GLUCK, Christoph Willibald (1714-1787) - Symphonie concertante in D

Obra de Élisabeth Louise Vigée Le Brun (1755-1842), pintora francesa.

- En record del 299è aniversari del naixement de Christoph Willibald Gluck -

---

Christoph Willibald Gluck (1714-1787) compositor i clavicembalista alemany nascut a Berching. A pocs mesos vista del 300è aniversari de naixement de Gluck, fixem-nos en un dels compositors més importants, per la seva labor lírica, del segle XVIII. La seva història de vida, transcendental per entendre l'evolució del gènere operístic centre europeu, diferenciat de la potent escola napolitana, va ajudar a modernitzar el teatre musical fins a situar-lo a una nova dimensió explotada, magistralment, per autors com el mateix Gluck, Haydn i Mozart. Ara bé, el seu treball, tot i ser conscients que avui se'l coneix i se'l relaciona essencialment per la òpera, va transcorre en una varietat de registres que a molts de nosaltres, quan esmentem el seu nom, ens sorprendrà. Nascut en el sí d'una família "estàndard" alemanya, és a dir, que no destacava especialment en la ciència artística, el cas de Gluck va ser el d'un jove autodidacta decididament curiós per la música i pels instruments d'aquesta. Per tant, tot i educar-se acadèmicament a la Universitat de Praga en Filosofia, el seu camí paral·lel fou el de la música fins el punt, observant les negatives paternes a tal propòsit, d'emigrar a Viena, la capital de la música per definició del segle XVIII i, per extensió, de gran part de la història de la civilització moderna. I tot i les aparences, Gluck va escriure gran quantitat d'obra secular instrumental, entre ella, una sèrie no numèrica de vint simfonies. Alhora, el seu constant anar i venir per Europa, des d'Itàlia fins a Anglaterra passant per França van redundar en un coneixement més transversal de la realitat musical del moment. La forma simfònica de Gluck és estèticament molt propera, en tots els sentits, a la de Leopold Mozart, Mysliveček o a la del Stamitz pare. És l'evolució natural de la tradicional obertura barroca vers la nova estructura i metodologia clàssica galant. De dos, tres o quatre moviments segons el cas, segueixen uns postulats clars, formals i amb abundància de vents fusta i metall. Tant la primera de les seves simfonies, la Simfonia en Sol major com la Simfonia concertant en Re major exploren aquestes vies indubtablement clàssiques comprensibles, per altra banda, tenint en compte que a principis-mitjans del segle XVIII aquesta era la tendència i la normalitat musical. Segons el meu parer, l'interès s'emfatitza en l'ús recurrent dels vents metall i de la interacció que s'estableix, en la simfonia concertant, entre el discurs barroc dels oboès i el nou classicisme de les trompes. Elegància clàssica adornada per una interpretació excel·lent tan en la qualitat de la instrumentació com en l'enregistrament, on el so és clar, nítid i de ressonància perfecte. Magistral i excel·lent edició que ens dibuixarà un paisatge inesperat d'un Gluck que molts de nosaltres només coneixem pel seu lirisme vocal però que molt pocs el relacionàvem amb la simfonia més pura i genuïna del classicisme. L'atmosfera i l'expressionisme il·lustrat d'aquestes obres ens ajudaran a traslladar-nos a l'univers sonor d'un segle en permanent edat d'or cultural. Simfonies refrescants que potser no ens alliberaran de la calor però que de ben segur ens despertaran un simpàtic somriure en aquest esplendorós i fulgurant dia de juliol!

A la interpretació l'Orfeo Barockorchester sota la batuta de Michi Gaigg.

Gaudiu i compartiu!

---

Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

BIOGRAFIA: Christoph Willibald Gluck (Erasbach, Alt Palatinat, 2 de juliol de 1714 - Viena, 15 de novembre de 1787)

CLASSICSONLINE: GLUCK, C.W.: Symphonies (L'Orfeo Baroque Orchestra, Gaigg)

IMSLP: Christoph Willibald Gluck (1714-1787)

CPDL: Christoph Willibald Gluck (1714-1787)

SPOTIFY: Christoph Willibald Gluck – Gluck: Symphonies

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!