DUBOIS, Théodore (1837-1924) - Messe Breve

Obra de Gustave Loiseau (1865-1935), pintor francès.

---

Parlem de Pintura...

Gustave Loiseau (París, 3 d'octubre de 1865 - París, 10 d'octubre de 1935) va ser un pintor post-impressionista francès. Es va educar a París i a Pontoise, on els seus pares hi tenien una carnisseria. Primerament, Loiseau va ser aprenent amb un decorador bon amic de la família. El 1887, va rebre una important herència de la seva àvia fet que el va permetre concentrar-se en la pintura. Es va matricular a l'École des Arts Décoratifs on va estudiar la tècnica del dibuix al natural. Tanmateix, un any més tard va abandonar l'escola degut a una sèrie de discrepàncies amb els seus superiors. Va començar a treballar com a decorador on, entre altres treballs, va decorar el pis del també pintor Fernand Quignon (1854-1941). Aquest es va convertir en el seu professor particular. El 1890 se'n va anar a la Bretanya on va conèixer a Paul Gauguin i a Émile Bernard. El seu estil va evolucionar cap el post-impressionisme tot pintant directament els paisatges al natural. Loiseau va exhibir per primera vegada al Saló dels Independents el 1893 i al Saló de la Société Nationale el 1895, així com en les exposicions impressionistes dels anys 1890 i 1896.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Gustave Loiseau (1865-1935) - Altres: Gustave Loiseau (1865-1935)

---

Parlem de Música...

Théodore Dubois (Rosnay, 24 d'agost de 1837 - Paris, 11 de juny de 1924) va ser un organista i compositor francès. Va néixer en una família modesta que no tenia tradició musical. El seu pare era artesà i el seu avi un professor d'escola. Va començar a estudiar piano amb Louis Fanart, mestre de capella de la Catedral de Reims. El seu progrés, ràpid i adequat el va ajudar a aconseguir una beca per estudiar a París, en el seu Conservatori on, també, va tenir-hi allotjament gratuït. Va estudiar piano amb Marmontel, orgue amb Benoist, harmonia amb Bazin i fuga i contrapunt amb Ambroise Thomas. Va guanyar diversos premis d'harmonia (1856), fuga (1857) i orgue (1859) abans de guanyar el prestigiós Premi de Roma en composició el 1861. A Roma, el va fascinar la música de Palestrina i es va relacionar amb tota una generació de francesos. Al tornar a París, va continuar al Conservatori però també es va estrenar com a organista a St Louis-des-Invalides. Anys més tard, va substituir a Saint Saëns com a organista de la Madeleine. Va ser professor d'harmonia i composició al Conservatori on en va esdevenir director durant els anys 1896-1905. La seva labor docent es va complementar amb una sèrie de tractats teòrics de gran importància per l'ensenyament musical. Musicalment, a Dubois se'l coneix principalment per les seves obres religioses algunes de les quals han estat, i ho segueixen sent, part important del repertori religiós musical de les esglésies franceses. El seu oratori Les sept paroles du Christ (1867) segueix sent una de les obres principals del Divendres Sant. Ernest Reyer, que va assistir a la seva estrena a l'Església de Santa Clotilde va quedar impressionant pel "ressò de la música italiana del segle XVI amb nous ritmes i harmonies modernes".

Al llarg de la seva vida, Dubois també va escriure obres profanes per a cor, especialment per a cor masculí sense acompanyament instrumental. A excepció d'un sonet patriòtic, França (1916), les seves escenes corals parlen en general sobre temes de la natura. També va escriure òperes còmiques, La Guzla de l’émir (1873), Le pain bis (1879) i Xavière (1895), ballets (La Farandole, 1882), òperes sèries. L'interès per la música instrumental va començar a partir del 1871. Obertures, Concerts, Suites orquestrals, Poemes simfònics o 3 Simfonies (1908, 1912, 1924) formen part del seu repertori a gran orquestra. A banda, va escriure més de 200 obres de cambra de qualitat desigual, música d'orgue i sonates de piano. La seva obra pedagògica inclou; L’accompagnement pratique du plainchant (1884); Notes et études d’harmonie pour servir de supplément au traité de H. Reber (1873–89); 87 leçons d’harmonie (1879–91); Traité de contrepoint et de fugue (1901); Leçons de solfège (1905); Petit manuel théorique de l’harmonie (1919); Traité d’harmonie théorique et pratique (1921); 24 leçons de solfège (1924). Dubois va ser un home de profunda disciplina i integritat i molt estimat pels seus companys. La seva música va ser admirada pel seu caràcter francès i per la sòlida construcció, l'elegància, l'encant i la puresa d'estil i sentiment. Si bé va desistir de participar en la vida i opinió pública, la claredat i l'idealisme de la seva música van ser motius suficients per guanyar la plaça vacant que Gounod va deixar el 1894 a l'Académie des Beaux-Arts. Va morir a París el juny de 1924.

Font: En català: Théodore Dubois (1837-1924) - En castellano: Théodore Dubois (1837-1924) - In english: Théodore Dubois (1837-1924) - Altres: Théodore Dubois (1837-1924)

---

Parlem amb veu pròpia...

"No sé si m'equivoco però estic segur que si més endavant, després que me'n hagi anat, [els meus treballs] provoquen l'atenció dels músics, sense crítica ni prejudicis, hi haurà una reacció al meu favor! No hi he estat a temps per gaudir-ho però això no importa, serà valent fer-ho! ... La gent està obligada, entre tots, a trobar les coses bones que jo us deixo per fer-me un petit grau de justícia!" (Théodore Dubois, diari personal, 18 de desembre de 1922).

Dubois va ser un francès d'una acadèmia impecable, guanyador de múltiples premis i condecoracions tot i que la seva vida no va ser fàcil. Aquesta cita de Dubois, any i escaig abans de morir, és el testimoni del sentiment confrontat de la seva vida. Recordem que Dubois va ser un compositor molt prolífic tant pel que fa a música vocal com instrumental. Tanmateix, la seva música, tant correcta com poc imaginativa ben aviat va ser oblidada, fins i tot en vida del mateix autor. Aquesta circumstància, que contrasta sensiblement amb la brillant i excel·lent acadèmia, tant pràctica com teòrica, queda ben descrita per ell mateix en el seu diari personal. A deu anys vista del centenari de la seva mort en què previsiblement s'abordarà exhaustivament la seva figura, podem dir que la nostra visió, sense crítica ni prejudici, parla en favor seu. Musicalment, avui escoltarem una de les tantíssimes obres sacres que Dubois va escriure a París. En clara sintonia amb el seu col·lega francès Charles Gounod, a qui va substituir a l'Acadèmia de Belles Arts el 1894, aquesta Missa Breve a trois voix per a cor i orgue, és una obra coral característica de l'escola francesa i reminiscent de la música coral de Palestrina. Aquesta, va viure una pertinent edat d'or en ple romanticisme pel caràcter fosc i profundament espiritual. Aquest renaixement es va produir especialment a Itàlia però també a França on possiblement Gounod i el mateix Dubois en van ser els màxims exponents. La missa, amb tots els moviments típics, excepte el Credo, és missatge litúrgic en estat pur. Veus i orgue perquè en aquest cas poca cosa més necessita Dubois per emocionar-nos. I no et preocupis Théodore ja que la realitat que bé descrius és, també, la nostra. No és suficient motiu fer les coses bé, has de ser "diferent" per tal que la teva veu destaqui. Aquest principi és inherent de la pròpia naturalesa humana i especialment de la cultura que ens ha tocat viure. Ara bé, al parlar de prejudici (ser diferent o no ser-ho pot ser un prejudici) i de crítica (per molt bé que ho facis sinó innoves et jutjaré), ja determina, en negatiu, l'objectivitat i la imparcialitat necessària per afrontar l'estudi científic del teu treball. Per tant, nosaltres procurarem elevar la imparcialitat a imperatiu categòric per tal de fer ciència i no teologia. I des del meu punt de vista, si més no en relació a la present edició, els meus sentits s'emocionen a l'escoltar la teva música. Per tant, tot i el teu academicisme que tant sovint et van criticar, des d'aquí, tot i la debilitat de la nostra veu, i amb la força del nostre cor i sentiment, et farem justícia!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Georges Bessonnet (orgue); Chorale Franco-Allemande de Paris; Bernard Lallement
AMAZON: Dubois:3 Messes Breves

IMSLP: Théodore Dubois (1837-1924)

CPDL: Théodore Dubois (1837-1924)

SPOTIFY: Chorale franco-allemande de Paris – Dubois: 3 messes brèves-Motets

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!