.jpg "Edmund Blair Leighton - In Time of Peril (c.1897)")
Obra d'Edmund Blair Leighton (1852-1922), pintor anglès.
Charles Villiers Stanford (1852-1924) compositor i organista irlandès nascut a Dublin. Canviem substancialment de registre en relació a la preciosa música d'ahir i viatgem a Irlanda per a conèixer a un dels seus principals representants artístics de la seva desconeguda història de la música. Allà, en la seva capitalitat política i econòmica, hi va néixer Stanford, fill de músics amateurs que el van influenciar decididament per tal que estudiés música. Així ho va fer des de ben petit en l'orgue, el violí, el piano i la composició. En aquest plàcid ambient cultural, va ser amablement invitat a traslladar-se a Londres per a seguir consolidant el seu geni interpretatiu i creatiu. A Londres, i sota la tutela d'antics ex-alumnes de Moscheles, va tenir un ensenyament acadèmic més clàssic que romàntic ja que els seus referents van ser Mozart, Haydn, Bach o el mateix Moscheles. En concordança amb aquest fet, la seva música, tot i ser creativament romàntica, desprèn una sensacional aroma clàssica. Tot i que avui no en parlarem, remarcables són els seus concerts de piano que aglutinen tonalitats de les diferents etapes de la seva formació musical. El seu camí ascendent s'iniciaria, de ple, durant la seva estada a la Universitat de Cambridge on, a banda de fer un infructuós intent de graduar-se en llatí i grec, va començar a sistematitzar la composició escrivint algunes de les obres religioses pel qual avui se'l coneix i se l'interpreta regularment a Anglaterra. La música religiosa de Stanford, el motiu de l'entrada d'avui, és un dels universos més fascinants del seu extens repertori. Un llegat on també hi consten, atenció, fins a set simfonies. Avui en prescindirem ja que ens centrarem en la seva obra vocal sagramental. A banda dels seus Evening Services, molt populars a Anglaterra, Stanford va escriure molta altra obra vocal de perfil més coral que solista. Comprensible tenint en compte que també va ocupar, durant un temps, el càrrec de director del famós Bach Choir de Londres. Composicions corals que tenen una profunda arrel germànica fruit de la seva estada formativa a Leipzig, la ciutat de vida i obra de Bach i Mendelssohn.
Doncs bé, l'enfocament que Stanford introdueix al preciós Stabat Mater opus 96 d'avui és, si més no, singularment peculiar. Recordem que els Stabat Mater estan datats, com a mínim, des del segle XIII, "celebra" el dolor de la Santíssima Mare de Déu i és, per descomptat, familiar en molts contexts musicals de caràcter catòlic. El de Stanford és sensiblement fosc, emocional i dramàtic però, curiosament i també, inesperadament simfònic. I ara entendrem el per què. Escrit durant els anys 1905-6, el va compondre per a una celebració de la ciutat de Leeds, on el va estrenar el 1907. Stanford, amb raó, el va remarcar com a Cantata simfònica. De fet, el preludi inicial, podria tractar-se, perfectament, del primer moviment d'una simfonia. Introducció lenta per enllaçar amb un primer tema allegro que acaba desencadenant l'entrada dels solistes i dels cors en un clímax on s'intercala el profund dolor amb la celebració divina pròpia de la parafernàlia catòlica que, musicalment parlant, m'absorbeix profundament, el cos i l'esperit, sant, per sí de cas. Aprofitant l'ocasió, i els que em coneixen sabran de la meva inexplicable devoció per aquest himne, introduiré un Te Deum a mode de contundent introducció del Stabat Mater. Aquest himne el va compondre, precisament, pel seus Morning & Evening Services en Si bemoll l'any 1879. Stanford, de qui podrem escoltar vespres, ofertoris, salms i himnes, va reescriure profundament l'esquema metodològic a tal efecte renovant, de forma efectiva, el servei catòlic Victorià fins el punt de situar-lo en l'arquetip del que avui coneixem com a música d'església eminentment anglicana. Per tots aquells que tinguin la fortuna, fortuïta o induïda, de passejar-se per Londres aquest estiu, i si despistadament decideixen assistir a missa, probablement tindran la sort de gaudir, en viu i en directe, al Sir. Charles Villiers Stanford d'avui!
A la interpretació, tant del Stabat Mater com del Te Deum, el conjunt simfònic de la BBC Philharmonic, amb les veus solistes i del cor del Leeds Philharmonic Chorus, amb l'organista Darius Battiwalla i la batuta de Richard Hickox (1948-2008).
Doncs bé, l'enfocament que Stanford introdueix al preciós Stabat Mater opus 96 d'avui és, si més no, singularment peculiar. Recordem que els Stabat Mater estan datats, com a mínim, des del segle XIII, "celebra" el dolor de la Santíssima Mare de Déu i és, per descomptat, familiar en molts contexts musicals de caràcter catòlic. El de Stanford és sensiblement fosc, emocional i dramàtic però, curiosament i també, inesperadament simfònic. I ara entendrem el per què. Escrit durant els anys 1905-6, el va compondre per a una celebració de la ciutat de Leeds, on el va estrenar el 1907. Stanford, amb raó, el va remarcar com a Cantata simfònica. De fet, el preludi inicial, podria tractar-se, perfectament, del primer moviment d'una simfonia. Introducció lenta per enllaçar amb un primer tema allegro que acaba desencadenant l'entrada dels solistes i dels cors en un clímax on s'intercala el profund dolor amb la celebració divina pròpia de la parafernàlia catòlica que, musicalment parlant, m'absorbeix profundament, el cos i l'esperit, sant, per sí de cas. Aprofitant l'ocasió, i els que em coneixen sabran de la meva inexplicable devoció per aquest himne, introduiré un Te Deum a mode de contundent introducció del Stabat Mater. Aquest himne el va compondre, precisament, pel seus Morning & Evening Services en Si bemoll l'any 1879. Stanford, de qui podrem escoltar vespres, ofertoris, salms i himnes, va reescriure profundament l'esquema metodològic a tal efecte renovant, de forma efectiva, el servei catòlic Victorià fins el punt de situar-lo en l'arquetip del que avui coneixem com a música d'església eminentment anglicana. Per tots aquells que tinguin la fortuna, fortuïta o induïda, de passejar-se per Londres aquest estiu, i si despistadament decideixen assistir a missa, probablement tindran la sort de gaudir, en viu i en directe, al Sir. Charles Villiers Stanford d'avui!
A la interpretació, tant del Stabat Mater com del Te Deum, el conjunt simfònic de la BBC Philharmonic, amb les veus solistes i del cor del Leeds Philharmonic Chorus, amb l'organista Darius Battiwalla i la batuta de Richard Hickox (1948-2008).
Gaudiu i compartiu!
Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):
BIOGRAFIA: Sir. Charles Villiers Stanford (Dublín, 30 de septiembre de 1852 - Londres, 29 de marzo de 1924)
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaFabuloso cd,gracias master Paul Dessau!! Tapirman
ResponEliminaPaul Dessau si fue un maestro!
EliminaServidor solo ama la música perdidamente!
Salut!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina