Obra de Vasili Dmítrievich Polénov (1844-1927), pintor rus.
Parlem de Pintura...
Vasili Dmitrievich Polenov (Sant Petersburg, 1844 - Óblast de Tula, 1927) va ser un pintor rus del segle XIX. És un dels pintors russos més coneguts, especialitzat en paisatges, quadres històrics i temes costumistes. Es va formar amb Pavel Chistiakov a l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg entre el 1863 i el 1871 al mateix temps que obtenia la llicenciatura d'advocat a la universitat. Va ser pensionat per aquesta acadèmia per completar la seva formació a Viena, Mònaco, Venècia, Florència i Nàpols, on va desenvolupar un estil fred i acadèmic amb temes basats en la història europea (per exemple, «Li droit du Seigeur» a la Galeria Tretiakov de Moscou ), però també va desenvolupar un estil més lliure en una sèrie de quadres pintats a l'aire lliure. Polenov va participar en la Guerra Russo-Turca entre els anys 1877 i 1878, com a pintor. A la tornada de la guerra es va unir al moviment de pintors realistes denominat com «Els Errants» (Peredvizhniki), prenent part en diverses exposicions itinerants. El seu treball va causar una gran admiració en el col·leccionista Pavel Tretiakov, que va adquirir una gran part de les seves obres per a la seva galeria. A finals de la dècada de 1870 va començar a dedicar-se gairebé exclusivament al paisatgisme realista en la tradició d'artistes com Alekséi Savrásov i Fiódor Vasíliev, intentant reflectir la silenciosa poesia de la naturalesa russa i dels seus habitants.
Va ser el primer pintor rus que va desenvolupar la pintura "en plein air", d'aquí la frescor dels seus colors, al que cal unir el mestratge de les seves composicions. Els recursos pictòrics desenvolupats per Polenov van causar un gran impacte en la pintura paisatgista de la Rússia moderna (especialment a l'escola soviètica). Més endavant va viatjar per Egipte, Síria, Palestina i Grècia, amb l'objecte de prendre apunts per realitzar una sèrie d'obres sobre la vida de Crist. Algunes d'elles considerades de les millors de la seva carrera. En elles va intentar superar la pintura academicista, intentant desenvolupar un programa pictòric en què les escenes religioses fossin veraces i convincents. Polenov ser nomenat membre de l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg el 1893 i nomenat artista del poble pels soviètics el 1926. Durant molts anys es va dedicar a la divulgació artística organitzant l'anomenat Teatre popular i ensenyant a joves artistes a l'Escola de Pintura, Escultura i Arquitectura de Moscou. Entre els seus alumnes, sobresurten Abram Arjípov, Isaak Levitán, Konstantin Korovin o Aleksandr Golovin, entre d'altres. Després de la seva mort, la localitat va ser rebatejada, en el seu honor, com Polénov i la seva antiga casa es va convertir en un Museu Nacional d'Art. Com a compositor amateur, va escriure diverses peces de música entre elles algunes òperes que es van arribar a representar al seu local privat on els decorats els havia dissenyat ell mateix.
Font: En català: No disponible - En castellano: Vasili Dmítrievich Polénov (1844-1927) - In english: Vasili Dmítrievich Polénov (1844-1927) - Altres: Vasili Dmítrievich Polénov (1844-1927)
Parlem de Música...
Vista de Sant Petersburg, obra de Grigory Anikievich Katchalov (c.1712-1759), gravador rus (1)
Com moltes altres dones de la seva època, va escriure música generalment per a instruments als quals tenia accés, incloent-hi peces per a piano i miniatures, cançons, i diverses peces per a música de cambra. Va entaular fortes connexions amb la majoria dels compositors de l'època, poetes, i músics. Es diu que Goethe es va enamorar profundament d'ella.
Font: En català: Maria Agata Szymanowska (1789-1831) - En castellano: Maria Agata Szymanowska (1789-1831) - In english: Maria Agata Szymanowska (1789-1831) - Altres: Maria Agata Szymanowska (1789-1831)
Parlem amb veu pròpia...
Feia temps que en llista d'espera hi tenia a una de les compositores més interessants del repertori europeu. Alhora, tenint en compte la seva nacionalitat i la seva història de vida, em semblava imprescindible que, un dia o altre, formés part, obligadament, d'aquest llibre virtual en permanent revisió i ampliació. Perquè la encisadora Maria Ágata Szymanowska va deixar mostres d'un art equilibrat, delicat i en essència un testimoni artístic que ens anticipa pianísticament a Chopin fet que, evidentment, diu molt al seu favor. Doncs bé, del seu repertori editat, no molt extens també cal dir-ho, recuperaré alguna de la seva obra amb la qual es va donar a conèixer internacionalment. Amb les seves mans i el seu piano va escriure i interpretar múltiples partitures, tant seves com d'autors de la seva època. Com podem comprovar pel recorregut de la toponímia de les partitures que escoltarem, la varietat és un dels seus punts forts. Nocturns, Preludis, Minuets, etc. Totes elles, interpretades amb un piano d'època, sonen exquisidament bé. Un treball deliciós, fet a consciència, que ens donarà a conèixer a una nova actriu de la història de la música. Malauradament, l'estudi sistemàtic i exhaustiu de la història de la música ens dibuixa un escenari previsible, el de l'absència de compositores. És per aquest motiu que, amb tot el meu èmfasi possible, l'hi donaré la benvinguda a aquest espai!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina