.jpg "Fra Bartolommeo - The Nativity (c.1504)")
Obra de Fra Bartolomeo (1472-1517), pintor italià. (1)
Johann Kaspar Kerll (1627-1693) compositor i organista alemany nascut a Adorf. Tant bon punt la inèrcia ens ha dipositat a Alemanya, finalitzarem la setmana musical a l'òrbita d'un dels antecessors del gran Déu, el de sempre i de qui no calen presentacions. I el d'avui, amb Bach, hi té molt a veure però en el cas contrari, Kerll és un dels referents musicals més determinants del gran mestre. Nascut en el sí d'una família d'esperit sant luterà, va estudiar orgue amb el seu pare, organista en aquell temps, i posteriorment a Viena amb Giovanni Valentini, un compositor de qui no n'he parlat però que de ben segur, tard o d'hora, ho faré. Doncs bé, en aquests primers compassos de formació, va recorre mig Europa a la cerca del sant grial de la música, l'aprenentatge perfecte... i molt poc l'hi va faltar per trobar-lo. Possiblement, el viatge més determinant, des del punt de vista teològic de la partitura d'avui, és el que va fer a Itàlia. Kerll, que com comentàvem va néixer en un context religiós luterà, va adoptar el catolicisme a Roma. Desconeixem si per devoció, inspiració celestial o per estratègia professional ja que l'adopció dels manaments catòlics van ajudar a introduir-lo en ambients musicals fins aleshores reservats. Un d'aquests ambients, acadèmics i enciclopèdics, fou en nom del mestre jesuïta Atanasio Kircher, una eminència científica del barroc europeu. Però el seu viatge, continuat en el seu singular espai-temps, va seguir pels Països Baixos, Alemanya, on va posar el fre de mà gràcies a un important càrrec de mestre de capella a la cort de Munich, i, finalment, a Àustria on va treballar d'organista, tot compaginant el seu càrrec a Munich, a la preciosa catedral de Sant Esteve. Els manuscrits dels segles XVII i XVIII parlen de Kerll com a un dels més grans compositors de tots els temps. Fins fa poc dies, desconeixia la seva música fruit de la descomunal feina que implica l'intentar conèixer i dimensionar a cada un dels compositors d'aquella època.
Tanmateix, el seu descobriment no només ens obre la porta a un nou univers sinó que ens ajudarà a entendre fàcilment el per què el mateix Bach, que admirava profundament a Kerll, va tenir en ell una font d'inspiració fascinant. Les meves paraules quedaran en no res i en absolut podran fer justícia al diamant que tenim davant nostre, una autèntica meravella sense pal·liatius possibles. El tema central, la missa, és un treball extraordinari. La Missa "Superba" fa honor, absolutament, al seu nom. Escrita durant el "brutal" període creatiu a la cort de Munich, ens captivarà des del Kyrie inicial i fins a l'Agnus Dei final. Solistes, cors, orquestra en una tonalitat equilibrada dibuixen una pintura barroca a l'altura del millor Caravaggio del segle XVI. Però el millor de tot plegat, benvolguts amics i pel meu gust, no serà la missa la qual, com reiteraré, és una delícia pels sentits, sinó que els dos motets previs són de traca i mocador. El Gaudete Pastores, simplement i sempre sota la meva particular cosmovisió dels esdeveniments, deixa embadalit i sense retòrica possible. El Regina Coeli Laetare, més breu que el primer, segueix l'estètica i la línia d'aquest, per tant, no caldrà més documentació al respecte. Bach, pel que sembla, va versionar el Sanctus d'aquesta missa i el va adaptar al "seu gust" en el seu conegut Sanctus en Re major BWV 241. Tots adorem a Bach per ser el gran Déu però, curiosament, fins i tot els Déus necessiten uns referents i Kerll va ser, no ho dubto en absolut, un dels més importants i determinants. Ho tindré summament fàcil per ratificar aquest argument. El mètode científic té una virtut, la teoria i la paraula s'han de posar a prova experimentalment. I en el cas d'avui, l'experiment auditiu és fulminant en tant que ratifica totes les equacions possibles d'un Kerll absolutament màgic i que, inesperadament, ens acaba dimensionant, encara més, el gran univers de Bach i de la música europea del segle XVII!
A la interpretació el cor i solistes de la Orpheus Chor Munchen, amb la instrumentació de la Neue Hofkapelle München sota la direcció de Gerd Guglhör.
Tanmateix, el seu descobriment no només ens obre la porta a un nou univers sinó que ens ajudarà a entendre fàcilment el per què el mateix Bach, que admirava profundament a Kerll, va tenir en ell una font d'inspiració fascinant. Les meves paraules quedaran en no res i en absolut podran fer justícia al diamant que tenim davant nostre, una autèntica meravella sense pal·liatius possibles. El tema central, la missa, és un treball extraordinari. La Missa "Superba" fa honor, absolutament, al seu nom. Escrita durant el "brutal" període creatiu a la cort de Munich, ens captivarà des del Kyrie inicial i fins a l'Agnus Dei final. Solistes, cors, orquestra en una tonalitat equilibrada dibuixen una pintura barroca a l'altura del millor Caravaggio del segle XVI. Però el millor de tot plegat, benvolguts amics i pel meu gust, no serà la missa la qual, com reiteraré, és una delícia pels sentits, sinó que els dos motets previs són de traca i mocador. El Gaudete Pastores, simplement i sempre sota la meva particular cosmovisió dels esdeveniments, deixa embadalit i sense retòrica possible. El Regina Coeli Laetare, més breu que el primer, segueix l'estètica i la línia d'aquest, per tant, no caldrà més documentació al respecte. Bach, pel que sembla, va versionar el Sanctus d'aquesta missa i el va adaptar al "seu gust" en el seu conegut Sanctus en Re major BWV 241. Tots adorem a Bach per ser el gran Déu però, curiosament, fins i tot els Déus necessiten uns referents i Kerll va ser, no ho dubto en absolut, un dels més importants i determinants. Ho tindré summament fàcil per ratificar aquest argument. El mètode científic té una virtut, la teoria i la paraula s'han de posar a prova experimentalment. I en el cas d'avui, l'experiment auditiu és fulminant en tant que ratifica totes les equacions possibles d'un Kerll absolutament màgic i que, inesperadament, ens acaba dimensionant, encara més, el gran univers de Bach i de la música europea del segle XVII!
A la interpretació el cor i solistes de la Orpheus Chor Munchen, amb la instrumentació de la Neue Hofkapelle München sota la direcció de Gerd Guglhör.
Gaudiu i compartiu!
Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):
BIOGRAFIA: Johann Kaspar (von) Kerll (Adorf, Vogtland, 9 de abril de 1627 – Múnich, 13 de febrero de 1693)
AMAZON: Sacred Music at the Munich Court
CPDL: No disponible.
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina