per un estil líric que suggereix una certa influència italiana.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Johann Balthasar Christian Freislich (1687-1764) - Altres: Johann Balthasar Christian Freislich (1687-1764)



Parlem amb veu pròpia...

Cantata festiva per l'aniversari del Rei August III de Polònia. Aquest és el nom de l'edició d'un desconegudíssim autor germano-polonès el qual, pel que sembla, va ser una eminència a la portuària ciutat de Gdansk. El títol és prou eloqüent per sí mateix per entendre, d'entrada, la temàtica del què escoltarem. Freislich va ser un autor que, per la seva travessia en terres germàniques, va palpar la moda musical del moment amb un Bach, i el seu eco, ressonant amb força per una geografia entregada a la música religiosa fos, aquesta, luterana o catòlica en funció de la parròquia i del consumidor. Doncs bé, Freislich va assumir aquest manament celestial del moment i el va traslladar a la ciutat polonesa on va fer-hi vida i música. Seria allà, i en nom del seu rei August III, on escriuria una cantata de celebració, amb un recolzament coral i solista consistent i imponent. En la selecció musical he omès els recitatius els quals podreu gustosament escoltar en la corresponent edició. Un tresor que em recorda, alegrement, el dia que vaig descobrir a Homilius. De fet, la metodologia, tonalitat, estil i instrumentació és molt semblant. En definitiva, un dels tants coetanis de Bach que per fortuna nostra, i amb comptagotes, es van donant a conèixer perquè, en definitiva i en essència, la seva música és una joia!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 5 de novembre del 2013

GUILLEMAIN, Louis-Gabriel (1705-1770) - Amusements

Christoph Ludwig Agricola - A river landscape with figures constructing an aqueduct beside waterfalls, oriental figures and camels nearby
Obra de Christoph Ludwig Agricola (1665-1724), pintor alemany (1)


- Recordatori de Louis-Gabriel Guillemain -
En el dia de la celebració del seu 308è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Christoph Ludwig Agricola (Ratisbona, 5 de novembre de 1667 - 8 d'agost de 1719) va ser un pintor paisatgista alemany. Va passar viatjant la major part de la seva vida, visitant Anglaterra, els Països Baixos i França i residint per un període considerable a Nàpols. Els seus nombrosos paisatges, majoritàriament pintures de quart o gabinet, són notables pel seu realisme i especialment per la seva hàbil representació de les diferents estacions. En la composició seu estil mostra la influència de Nicolas Poussin, mentre que la il·luminació i el color imita a Claudio de Lorena. El museu de Brunswick conserva un Autoretrat amb paleta i pinzell, localitzant-se la major part de la seva producció en col·leccions privades.

Font: En català: No disponible En castellano: Christoph Ludwig Agricola (1665-1724) In english: Christoph Ludwig Agricola (1665-1724) - Altres: Christoph Ludwig Agricola (1665-1724)



Parlem de Música...

Louis-Gabriel Guillemain (París, 5 de novembre de 1705 - París, 1 d'octubre de 1770) va ser un compositor i violinista francès. Gràcies al suport del Comte de Rochechouart, Guillemain va aprendre violí. Per completar-ne els seus estudis se'n va anar a Itàlia. Va ser alumne de Giovanni Battista Somis i Jean-Marie Leclair i va tenir llocs importants a la cort reial de Versalles. El 1729 es va convertir en violinista de l'òpera de Lió i el 29 de març de 1734 va ser nomenat primer violí a la Reial Acadèmia de Dijon. Se'n va anar a París on va compondre una àmplia gamma de sonates mentre seguia com a violinista. El 1757 es va casar amb Catherine Langlais i el 1759 va entrar al servei del rei Lluís XV com a violinista. Les seves últimes composicions daten de 1762. En el seu camí a Versailles, i segons apunten les cròniques de l'època, es va suïcidar.

Font: En català: No disponible En castellano: Louis-Gabriel Guillemain (1705-1770) In english: Louis-Gabriel Guillemain (1705-1770) Altres: Louis-Gabriel Guillemain (1705-1770)



Parlem amb veu pròpia...

Fa pocs dies, per caramboles quàntiques, vaig conèixer a Guillemain i, com tantes altres vegades, va resultar ser una inesperada sorpresa plàcidament agradable. Al no tenir referències ni el mínim coneixement relatiu al seu particular cosmos em centraré en la música la qual, de tradició francesa barroca i refinada i del gust del rei francès de l'època, és simplement deliciosa. Sota el nom genèric en francès d'Amusements (divertiments), va escriure una sèrie d'obres de cambra per a violí sol o amb acompanyament de flautes i clavecí. Per tant, avui escoltarem alguns d'aquests delicats amusements, concretament, el Premier amusement à la mode pour deux violons ou flûtes et basse Op. 8, les Pièces de clavecin en sonates avec accompagnement de violon en sol, Op. 13 on el clavecí sona meravellosament i el Deuxième divertissement de simphonies en trio, Op. 15 amb una deliciosa xacona final. Pels enamorats del barroc francès, és un regal que gustosament podreu ampliar ja que, en el seu cas, existeixen edicions monogràfiques al seu nom. Pel plaer natural i immediat de la seva música, no ens quedarà més remei que alçar l'esperit, mirar el cel blau i somriure!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Aliquando ensemble
AMAZON: Louis-Gabriel Guillemain: Amusements
CPDL: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 4 de novembre del 2013

MENDELSSOHN, Felix (1809-1847) - Symphony No. 4, "Italian"

Károly Markó der Ältere - Italian Landscapes at Sunset (c.1851)
Obra de Károly Markó "el vell" (1793-1860), pintor hongarès (1)


- Recordatori de Felix Mendelssohn -
En el dia de la commemoració del seu 166è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Károly Marko el Vell (1791-1860) va ser un dels més grans paisatgistes hongaresos de la primera meitat del segle XIX. El 1822, va entrar a estudiar a l'Acadèmia de Viena. Al voltant de 1830, va pintar diversos paisatges, en un marcat estil neoclàssic, de les regions hongareses: Un d'ells, la Vista de Visegrád és el més conegut de la seva obra. Amb l'ajuda del banquer Geymüller va poder viatjar a Itàlia el 1832, on va passar la resta de la seva vida. Va treballar a Roma, Pisa i Florència. En aquell ambient es va especialitzar en el subgènere del paisatge heroic. Va pintar paisatges idealitzats amb figures mitològiques o folklòriques. Els pescadors i la regió de Tivoli són els exemples més típics d'aquest estil. La Puszta (Gran Plana Hongaresa) és un record de la seva visita a Hongria el 1853 i, alhora, un exemple d'un estil que havia evolucionat cap el nou Romanticisme.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Károly Marko el Vell (1791-1860) - Altres: Károly Marko el Vell (1791-1860)



Parlem de Música...

Felix Mendelssohn Bartholdy (Hamburg, 3 de febrer de 1809 - Leipzig, 4 de novembre de 1847) fou un compositor alemany, pianista i director d'orquestra del primer període romàntic. Nasqué en una família jueva notable que més tard es convertiria al luteranisme. La seva obra inclou simfonies, concerts, oratoris, piano i música de cambra. Després d'un llarg període de relativa denigració a causa dels canvis dels gusts musicals i l'antisemitisme de finals del XIX i principis del XX, la seva originalitat creativa s'està reconeixent actualment i es revalua fins a arribar a ser un dels compositors més populars del Romanticisme. va nàixer a Hamburg, fill d'un banquer i nét del famós filòsof Moses Mendelssohn. El seu nom complet és Jacob Ludwig Felix Mendelssohn-Bartholdy. Quan tenia tres anys, la seva família es va traslladar a Berlín. Mendelssohn era un infant prodigi, que tocava el piano amb mestria i componia peces musicals. Va tenir una professora de piano formada a París i un professor de composició de Berlín. Als nou anys va fer la seva primera aparició en públic, en participar a un concert de música de cambra. Als 13 anys va compondre la seva primera obra publicada, un quartet per a piano. En una trobada amb Goethe, el famós escriptor va quedar impressionat de la forma en què Mendelssohn tocava el piano i li va dir que si algun dia estava trist, li agradaria que Mendelssohn acudís a visitar-lo amb la seva música. Entre 1821 i 1823, quan tenia entre 12 i 14 anys va compondre un conjunt de 12 simfonies per a orquestra de corda, i als 17 la seva obertura "Somni d'una nit d'estiu", basada en l'obra del mateix nom de Shakespeare, i probablement l'obra més coneguda de la seva adolescència. Un any més tard es va representar per primera vegada una òpera seva, encara que ja n'havia compost d'altres amb anterioritat.

Felix Mendelssohn - Der klyne Groenmarkt (The Haque c.1836)
Obra de Felix Mendelssohn (1809-1847), pintor, músic, pianista... alemany (2)

En 1830 va escriure l'obertura Les Hèbrides, que continua sent interpretada regularment en l'actualitat. La música està inspirada en temes escocesos, país que havia visitat uns anys abans. Aquesta mateixa música va influir en la seva tercera simfonia, denominada Escocesa, que Mendelssohn va escriure de manera intermitent entre 1830 i 1842. Un dels seus nombrosos viatges per Europa va portar-lo a Itàlia, on es va inspirar per a la seva quarta simfonia anomenada Italiana, una de les seves obres més conegudes. En total va escriure cinc simfonies. Mendelssohn va compondre també dos concerts per a piano que gaudeixen d'una gran acceptació, i un concert per a violí que és una de les obres mestres de la música romàntica. També va escriure música de cambra, entre les que es troba el seu conegut octet per a corda, obres per a piano, i dos grans oratoris. En aquests últims s'aprecia una gran influència de Bach, la música del qual Mendelssohn va popularitzar davant d'un públic encara poc coneixedor de la música barroca. El 1842 Mendelssohn va compondre música per a determinats passatges de l'obra de Shakespeare Somni d'una nit d'estiu, per a la que ja havia escrit l'obertura. Una de les peces d'aquesta obra és la famosa Marxa nupcial, que es continua tocant en l'actualitat en nombroses bodes. Encara que Mendelssohn no va influir especialment sobre altres compositors coetanis o d'èpoques posteriors, la seva música va ser molt popular en el seu temps i segueix sent-ho en l'actualitat. El catàleg de les seves composicions comprèn 72 obres publicades en vida i 49 obres pòstumes. En els últims anys de la seva vida, Mendelssohn va patir una salut precària. Sembla que, a més, la mort de la seva germana Fanny al maig de 1847 el va fer caure en una profunda depressió. Pocs mesos després de la seva germana, Mendelssohn va morir a Leipzig als 38 anys d'edat.




Parlem amb veu pròpia...

Gradualment, he anat descobrint a Mendelssohn. Reconec que fa uns quants anys, quan Telemann i un despistat concert de Brandenburg de Bach em van obrir la porta al desconegut univers de la música clàssica la qual en el meu entorn i més enllà de la família més propera vivia en el menyspreu sistemàtic, el nom de Mendelssohn directament no existia. La progressió del barroc al classicisme i d'aquest al romanticisme em van donar a conèixer la realitat d'un jove il·lustrat, músic, dibuixant i pianista que tothom admirava però de qui en prou feines en podia pronunciar el cognom. Anys més tard, en aquest 2013 i en un dia en què recordar el seu nom hauria de ser assignatura obligatòria a les escoles, ja forma part, absolutament, de la meva vida i no pel que va ser com a músic i compositor, sinó per l'essència romàntica d'un artista integral, intel·lectual i universal. En nom seu, hauria pogut fer un monogràfic íntegre tant pel que fa a pintura com a música ja que, com bé podem comprovar en la preciosista aquarel·la intercalada en la seva biografia, també va ser un esplèndid dibuixant. En qualsevol cas, he seleccionat una preciosa pintura d'un dels artistes hongaresos més importants del segle XIX i que conjuga perfectament amb la partitura protagonista d'aquest primer dilluns de novembre. Doncs sí, musicalment parlant, he seleccionat una de les simfonies que em van introduir, en el seu dia, a l'univers musical de Mendelssohn. La Simfonia No. 4 en La major "Italiana" opus 90 de l'any 1830 tot i que nosaltres escoltarem una versió "millorada" pel propi Mendelssohn el 1834. Tots, qui més qui menys, l'hauran (haurem) escoltada un mínim de dues vegades ja que forma part del repertori sistemàtic de l'alemany. Recordem, a mode de contextualització, que Mendelssohn va ser un viatger incansable, un curiós geògraf musical que, en base al paisatge, s'inspirava per les seves obres. I així ho va fer en aquesta preciosa simfonia de quatre moviments de personalitat alegre i humorística i en sintonia amb el caràcter d'Itàlia, del seu paisatge i de la seva gent. Però Mendelssohn, de qui sempre haurem de recordar que només va viure 38 anys, va ser tant extraordinari que mai ens deixarà de sorprendre. L'exemple, a mode d'introducció de la simfonia, el trobarem amb la seva sèrie de Sonates d'Orgue opus 65. Admirador acèrrim de Bach, era un organista esplèndid no només en la interpretació i en la improvisació sinó també en la composició. Novament, la sorpresa ve donada pel seu opus 65 on sis sonates d'orgue faran les delícies dels seus "fans" entre els que, evidentment, m'hi incloc. Avui, escoltarem la Sonata No.3 en La major. Poques paraules més afegiré en un dia en què tant bon punt surti de la feina espero trobar-me alegrement amb múltiples corals, conjunts de cambra i orquestres que, espontàniament, toquin a Mendelssohn en una jornada de festa i de commemoració... o això era en un somni?!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

divendres, 1 de novembre del 2013

VON WINTER, Peter (1754-1825) - Deutsches Te Deum





- Festivitat de Tot Sants -
(Per Tot Sants, castanyes, panellets i un bon descans)