Obra de Ludovico Caracci (1555-1619), pintor italià (1)
Parlem de Pintura...
Ludovico Caracci (Bologna, 21 de maig de 1555 - Bologna, 13 de novembre de 1619) va ser un pintor italià. Amb una biografia directament lligada a la dels seus cosins Agostino Carracci i Annibale Carracci, la partida d'aquests cap a Roma el va deixar com a director únic de l'Accademia degli Incamminati, fundada per tots tres pintors. Es va formar amb Prospero Fontana abans de viatjar per diverses ciutats italianes. No obstant, ben aviat va tornar a Bolonya on hi va treballar la resta de la seva vida. Allà va rebre nombrosos encàrrecs i va dedicar gran part del seu temps a l'ensenyament. El seu estil va ser menys clàssic que el dels seus cosins més joves, Agostino i Annibale. Com ells, va aprofundir en l'estudi directe de la natura, especialment a través dels seus dibuixos. Es va inspirar intensament en l'obra de Correggio i de l'escola veneciana. No obstant, en la seva obra s'hi van observar certes reminiscències manieristes, dominants a l'escola bolonyesa durant el segle XVI. Com a pintor, va mantenir un equilibri entre la seva formació manierista, la seva innata pietat i el naturalisme del treball dels seus cosins. Ludovico va morir a Bolonya el novembre de 1619.
Parlem de Música...
Samuel Scheidt (Halle, 3 de novembre de 1587 - Halle, 24 de març de 1654) va ser un organista i compositor alemany i un dels membres més importants de la primera generació de compositors barrocs germànics. Va ser organista de la Moritzkirche de l'Halle entre els anys 1603 i 1609, any en què va passar a ser organista de la cort de Christian Wilhelm de Brandenburg. El 1619 va ser designat mestre de capella de la Cort d'Halle, on va dedicar al seu protector els motets a doble cor de Cantiones sacrae (1620). Un any després, inspirant-se en les últimes composicions de Praetorius, va compondre Concertus sacri I. A partir d'aleshores també va publicar obres per a conjunt instrumental, de les quals només se n'han conservat la primera de les quatre part de Ludi musici, dedicades als membres de la capella de la Cort de Halle. Va ser molt reconegut a partir de Tabulatura nova (1624), en la qual per individualitzar les veus va triar la tabulatura del teclat italià, llavors poc coneguda a Alemanya. Després de la desaparició de la cort a causa de la guerra (1605), es va crear expressament per Scheidt el lloc de director musices de l'església principal de l'Halle, que va ocupar fins el 1630. La resta de la seva vida la va viure de la venda de les quatre parts dels seus Geistliche Konzerte (de 1631-1640). El restabliment de la cort de l'Halle el 1642, Scheidt va entrar al servei d'August de Saxònia, a qui va dedicar la LXX Symphonien auff concerten manin. El 1650 es va publicar Görlizer Tabulaturbuch, composta per cent harmonitzacions corals per a instruments de teclat. Va ser autor de centenars de partitures i va establir les bases de la música d'orgue a Alemanya. En aquest sentit, la seva obra va ser molt important i d'ús sistemàtic fins a la irrupció de Johann Sebastian Bach. Samuel Scheidt va morir a l'Halle el març de 1654.
Informació addicional...
RECICLASSICAT: SCHEIDT, Samuel (1587-1654)
AMAZON: Scheidt - Geistliche Concerte
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada