ReciClassíCat: GRAGNANI, Filippo (1768-1820) - Musica da camera con chitarra

dimarts, 4 de setembre del 2018

GRAGNANI, Filippo (1768-1820) - Musica da camera con chitarra

Jacques-Henri Sablet - Elégante écoutant onu joueur de guitare dans onu parc une Rome

Obra de Jacques Sablet (1749-1803), pintor suís (1)

- Recordatori de Filippo Gragnani -

En el dia de la celebració del seu 250è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

Jacques Sablet (Lausanne, 1749 - Paris?, 1803) va ser un pintor suís. Fill d'un decorador i orfebre de Laussane, va estudiar amb el seu pare abans de traslladar-se a París el 1772. Allà va estudiar i treballar amb Joseph-Marie Vien durant tres anys. Quan aquest fou nombrat director de l'Acadèmia Francesa de Roma, Sablet va viatjar amb ell. Ràpidament, es va especialitzar en pintura de gènere, paisatges i retrats. Es va centrar en la vida i les costums tradicionals italianes tot pintant quadres realistes adornats amb l'idealisme clàssic dominant. En aquell temps va compartir estudi amb el també pintor Hubert Drouais i es va fer bon amic de Simon Denis. El 1793, fruit d'una rebel·lió antifrancesa va haver de fugir a Florència on des d'allà va tornar a París. Els darrers anys es va convertir en el pintor oficial de Lucien Bonaparte i el va acompanyar a Madrid tot servint com a assessor artístic de la seva col·lecció d'art. Jacques Sablet va morir probablement a París el 1803.

Parlem de Música...

Filippo Gragnani (Livorno, 3 de setembre de 1768 - Livorno, 28 de juliol de 1820) va ser un compositor italià. Fill del també compositor Antonio Gragnani, es va formar inicialment amb el seu pare abans d'estudiar violí, composició i contrapunt amb Giulio Maria Lucchesi. Aquells primers anys es va centrar en l'estudi de música religiosa si bé, i de forma progressiva, es va anar orientant vers la música instrumental especialitzant-se, també, en la interpretació amb la guitarra. En aquest sentit, va desenvolupar una bona tècnica i virtuosisme en una circumstància que va saber explotar en els diversos recitals que va realitzar, fet que va despertar l'interès de Ferdinando Carulli, que el va acceptar com alumne i amb qui va participar en nombrosos duets. A partir del 1807 va començar a publicar les seves primeres obres la majoria de les quals va publicar a París, ciutat on es creu hi va viure a partir del 1810. A partir d'aleshores el seu rastre es va perdre fins al seu retorn a Livorno el 1820, l'any de la seva mort.