Obra de Maurice Utrillo (1883-1955), pintor francès.
- Recordatori d'Alessandro Longo -
En el dia de la commemoració del seu 72è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Maurice Utrillo (Paris, 25 de desembre de 1883 - Paris, 5 de novembre de 1955) va ser un pintor francès. Fill de la pintora Suzane Valadon, va ser ben aviat adoptat pel pintor espanyol Miquel Utrillo. El seu caràcter feble el va precipitar a l'alcoholisme i ja als 18 anys va fer la seva primera cura de desintoxicació, moment en què es va iniciar en la pintura. Els seus problemes amb la beguda condicionarien la seva trajectòria vital i pictòrica, ja que les seves visites a centres de salut van ser constants al llarg de la seva vida. En els seus inicis va imitar les formes impressionistes de pintors com Sisley, Pissarro i Raffaelli però a l'entorn del 1902 va començar a pintar paisatges depriments en sintonia amb el seu estat d'ànim. El 1907 es va deslligar de les influències impressionistes i es va iniciar la seva denominada "etapa blanca" de gran fecunditat. Deixant enrere èpoques en què van predominar els tons vermells i blaus, la seva obra va començar a sentir la influència de la seva mare i va adquirir una notable maduresa. A partir del 1909, va començar a exposar en mostres col·lectives i ben aviat les va exhibir en les sales més prestigioses. El 1925 ja era considerat com un dels cinc pintors més cèlebres de París rebent, el 1928, la Legió d'Honor. El 1935 es va casar amb la pintora Lucie Valoreu en un fet que va afavorir una intensa producció, que no es limitaria únicament al llenç sinó que es va veure enriquida amb l'elaboració de decorats i vestits per a representacions teatrals. Maurice Utrillo, que va viure la major part de la seva vida a París, va morir en aquesta ciutat el novembre de 1955.
Parlem de Música...
Alessandro Longo (Amantea, 30 de desembre de 1864 - Napoli, 3 de novembre de 1945) va ser un pianista i compositor italià. Fill del pianista i compositor Achille Longo, es va formar inicialment amb el seu pare abans de traslladar-se a Nàpols. Allà va entrar, el 1878, al conservatori on va estudiar piano amb Beniamino Cesi i composició amb Paolo Serrao. Finalitzada la seva formació el 1885, es va iniciar com a professor de piano assistent del seu mestre Cesi i el 1897 va assolir el càrrec de professor oficial del conservatori, en un càrrec que va preservar fins el 1934. També va treballar com a intèrpret de piano en nombrosos concerts i va ser un dels més importants divulgadors de l'obra de Domenico Scarlatti publicant la totalitat de les seves sonates per a tecla. En aquest sentit, també va publicar l'obra Domenico Scarlatti e la sua figura nella storia della musica (1913). Com a professor va tenir alumnes destacats com Franco Alfano, Guido Laccetti, Paolo Denza i Tito Aprea. El 1914 va fundar el jornal Arte pianistica i va ser membre de l'Accademia Pontaniana i de la Società Reale di Archeologia, Lettere e Belle Arti. Com a compositor va escriure unes 300 obres, principalment cançons i peces per a piano. Alessandro Longo va morir a Nàpols el novembre de 1945.
Informació addicional...
AMAZON: LONGO, A. - Piano Quintet Op.3
IMSLP: Alessandro Longo (1864-1945)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: LONGO, A. - Piano Quintet Op.3
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada