dimarts, 8 d’abril del 2014

DONIZETTI, Gaetano (1797-1848) - Flute Quartets

Arthur Streeton - Early summer (1888)
Obra d'Arthur Streeton (1867-1943), pintor australià (1)



- Recordatori de Gaetano Donizetti -
En el dia de la commemoració del seu 166è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Sir Arthur Ernest Streeton (Geelong, 8 d'abril de 1867 - Olinda, 1 de setembre de 1943) va ser un pintor paisatgista australià. Va estudiar dibuix a Melbourne on va coincidir amb el pintor Tom Roberts, que acabava de tornar d'Europa entusiasmat amb el nou estil impressionista. El 1885, juntament amb Frederic McCubbin i Louis Abrahams, Streeton i Roberts van establir el grup d'artistes de Box Hill. La primera exposició del grup, Exposició d'impressions de 9x5, celebrada el 1889, va consistir en unes pintures basades en taques realitzades amb rapidesa sobre les tapes d'unes caixes de cigars que mesuraven 20x13 cm., subministrades per Louis Abrahams gràcies al negoci d'importació de cigars del seu pare. Streeton va realitzar 40 de les 183 pintures que es van exhibir. Va aconseguir el reconeixement amb El rierol llisca plàcidament (1890), adquirida per la galeria d'art de Nova Gal·les del Sud. Aquest èxit el va portar a Sydney, on va pintar molts quadres del port i del districte del riu Hawkesbury, incloent el famós La força transparent del migdia porpra (1896). El 1898, després de l'èxit de l'exposició de Melbourne, es va traslladar a Anglaterra durant un període de set anys i va realitzar una exposició a la Royal Academy of Arts de Londres. Al seu retorn a Austràlia va celebrar una altra aclamada exposició a Melbourne però va haver de tornar a Europa el 1908. Quan va esclatar la Primer Guerra Mundial es va unir al cos mèdic de l'exèrcit. Va morir a Olinda el setembre de 1943.

Font: En català: No disponible - En castellano: Arthur Streeton (1867-1943) - In english: Arthur Streeton (1867-1943) - Altres: Arthur Streeton (1867-1943)


Parlem de Música...

Gaetano Donizetti (Bèrgam, 29 de novembre de 1797 - Bèrgam, 8 d'abril de 1848) va ser un compositor italià d'òpera. En sintonia amb Rossini i Bellini, Donizetti conforma la tríade de compositors italians que va dominar l'escena operística fins a l'eclosió de Verdi. Genial i instintiu, Donizetti és el creador d'un Romanticisme encès, encara que madurat sempre en el marc de la tradició neoclàssica. El més jove de tres germans, Donizetti va néixer el 1797 en una zona suburbana de Bèrgam, Borgo Canale, situat a prop dels límits de la ciutat. La seva família vivia en la pobresa i no tenia antecedents ni tradició musical. El seu pare va ser el conserge de la Casa d'empenyorament del poble. No obstant això, Donizetti va rebre la primera instrucció musical de Johann Simon Mayr, rector de l'església principal de Bèrgam, i important compositor alemany. Donizetti va ser nen cantor, encara que sense la major rellevància. Tanmateix, el 1806 va ser un dels primers pupils a l'escola Lezioni Caritatevoli, fundada precisament per Simon Mayr a Bèrgam, gràcies a una beca. Va rebre formació integral en les arts de la fuga i el contrapunt i va ser aquí on va començar la seva carrera operística. Després d'algunes composicions de menor ordre sota la comissió de Paolo Zanca, Donizetti va escriure la seva quarta òpera, Zoraida di Granata. Aquest treball va impressionar a Domenico Barbaia, prominent administrador de teatres, que li va oferir un contracte per compondre a la ciutat de Nàpols. En aquell temps va començar a compondre, també, a Roma i a Milà on va assolir èxits parcials (les seves 75 òperes escrites en l'espai de només 12 anys van ser ben rebudes pel públic no tant per la crítica), però no va ser conegut en l'àmbit internacional fins a l'any 1830, quan la seva Anna Bolena va ser premiada a Milà. Sobtadament va rebre el reconeixement arreu i la seva fama va créixer per tot Europa. L'elisir d'amore, una comèdia del 1832, va venir poc després, i va ser considerada una de les obres mestres de l'òpera còmica, talment com el seu Don Pasquale, de 1843. Poc després de L'elisir d'amore, Donizetti va compondre Lucia di Lammermoor, basada en la novel·la de Sir Walter Scott, La Núvia de Lammermoor. Aquesta es va convertir en el seva òpera més famosa, sent un dels millors exemples del bel canto italià. A banda de l'extens repertori teatral, Donizetti va posar especial atenció a la música instrumental i a la música religiosa. En aquest sentit, el seu repertori, tot i ser poc conegut, és molt extens amb 28 Cantates, 3 Oratoris i 2 Rèquiems (un en honor a Bellini i un altre en honor a Zingarelli). Va escriure 193 cançons i 45 duets. Alhora, instrumentalment va compondre tot tipus de música, des dels seus coneguts quartets de corda (19), simfonies (16), obertures, concerts i, fins i tot, sonates per a piano a quatre mans. 


Parlem amb veu pròpia...

Donizetti és un italià internacionalment conegut. Això no és una novetat tot i que si que ho serà en relació amb la seva música instrumental, menys lluïda i divulgada que la seva àmplia producció teatral. Com comentava en anteriors edicions relacionades amb l'italià, el seu repertori instrumental em resulta especialment atractiu. De la mateixa forma que el de Rossini o Bellini, el de Donizetti sovint expressa, sense paraules, la forma teatral aplicada a la instrumentació. Els seus quartets de corda o les seves sonates de piano en són alguns dels exemples. Tanmateix, la selecció d'obres d'avui són, possiblement, les més remotes i amagades de la seva extensa vida compositiva. Els Quartets de flauta de Donizetti, són algunes de les obres més difícils de trobar del seu catàleg. Obres clàssiques en la concepció però amb algunes inesperades fórmules i metodologies poc comunes. Són, previsiblement, obres de joventut del geni italià. Un temps en què rebia instrucció de Mayr i Mattei, dos grans compositors avui dia apaivagats pel gran èxit del seu privilegiat alumne. Aquests quartets de flauta, organitzats en la forma clàssica característica, amb l'excepció del Quartet No.7 en Fa menor que escoltarem avui, són obres sense pretensions, en general alegres i plenes d'encant. La Marcia Lugubre final és una interessant curiositat d'un mestre a qui no perdrem de vista!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

Donizetti, G.: Flute Quartets Nos. 6, 7, 9, And 16

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

10 comentaris:

  1. Anònim8 d’abril del 2014, a les 15:19

    Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Anònim9 d’abril del 2014, a les 12:47

    Dear Pau
    With this Flute Quartets you made me a big joy.
    Donizetti is my favorite composer and this after 30 years devoted to music. So I came along a lot of beautiful music in this time, many composers and many world famous pieces of music.And still if I had to make a choice of composer to take to an exile island, it's Donizetti I would take. There is a special vibe in his music that rarely any other composer reached IN THIS WAY. There might be bigger names and bigger works to the world, but in my musical world Donizetti is top of the Olymp. For a couple of years now no new works of him emerged, but now your Flute Quartets. Of course I knew the original String Quartets, but these arrangements are quite different.
    THANK you so much for remembering his anniversary, you were the only one of the blogs who did!!
    Jan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Paul Muad Dib9 d’abril del 2014, a les 14:17

      Thank you very much Jan!

      Actually, I really love the music by Donizetti, especially his instrumental music. Flute quartets are a rarity on his repertory. This arrangement is really curious and interesting. On future, I will continue sharing his instrumental music as well as his songs.
      Besides, i would like to write about him in relation to his minor sacred music. It exists but its performances aren't good.

      Greetings!
      Pau

      Elimina
    2. Anònim9 d’abril del 2014, a les 18:22

      That sounds like a plan! I have read on your introduction you mention about the Requiem for Zingarelli, do you know of any recording of it? All those I came across were recordings of that one for Bellini.....When I looked in my book of his biography there are mention even 2 more (which had been lost though...)
      Thanks again for all what you do to keep us entertained on such a professional and high level!!
      Jan

      Elimina
    3. Paul Muad Dib10 d’abril del 2014, a les 11:25

      Dear Jan,

      In fact, it exists 2 Requiems by Donizetti. I read on "Grove’s dictionary of music and musicians" and here:

      http://www.requiemsurvey.org/composers.php?id=261

      However as you say, it doesn't exist on CD or score edition. Why... I don't know, maybe it was lost.

      Thank you so much!!
      Pau

      Elimina
  3. Vivelo9 d’abril del 2014, a les 16:15

    Very nice and really rare, Thanks!

    ResponElimina
  4. Anònim10 d’abril del 2014, a les 10:36

    Gracies

    ResponElimina
  5. 20083 de desembre del 2015, a les 13:07

    Please throw off the link

    ResponElimina
  6. Anònim6 de desembre del 2015, a les 18:47

    Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)