dissabte, 19 de setembre del 2015

FRANCHETTI, Alberto (1860-1942) - Sinfonia in Mi minore (1884)

Telemaco Signorini - Strada di paese a sud di Parigi (c.1873)
Obra de Telemaco Signorini (1835-1901), pintor italià (1)



- Recordatori d'Alberto Franchetti -
En el dia de la celebració del seu 155è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Telemaco Signorini (Florència, 18 d'agost de 1835 - Florència, 10 de febrer de 1901) va ser un pintor italià. Va començar la seva carrera artística a la Scuola Peu di San Giovanni degli Scolopi, on va conèixer a Diego Martelli i al poeta Giosuè Carducci. Gràcies a aquests contactes, va iniciar una carrera com a crític d'art i poesia. El 1852 es va iniciar en la pintura induït pel seu pare, pintor del Gran Duc de Toscana. Primerament va explorar la pintura de gènere, per després explorar el paisatgisme i finalment la pintura a l'aire lliure amb Odoardo Borrani. El 1856 va viatjar a Venècia on va coincidir amb Giuseppe Abbati. El 1861 va viatjar a París, on va conèixer l'obra dels impressionistes francesos, fet que va marcar la seva obra posterior. Amb altres pintors italians, va inaugurar l'Escola de Piagentina a Florència. Els darrers anys es va dedicar a viatjar per Europa i Anglaterra abans de tornar a Florència, on va morir el febrer de 1901.

Font: En català: No disponible En castellano: Telemaco Signorini (1835-1901) In english: Telemaco Signorini (1835-1901) - Altres: Telemaco Signorini (1835-1901)



Parlem de Música...

Alberto Franchetti (Torino, 18 de setembre de 1860 - Viareggio, 4 d'agost de 1942) va ser un compositor italià. D'orígens nobles i amb mitjans econòmics, va estudiar a Venècia, a Dresden amb el professor i compositor Felix Draeseke i al Conservatori de Munich amb Josef Rheinberger. Ràpidament es va especialitzar en el gènere teatral i el 1888 va estrenar la seva òpera Asrael. Proper a l'estil de Wagner però també del verisme italià, sovint va ser anomenat el 'Meyerbeer' de la Itàlia moderna. El 1892 va publicar la que es considera la seva millor obra, Cristoforo Colombo, si bé la seva òpera més popular fou Germania (1902), interpretada durant molts anys. Va ser autor d'altres obres si bé el seu nom va ser oblidat abans fins i tot de la seva mort l'agost del 1942.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
first performed at Milan, La Scala, unless otherwise stated; all printed works published in Milan
Asrael (leggenda, 4, F. Fontana), Reggio nell’Emilia, Municipale, 11 Feb 1888 (1888)
Cristoforo Colombo (dramma lirico, 4, epilogue, L. Illica), Genoa, Carlo Felice, 6 Oct 1892 (1893); rev. version (3, epilogue), 17 Jan 1923, I-Mr*
Fior d’Alpe (os, 3, L. di Castelnuovo), 15 March 1894 (1894)
Il signor di Pourceaugnac (op comica, 3, Fontana, after Molière), 10 April 1897 (1898)
Germania (dramma lirico, prol., 2, epilogue, Illica), 11 March 1902 (1902)
La figlia di lorio (tragedia pastorale, 3, G. D’Annunzio), 19 March 1906 (1906)
Notte di leggenda (tragedia lirica, 1, G. Forzano), 14 Jan 1915 (1915)
Giove a Pompei (operetta, 3, Illica and E. Romagnoli), Rome, Pariola, 5 July 1921, unpubd, collab. Giordano
Glauco (os, 3, Forzano), Naples, S Carlo, 8 April 1922 (1922)
Fiori del Brabante (azione coreografica), Turin, 10 Feb 1930

Unperf.:
Zoroastro (Fontana), c1890;
Il finto paggio (commedia musicale, Forzano), 1924;
Il gonfaloniere (Forzano), 1927;
Don Bonaparte, opera comica, 1941, vs (ed. A. Ferraresi, forthcoming);
Moabita (idillio biblico)

Other works:
5 romanze (Turin, before 1880) [under pseud. ‘Tito’]
Idillio campestre (Milan, before 1880) [under pseud. ‘Tito’]
Nella Foresta Nera (Milan, 1902) [extract from Germania]
Ballata di primavera, T, pf (Milan, 1915)
Ninna nanna, per la figlia Elena, c1930
Il mattino della domenica, chorus, unpubd

Instrumental:

Sinfonia, e (Dresden, 1884)
Loreley, poema sinfonico
Variazioni, str qt

Font: En català: Alberto Franchetti (1860-1942) En castellano: Alberto Franchetti (1860-1942) In english: Alberto Franchetti (1860-1942) - Altres: Alberto Franchetti (1860-1942)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Per la meva inherent incultura en el gènere, dedueixo que el verisme italià va tenir múltiples representants. Un d'ells, tot i que principalment en les seves òperes més tardanes, fou l'italià Alberto Franchetti. Format inicialment amb la seva mare Sara Luisa Rothschild (1834-1924), de qui es diu que havia estat alumna de Chopin, ben aviat va viatjar a Venècia per ampliar coneixements teòrics i pràctics amb Fortunato Magi. Poc després es va traslladar a Alemanya on va consolidar la seva carrera teatral amb autors de gran solvència acadèmica com Rheinberger, Draeseke i Kretschmer. A través d'ells va assumir el discurs wagnerià, molt present en les seves obres de joventut per posteriorment evolucionar vers el verisme de Puccini. Abans del seu èxit, assolit en part gràcies a l'opulència financera del seu pare Raimondo Franchetti sr. (1829-1905) que va facilitar la promoció de les composicions del seu fill, Franchetti era un desconegut de l'escena que no va despertar interès fins que el 1884 va estrenar a Dresden la seva Simfonia en Mi menor. Considerada una de les simfonies primordials del que s'anomena el 'renaixement simfònic italià', en part motivat per obres de Sgambati i Martucci, Franchetti construeix una complexa obra simfònica que va fer servir de mirall instrumental en moltes de les seves òperes. Una obra de quatre moviments, d'extensió desigual, i que parteix d'una precisa, equilibrada i sòlida arquitectura alhora caracteritzada per un admirable domini de la tècnica orquestral i una marcada expressivitat, suavitat i bellesa melòdica. Tot un descobriment en nom del 'Meyerbeer' de la Itàlia Moderna!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

13 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Pau, per aquesta mostra de sinfonisme italià!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si la veritat que tant Franchetti com Leoncavallo m'han sorprès molt gratament!

      Gràcies!

      Elimina
  3. I-M-P-R-E-S-S-I-O-N-A-N-T...Franchetti desconegut i amb ganes de descobrir-lo, juntament amb unes veritables joies simfòniques del compositor conegut per ''El Pallasso''...moltes gràcies!!!! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Pallasso? No ho sabia jajaja! Precioses per cert les obres de Leoncavallo ja ho veuràs!

      Salut i gràcies!

      Elimina
    2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    3. Tenies raó Pau....precioses les obres de Leoncavallo.
      ''Pagliacci'' (''Pallassos'') és l'òpera més famosa de Leoncavallo...i encara que el nom faci riure és un bon drama...et deixo l'ària més famosa cantada per Pavaroti i ja veuràs que riure precisament no en fa massa, ja m'ho sabràs dir...:)

      https://www.youtube.com/watch?v=I3R25CPb1Y0

      Una abraçada!!!

      Elimina
    4. Preciosa!!

      ... i de Pallasso, ben poc!

      Gràcies!

      Elimina
  4. Una simfonia molt agradable d'escoltar i amb melodies veritablement inspirats. Els altres post de la setmana igualment fantastics.
    Moltes gràcies Pau!
    Salut!
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Frantisek!!!

      Et recomano les peces simfòniques de Leoncavallo, algunes d'elles brillants!

      Salut!
      Pau

      Elimina
  5. Many thanks and regards from The Netherlands
    Veel dank en groeten uit Nederland.

    ResponElimina