dimarts, 15 d’abril del 2014

MORANDI, Pietro (1745-1815) - Concerti e sinfonie

Hubert Robert - La cascade marges (c.1775)
Obra d'Hubert Robert (1733-1808), pintor francès (1)



- Recordatori de Pietro Morandi -
En el dia de la celebració del seu 269è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Hubert Robert (París, 22 de maig de 1733 - París, 15 d'abril de 1808) va ser un pintor francès especialitzat en la pintura de ruïnes clàssiques, capricis i fantasies que sovint expressen la idealització del paisatge, l'harmonia i el sentit més pur de l'estètica. Nascut a l'època rococó, va conèixer l'apogeu del regnat de Lluís XVI, a qui va servir en diversos càrrecs, incloent el disseny de jardins. Va estar al llim de l'execució per part dels revolucionaris francesos però va sobreviure i es va convertir en un dels assessors del recentment fundat Museu del Louvre. El seu pare, Nicolas Robert, va estar al servei de François-Joseph de Choiseul, marquès de Stainville. El jove Hubert va acabar els seus estudis amb els jesuïtes al parisenc col·legi de Navarra el 1751 i va entrar al taller de l'escultor Michel-Ange Slodtz qui li va ensenyar dibuix i perspectiva, però el va animar a dedicar-se a la pintura. El 1754 va marxar a Roma a la comitiva d'Étienne-François de Choiseul, fill de l'ocupador del seu pare, qui havia estat nomenat ambaixador francès i qui es convertiria, el 1758, en Secretari d'Estat per a Afers Estrangers del Rei Lluís XV. A Itàlia, va passar-hi 11 anys com a jove artista a l'Acadèmia Francesa de Roma, guanyant-se ja la vida fent obres especialment pensades pels turistes i aficionats que estaven de pas per la ciutat. Va ser en l'estada a Itàlia quan se li va despertar l'interès estètic per l'antiguitat clàssica, gràcies a el viatge que va fer a les ruïnes de Pompeia així com per la seva relació habitual amb d'altres artistes joves del cercle de Piranesi, capdavanter d'aquesta pintura dels capricci i vedutes clàssiques farcida d'aquelles ruïnes romàntiques que precisament Robert Hubert va desenvolupar de manera tan significativa al llarg de la seva productiva carrera. En el seu retorn a França la seva vida no va ser fàcil ja que podria haver tingut un final certament dramàtic quan va ser condemnat a mort durant la Revolució Francesa, escapant de la guillotina per un atzar macabre del destí ja que va significar l'execució d'un altre presoner, en lloc d'Hubert com estava previst. Finalment, se'l va alliberar després de la caiguda de Robespierre. A partir d'aleshores, va poder renéixer artísticament fins el punt de participar activament en la creació, desenvolupament i consolidació del nou Museu del Louvre de París. En aquesta ciutat va morir l'abril del 1808.

Font: En català: No disponible En castellano: Hubert Robert (1733-1808) In english: Hubert Robert (1733-1808) - Altres: Hubert Robert (1733-1808)



Parlem de Música...

Pietro Morandi (Bologna, 15 d'abril de 1745 - Senigallia, 8 de desembre de 1815) va ser un organista i compositor italià. Pare del també compositor i organista Giovanni Morandi, va estudiar, juntament amb Giuseppe Giordani i Giambattista Borghi, sota les ordres de l'internacionalment reconegut docent, organista i compositor Giovanni Battista Martini. Amb ell va aprendre, a Bolonya, cant, clavicordi i composició. El 1763 es va unir a l'Acadèmia Filharmònica de Bolonya, una de les institucions de major prestigi a Itàlia. Aquell mateix any va assolir el càrrec d'organista i mestre de capella de la Catedral de Pèrgola un càrrec que va mantenir fins el 1778, any que es va traslladar, com a organista i mestre de capella, a la Catedral de Senigalia. Allà va treballar-hi fins el 1811, any que va cedir el seu lloc al seu fill Giovanni qui, posteriorment, assoliria un gran èxit en la interpretació i composició per a orgue. El repertori de l'italià és tant extens com desconegut actualment. La notable producció de Morandi inclou música vocal (cantates, música sacra, oratoris i òperes) i instrumental, amb prop de seixanta composicions, la majoria d'elles per a orgue i conservades en algunes biblioteques italianes i europees. També va escriure concerts d'orgue, música de cambra i algunes simfonies. Va morir a Senigallia el desembre de 1815.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Pietro Morandi (1745-1815) - Altres: Pietro Morandi (1745-1815)



Parlem amb veu pròpia...

Pietro Morandi ens ha de remetre, obligadament, a tota una sèrie de compositors i organistes de qui en aquest espai ja n'hem parlat sovint. Padre Davide da Bergamo i Giovanni Morandi són els dos representants més il·lustres de l'escola italiana d'orgue de principis del segle XIX. Ara bé, els antecedents ens situen, de nou, a l'òrbita teòrica de Giovanni Battista Martini, i en la seva contrapartida musical en la del italià Pietro Morandi. Alumne, com tants altres, del Pare Martini, va començar a desenvolupar una sòlida carrera d'organista en successius càrrecs de mestre de capella en diferents esglésies i catedrals. En aquest eclesiàstic ambient, va desenvolupar la seva professió musical orientada a la litúrgia i especialment a l'orgue. Amb aquest va escriure centenars de sonates, fantasies, simfonies, concerts, etc., que van posar les pautes de la singular escola d'orgue italiana posterior, aquella associada a l'òpera instrumental, és a dir, el ressò a l'orgue de la característica música operística. Pietro Morandi va posar unes bases que el seu propi fill Giovanni, da Bergamo i altres desenvoluparien fins a materialitzar-la com un sub-gènere dins de la descomunal producció d'orgue a Europa. El conjunt de Concerti e Sinfonie de Pietro Morandi en què hi podrem escoltar sonates, concertos, rondos, etc., és un bon exemple del primer testimoni d'aquest sub-gènere que comentàvem. Formalisme clàssic en el tractament però en clara sintonia amb les melodies típiques de les òperes còmiques, en general alegres i festives. Un regal d'un autor a qui vaig descobrir gràcies al seu fill, a qui tant estimo i que avui segurament estarà amb el seu pare celebrant, a l'orgue, el seu aniversari!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Morandi : Concerti e sinfonie

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: