Obra de Louis Icart (1880-1950), pintor francès.
Carl Reinecke (1824-1910) compositor i pianista alemany nascut a Altona, actualment un districte d'Hamburg. Si ahir era Àustria, avui serà Alemanya amb un autor contemporani, en part, al sorprenent Neukomm d'ahir. Reinecke, de qui ja n'he parlat, va ser un autor situat a l'ombra dels grans romàntics pretèrits. En essència, el seu treball, fruit de la disciplina, del rigor i del seu bagatge intel·lectual, viu en la qualitat permanent i deixa entreveure per què va ser, durant el segle XIX, tant reclamat com a professor per tants i tants músics que, amb posterioritat, van assolir la fama amb major estrella que la del seu tutor. No obstant, el camí de l'èxit no sempre és sinònim de qualitat tot i les aparences. Reinecke, pel que sembla, no va "gaudir" de gran popularitat, no obstant, la seva carrera, de llarg recorregut, és una constant mina de tresors a mesura que el seu nom desperta de l'oblit. Recordem que Reinecke, va compaginar la vida docent i acadèmica amb la de director de la prestigiosa Gewendhaus de Leipzig. Alhora, va ser durant dos anys el pianista oficial de la Cort de Dinamarca. Per tant, el seu nom, que actualment es recupera del llanguit en què ha viscut durant anys, ha de ser una estació de parada obligada quan el nostre interès es focalitza en el conglomerat artístic romàntic. Avui, contradient un dels principis que defineixen aquest espai, recuperarem la partitura més famosa del nostre protagonista aquella que, si fa o no fa i qui més qui menys, tothom coneix.
Efectivament, la Sonata per a flauta i piano en mi major, opus 167 "Undine" (esperit de l'aigua femení), és la seva obra més aclamada internacionalment. Escrita el 1885, en la seva estada com a professor del Conservatori de Leipzig, sembla un homenatge espiritual al llegat de Mendelssohn, per a qui sentia una irrefrenable admiració. La sonata consta de quatre moviments amb una idea genuïna i subjacent, la de representar pictòricament el missatge d'Undine, un ésser fabulós de la mitologia alemanya que protegeix l'aigua dels boscos verds i humits de l'Alemanya frondosa. Les coloratures i les melodies són efectives fruit del contrast del piano i la flauta que permanentment evoquen el caràcter oníric d'una obra situada en la foscor més profunda de la creativitat de Reinecke. No serà la única de les partitures que ens acompanyaran avui ja que la sonata vindrà introduïda per una curiosa obra en què s'homenatja, com tantes vegades s'ha fet al llarg de la història, al geni de Bach. Doncs sí, les Variacions sobre una sarabana de J. S. Bach, opus 24 seran un bon argument per a introduir-nos en la música de piano a quatre mans de Reinecke. Escrita el 1849, forma part de la música de joventut. Tema, variacions i final són la temàtica, certament recurrent, d'aquest recordatori en honor a un Bach, mirem on mirem, sempre omnipresent a la nostra vida. Celebrem a Reinecke ens els seus homenatges pòstums a Mendelssohn i a Bach, dos "monstres" de la música que culturalment són part, indissociable, de la història de la nostra civilització!
A la interpretació de les variacions de Bach, Dian Baker i Eckart Sellheim al piano.
La sonata "Undine" ens la interpreta, András Adorján a la flauta i Christian Ivaldi al piano.
Gaudiu i compartiu!
Efectivament, la Sonata per a flauta i piano en mi major, opus 167 "Undine" (esperit de l'aigua femení), és la seva obra més aclamada internacionalment. Escrita el 1885, en la seva estada com a professor del Conservatori de Leipzig, sembla un homenatge espiritual al llegat de Mendelssohn, per a qui sentia una irrefrenable admiració. La sonata consta de quatre moviments amb una idea genuïna i subjacent, la de representar pictòricament el missatge d'Undine, un ésser fabulós de la mitologia alemanya que protegeix l'aigua dels boscos verds i humits de l'Alemanya frondosa. Les coloratures i les melodies són efectives fruit del contrast del piano i la flauta que permanentment evoquen el caràcter oníric d'una obra situada en la foscor més profunda de la creativitat de Reinecke. No serà la única de les partitures que ens acompanyaran avui ja que la sonata vindrà introduïda per una curiosa obra en què s'homenatja, com tantes vegades s'ha fet al llarg de la història, al geni de Bach. Doncs sí, les Variacions sobre una sarabana de J. S. Bach, opus 24 seran un bon argument per a introduir-nos en la música de piano a quatre mans de Reinecke. Escrita el 1849, forma part de la música de joventut. Tema, variacions i final són la temàtica, certament recurrent, d'aquest recordatori en honor a un Bach, mirem on mirem, sempre omnipresent a la nostra vida. Celebrem a Reinecke ens els seus homenatges pòstums a Mendelssohn i a Bach, dos "monstres" de la música que culturalment són part, indissociable, de la història de la nostra civilització!
A la interpretació de les variacions de Bach, Dian Baker i Eckart Sellheim al piano.
La sonata "Undine" ens la interpreta, András Adorján a la flauta i Christian Ivaldi al piano.
Gaudiu i compartiu!
Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):
RECICLASSICAT: REINECKE, Carl (1824-1910)
PRESTOCLASSICAL: Carl Reinecke: Works for Piano Duo & 4 Hands on 1 Piano
IMSLP: Carl Reinecke (1824-1910)
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDear Pau, with the "Undine" i, well in fact you, made a friend of mine very happy. His uncle, the well known flutist Koos Verheul, used to play this piece for him.
ResponEliminaSo on his behalve, many thanks to you.
Greetings,
Peter
Dear Peter!
EliminaI'm really grateful with your comment! I'm very happy for you, your friend and his uncle, the known flutist Koos Verheul (RIP)!
As soon as possible, I'll try to recover his name with a music performed by him!
Thank you so much!!!
You've made me happy!
Greetings!
Pau
Dear Peter!
EliminaI'm really grateful with your comment! I'm very happy for you, your friend and his uncle, the known flutist Koos Verheul (RIP)!
As soon as possible, I'll try to recover his name with a music performed by him!
Thank you so much!!!
You've made me happy!
Greetings!
Pau
Gracias por dejarnos esta versión de la sonata Undine, es la mejor de cuantas he escuchado. Moltes gràcies!
ResponEliminaGracias a ti!!
EliminaLa música es vida!
Pau