Obra de Jan de Bray (1624-1697), pintor holandès (1)
- Recordatori de Jean-Henry D'Anglebert -
En el dia de la celebració del seu 385è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
Jan de Bray (Haarlem, c.1627 - Àmsterdam, 4 d'abril de 1697) va ser un pintor holandès. La seva formació va anar a càrrec del seu pare Salomon de Bray, un famós poeta i arquitecte. Es coneixen pocs detalls de la vida del De Bray pintor. Va néixer a Haarlem, en una data desconeguda. En aquesta ciutat va ser degà del famós Gremi de Sant Lluc. El seu germà Dirck de Bray va ser un conegut pintor de flors que més tard es va convertir en sacerdot de Gaesdonck. Va viure la major part de la seva vida a Haarlem on fins i tot va poder sobreviure, tot i que va perdre molts familiars, un devastador brot de pesta l'any 1664. Va morir a Àmsterdam tot i que se'l va enterrar a la seva ciutat natal. Jan de Bray va rebre la influència directa del seu pare però també de Bartholomeus van der Helst i Frans Hals. Les obres de De Bray són principalment retrats, sovint de grans grups. Es va especialitzar en al·legories històriques entre les que destaquen dues versions del Banquet de Cleopatra, en què va utilitzar la seva pròpia família, inclòs ell mateix, com a models (Royal Collection, 1652, i Currier Museum of Art, New Hampshire, 1669). La segona versió té un profund patetisme, ja que la majoria dels seus familiars, models en l'anterior versió, havien mort durant la pesta del 1664.
Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Jan de Bray (1624-1697) - Altres: Jan de Bray (1624-1697)
Parlem de Música...
Font: En català: No disponible - En castellano: Jean-Henry D'Anglebert (1629-1691) - In english: Jean-Henry D'Anglebert (1629-1691) - Altres: Jean-Henry D'Anglebert (1629-1691)
Parlem amb veu pròpia...
Només són dues les fonts principals de les obres per a clavecí de D'Anglebert, la primera d'elles es localitza a la Biblioteca Nacional de França, la segona és la del pròpia publicació de 1689. En aquest, l'original, s'inclouen també algunes interessants transcripcions, per a clavecí, de música de Lully, l'aleshores màxim exponent musical de la reialesa de Lluís XIV. Possiblement, el francès representa o representava un dels màxims exponents del clavecí francès, tot i l'escàs repertori existent, del segle XVII. Alguna virtut clarament identificable pel gust reial havia de tenir ja que D'Anglebert va ocupar una posició privilegiada en el sí de la monarquia francesa. En el nostre temps, totes aquestes habilitats les haurem d'imaginar i extreure de la seva única col·lecció de música que se'n preserva. D'Anglebert demostra una particular facilitat en la composició de música en diverses línies simultànies, és a dir, amb un contrapunt altament refinat. Les línies melòdiques són elegants i en general la tonalitat és suau i melancòlica. Del seu recull, escoltarem la Suite No.2 en Sol menor. Preludi, Allemande, Courante I i II, Sarabande, Gigue, Gallarde i Passacaille són els moviments, previsibles per altra banda tenint en compte que parlem d'una suite, de la que es compon. Un autor francès necessari per entendre la posterior música de clavecí de Rameau i Couperin i que, de passada, farà les delícies dels amants del singular barroc francès!
Informació addicional...
AMAZON: D'Anglebert: Harpsichord pieces (suites 1,2, & 3)
CPDL: No disponible
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina