Parlem de Pintura...
Giulio Cesare Procaccini (
Bolonya, 1574 -
Milà, 14 de novembre de 1625) va ser un pintor italià. Fill del pintor
Ercole Procaccini i germà de
Camillo i de Carlo Antonio, tots dos pintors, es va traslladar a l'edat d'onze anys, amb tota la seva família a Milà, començant a treballar, el 1590 en les obres de la
Catedral de Milà. Provenia d'una dinastia de pintors que, a Bolonya, havien representat una via alternativa a la dels
Caracci. Quan el paper d'aquests es va fer dominant a Bolonya, els Procaccini van decidir traslladar-se a Milà, ciutat en la qual el clima contrareformista impost per
Federico Borromeo l'havia convertit en un centre d'elaboració de les noves formes en el camp de les arts figuratives. En la seva pintura és molt evident la influència d'artistes com
Correggio o de
Parmigianino, així com el suggestiu art de
Rubens. L'estil de les seves últimes obres va perdre l'elegància atmosfèrica que l'havia distingit per esdevenir més escultòric i manierista. Bon exemple d'això és l'obra
Cain matant a Abel, de 1623. Al costat de Cerano i a Morazzone, amb els quals signa el famós
Quadre de les tres mans (Quadro delle tre mani), Giulio Cesare Procaccini va ser un dels artistes llombards més importants de la primera meitat del segle XVII. El seu últim quadre, un autoretrat pintat el 1624 i conservat a la
Pinacoteca de Brera, és una obra mestra d'intensa malenconia en què l'artista es mostra prematurament envellit, als seus cinquanta anys. Va morir a Milà, a l'any següent de realitzar aquesta obra, el 14 de novembre de 1625.
Parlem de Música...
Johann Balthasar Christian Freißlich (
Immelborn, 30 de març de 1687 -
Gdańsk, 1764) va ser un compositor alemany germà del també compositor
Maximilian Dietrich Freisslich. El 1719 o 1720 va esdevenir director de la
Hofkapelle a
Sondershausen on va escriure una
Passió segons Sant Mateu (representada el 1720 a l'església de
St. John de Danzig), un cicle de cantates i una petita òpera. Anys més tard, va ser enviat a Dresden durant un any pel seu protector, el príncep
Günther Schwarzburg. Se'n va anar a Danzig l'any 1730 o 1731 i després de la mort del seu germà Maximilian, es va convertir en mestre de capella a l'església de Santa Maria, romanent en aquest càrrec fins al final de la seva vida. Prolífic compositor i hàbil mestre de capella, Johann Balthasar Christian Freisslich va ser un actiu cultural molt important en la història de la ciutat polonesa de Gdansk. Moltes de les seves composicions van ser connectades amb aniversaris destacats, com el 300 aniversari de la llibertat de la ciutat de l'
Ordre Teutònic, el 100 aniversari de la
Pau d'Oliva, entre altres. També va escriure diverses cantates (1733, 1755, 1763) relacionades amb els reis polonesos
August II i
Frederic August III, i nombroses cantates per a celebrar el nomenament de professors, l'elecció de membres del consell de la ciutat i per a les noces i els enterraments de ciutadans eminents. La seva música ha estat elogiada per la seva calidesa i fluïdesa, la seva escriptura imitativa, el seu cromatisme de gran abast (fins i tot en les parts del baix) i per un estil líric que suggereix una certa influència italiana.
Parlem amb veu pròpia...
Cantata festiva per l'aniversari del Rei August III de Polònia. Aquest és el nom de l'edició d'un desconegudíssim autor germano-polonès el qual, pel que sembla, va ser una eminència a la portuària ciutat de Gdansk. El títol és prou eloqüent per sí mateix per entendre, d'entrada, la temàtica del què escoltarem. Freislich va ser un autor que, per la seva travessia en terres germàniques, va palpar la moda musical del moment amb un Bach, i el seu eco, ressonant amb força per una geografia entregada a la música religiosa fos, aquesta, luterana o catòlica en funció de la parròquia i del consumidor. Doncs bé, Freislich va assumir aquest manament celestial del moment i el va traslladar a la ciutat polonesa on va fer-hi vida i música. Seria allà, i en nom del seu rei August III, on escriuria una cantata de celebració, amb un recolzament coral i solista consistent i imponent. En la selecció musical he omès els recitatius els quals podreu gustosament escoltar en la corresponent edició. Un tresor que em recorda, alegrement, el dia que vaig descobrir a Homilius. De fet, la metodologia, tonalitat, estil i instrumentació és molt semblant. En definitiva, un dels tants coetanis de Bach que per fortuna nostra, i amb comptagotes, es van donant a conèixer perquè, en definitiva i en essència, la seva música és una joia!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLa teva pàgina, que segueixo des que et vaig descobrir per casualitat, no té pèrdua.
ResponEliminaLes pintures (i diuen que l'art modern és art !) que vas mostrant i comentant són descobriments constants cada dia igual que les obres musicals i els teus comentaris.
Un cop i altre remiro alguns dels quadres i escolto la música que comparteixes ( ho sento, igual que amb la pintura i l'escultura, amb la música m'he quedat just a finals del segle XIX i no gaire del XX).
Felicitats
Pere
Moltes gràcies Pere!
EliminaEstic essencialment d'acord amb tu. El "problema" de l'art postomdern i contemporani, segons el meu punt de vista, ha estat el trencament i la deconstrucció que ha volgut fer de l'art anterior. Ha intentat construir un nou "art" en base a un nou model estètic que, personalment, té uns principis que no comparteixo. En tot, no seré jo qui critiqui les noves tendències vanguardistes, simplement alçaré la veu en favor dels milers d'artistes anteriors al segle XX, siguin músics o siguin pintors.
Salut!
Pau
Wonderful work! Huge thanks dear!!!
ResponEliminaAlbert Dohmen & noves tendències vanguardistes - http://www.youtube.com/watch?v=wywFgzKql6Y
Un plaer.
EliminaAlbert Dohmen en poques paraules expressa el què pensem molts de nosaltres!
Gràcies!
Salut!
Pau
Please, pon nuevamente el link, gracias por tu labor.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina