dimarts, 30 de juliol del 2013

STEIBELT, Daniel (1765-1823) - Piano Sonata & Harp Concerto

William Barraud - A Couple of Foxhounds with a Terrier, the property of Lord Henry Bentinck (c.1845)
Obra de William Barraud (1810-1850), pintor anglès (1)



Daniel Steibelt (1765-1823) compositor i pianista alemany nascut a Berlin. En plena inèrcia prevacacional, amb un silenci prolongat i mandrós fruit de les últimes estocades laborals abans de baixar la persiana, temporalment, aprofitarem el bon temps per anar tancant el cercle musical que caracteritza aquest espai. La música, com sempre, protagonista absoluta, gaudirà avui d'un nom desconegut però sorprenent. 
Johann Heinrich Hintze - Berlin, Blick vom Kreuzberg (c.1829)
Vista de Berlin, obra de Johann Heinrich Hintze (1800-1861), pintor alemany (2)

Daniel Gottlieb Steibelt, estudiant de música amb Johann Kimberger, un teòric i especialista en la composició de fugues, va haver de posposar el seu amor fraternal per la música per afrontar una obligació paterna, la de servir a l'exèrcit de torn. Superada aquesta restricció i aparentment amb les constants físiques i mentals a raser de la duresa militar, va iniciar una sinuosa carrera com a pianista i compositor. En un temps en què aquest art exigia acadèmia i virtuosisme, en plena efervescència clàssica, va començar a recorre les geografies europees per tal de provar fortuna. Les seves habilitats amb el piano, plenament contrastades i sol·licitades, el van consolidar a París i a Londres si bé, al nostre espai-temps actual, el seu nom és més proper al cofre dels records que al reconeixement públic. En aquest ambient europeu, va compondre i interpretar amb regularitat i no tan sols a França o Anglaterra, sinó també a Alemanya, Rússia i Àustria on, fins i tot, és conegut pel seu agosarat atreviment a l'hora de provocar en públic a Beethoven i reptar-lo a una competició pianística. La gosadia de Steibelt va passar factura al seu nom ja que Beethoven el va "liquidar" fàcilment. Cop dur per un Steibelt que, desanimat, va retornar a París, la ciutat on l'adoraven i admiraven. En aquell paisatge, va tenir l'honor d'organitzar la que seria la primera representació, a la capital francesa, de l'oratori La Creació de Joseph Haydn el 24 de desembre de 1800. Com a compositor, adoptat a la França napoleònica, va decidir dedicar una bona part del seu repertori a Napoleó i a la seva família. El bon ressò del seu art va traspassar fronteres i va arribar a oïdes del Tsar Alexandre I que el va proposar com a director de la Òpera Reial de Sant Petersburg l'any 1811. Allà, en nom del rei i en nom seu va romandre fins a l'últim dels seus dies. 

Les composicions de Steibelt tenen molt a veure, comprensiblement, amb el piano. Com a expert instrumentista, coneixia al detall les característiques del seu instrument fet que determina el per què la majoria de les seves composicions tinguin un clar protagonista. No obstant, tal com podrem comprovar avui, també va escriure altra literatura instrumental i vocal. Concerts, òperes i gran quantitat de música de cambra. Avui, el piano serà el primer plat que ens introduirà alegrement a un segon plat més concertant. De fet, la seva Sonata en Do menor número 2 opus 6, de dos moviments Allegro non troppo i Cantique alegretto, ens descobrirà un dels esplèndids arguments del per què fou tan apreciat al seu temps. Preludi del Concert d'arpa, escrit en una data indeterminada i de tres moviments. El primer d'ells, sense indicació, és considerablement extens, a diferència del breu adagio i d'un rondo allegretto final. Llenguatge, en ambdós casos, eminentment clàssic, virtuós, de línies definides i de metodologia excel·lent. Ha costat arribar fins aquí però, finalment, les vacances ja ens inviten a desconnectar. Tot un any de sorpreses, de biografies, de pintures, de lletres, de divagacions, d'alts i baixos i, evidentment, de música. Instruments, veus, cors... amb la ferma idea de difondre i divulgar la major quantitat possible de noms i músiques d'un espai-temps artísticament brillant que possiblement la humanitat no tornarà a viure, si més no, en la nostra breu i fugaç estada en aquest univers. Crec haver assolit una ínfima part de l'objectiu essencial d'aquest espai, el de posar en valor la música i a molts dels seus representants amb independència de la seva condició, estatus, fama o renom. No puc assegurar res però espero tornar amb la freqüència i, sobretot, amb la intensitat que la música, sense excepció, mereix!

 A la interpretació de la sonata, la pianista Anna Petrova-Forster.

 A la interpretació del concert d'arpa, la japonesa Masumi Nagasawa a l'arpa, amb la Kolner Akademie i la direcció de Michael Alexander Willens.

Gaudiu i compartiu!


Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

Publicado por Paul Muad Dib

9 comentaris:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)